El PP de Tarragona vol que es prohibeixi el vel integral als espais públics, també al carrer

Cap grup municipal de l'Ajuntament de Tortosa té previst, almenys de moment, presentar cap moció per prohibir l'ús del vel integral islàmic als espais públics. L'alcalde, Ferran Bel (CiU), va comentar ahir que a Tortosa no hi ha cap veïna que porti aquesta indumentària, i que, en cas que n'hi hagués alguna, s'intentaria buscar una solució des de la mediació intercultural. Per la seua banda, el portaveu del grup del PP, l'independent Antonio Faura, va afirmar que ningú del partit li ha donat instruccions sobre el tema. «És una qüestió molt delicada; si el PP m'ho demana, caldrà analitzar-ho i fer les valoracions oportunes», va dir Faura.

A Lleida, amb el primer ajuntament català que va aprovar la prohibició de portar vel integral en equipaments públics, l'extrem de prohibir-lo també al carrer ja es va plantejar. CiU ho va proposar, però l'alcalde socialista, Àngel Ros, va demanar un informe jurídic que va desaconsellar a l'equip de govern que fes el pas que ara planteja el PP a Tarragona, perquè hauria atemptat contra drets fonamentals. Albert Martí, advocat especialista en estrangeria, considera que si bé des del punt de vista jurídic cap normativa no impedeix que un ajuntament prohibeixi l'ús de la vestimenta en espais públics, «és possible que s'hi pugui recórrer en contra perquè és de dubtosa constitucionalitat». Martí detalla que no coneix cap normativa estatal ni autonòmica que «prohibeixi que una persona pugui anar d'una determinada manera» i coincideix que una prohibició d'aquest tipus seria contrària als drets fonamentals i discriminatòria. A més, es pregunta, arribat el cas que una dona incomplís la normativa: «Com se la sancionaria?» I conclou: «No es pot evitar que una persona circuli lliurement.»

Una de les fiscals de l'Audiència de Tarragona considera que seria millor que sortís una llei sobre aquesta qüestió i que no siguessin els ajuntaments qui ho regulessin a partir d'ordenances: «Si les dones que porten el vel integral creuen que s'està afectant la seva llibertat religiosa, crec que podrien impugnar aquesta regulació que tiren endavant alguns consistoris amb bastant facilitat. Tot aquest debat hauria d'arribar al Congrés dels Diputats, com està passant a França.» Que hi hauria la possibilitat d'impugnar la normativa que promouen els ajuntaments també ho pensa l'advocat Albert Martí, perquè podria ser anticonstitucional. Però més enllà del dret i del que és o no legal, Martí opina que amb aquesta prohibició «s'està creant un problema fictici». De fet, és partidari de no regular-ne l'ús al carrer perquè, entre altres coses, s'atempta contra la llibertat de les persones. Si bé matisa que «el dret ha d'intervenir-hi» quan està en joc la integritat de la dona o si la dona es veu obligada a vestir d'una determinada manera. El lletrat entén que en el debat hi ha molts factors a tenir en compte, però també veu que es fa una utilització de la dona en els arguments: «Les dones s'alliberaran més perquè una norma les obligui a treure's el vel?»

El president de l'associació musulmana Adib Biladi, El-Hassane Jeffali, és partidari de complir el que decideixin les autoritats i els polítics: «Tothom té dret a saber amb qui comparteix un espai públic i per això hem d'acatar les lleis que s'aprovin.» Jeffali, però, aposta perquè les decisions que s'adoptin siguin «per fomentar la integració i per construir una societat homogènia», tot recordant que, «més enllà d'una manera de vestir, hi ha una manera de pensar». A més, el portaveu d'aquesta associació va deixar clar que «aquí no volem radicalismes, ja que si hem vingut aquí és per evolucionar».

La presidenta de l'associació de veïns de Campclar, Dolores Miras, està a favor que es prohibeixi l'ús d'aquests vestits als centres públics «perquè en aquests llocs s'hauria d'ensenyar la cara i és bo saber quina persona s'amaga dins del burca». La portaveu veïnal, però, va traslladar la decisió als polítics, tot recordant: «A Campclar només he vist una dona que en porti i aquest assumpte mai ha creat cap problema.» Per la seva banda, el president de l'associació veïnal de Sant Salvador, Manel Castaño, va negar que el fet que les dones portin aquest tipus de vestit sigui la causa de problemes de convivència. «Al barri no s'ha queixat mai ningú.» Castaño, però, sí que creu que molts immigrants haurien de conèixer millor les seves obligacions.

Hilal Tarkou és advocat i president de l'associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament. Alerta que el debat sobre l'ús del vel integral pot crear efectes contraris als desitjats: d'una banda, «pot fomentar que moltes dones es posin el burca com a resistència i reivindicació», i, de l'altra, «si una dona es veu obligada per l'home a portar burca, amb la prohibició se la discriminarà dues vegades», perquè no només haurà de suportar la subjugació del marit, sinó que a més «la multaran si surt de casa». Tarkou veu en les mocions una iniciativa electoral per treure vots a costa de la immigració. En l'aspecte jurídic, argumenta que «la llei ha de regular coses que afectin l'interès general i el vel integral és minoritari, i encara més el burca: jo no n'he vist cap a la demarcació».

Dones marroquines com la Fatima Baraa, la Fatima Souki o la Sakia consideren que la prohibició de l'ús del vel integral és crear un problema que no existeix, i sobretot lamenten que els polítics no tenen en compte les dones, malgrat que defensin que la mesura es pren a favor seu. Asseguren que la prohibició no és res més que «una estigmatització d'una religió i d'un grup de gent». «Ens degrada» perquè «l'ús del nicab o del hijab és identitari, per plasmar que ets musulmana creient i practicant» i «en una mateixa família pot haver-hi dones que en portin i d'altres que no».