Un pla de xoc per reconstruir Catalunya

En altres ocasions he utilitzat l’analogia de l’interruptor per explicar l’impacte de la Covid-19 en l’economia. Com si de cop algú hagués apagat el llum, el coronavirus ha provocat un xoc extern a l’economia mundial d’una magnitud, intensitat i conseqüències que ara mateix són molt difícils de calcular i que només troben paral·lelismes en crisis provocades per grans conflictes bèl·lics.

En un context com aquest, tots els esforços s’han destinat a recursos materials i humans per fer front a l’emergència sanitària; a garantir la liquiditat als diferents sectors econòmics amb l’objectiu de garantir la renda dels assalariats i autònoms i protegir al màxim els llocs de treball, i a assegurar que tothom tingui els serveis essencials per a la vida particular i en societat.

A partir d’aquí, és hora de començar a plantejar-nos com sortim d’aquesta crisi. És hora de començar a enfilar l’etapa de la reconstrucció tenint clar que de les últimes crisis n’hem sortit més febles, amb un estat del benestar més dèbil i una economia més precària i injusta. I avui no podem reproduir aquest esquema.

Amb aquesta voluntat, la reconstrucció de Catalunya depèn, ineludiblement, de quatre grans àmbits: l’enfortiment de l’estat del benestar a través d’una clara revaloració de tots els serveis públics, començant per l’atenció a la gent gran i la dependència; l’aposta per potenciar sectors econòmics estratègics, com ara l’economia de la vida i la necessitat de fer de Catalunya el referent europeu de recerca biomèdica; la plena digitalització de l’economia catalana, acompanyada d’una inevitable cohesió territorial en l’àmbit de connectivitat tecnològica i la fi de la bretxa digital, i, finalment, més garantia de drets i llibertats, perquè la tecnologia ens ajudarà a gestionar la sortida de la pandèmia, però no ha de ser una eina de control social sinó d’apoderament ciutadà.

Avui, hem de començar a enfilar aquest camí. Serà difícil i més mentre no disposem de les eines d’un estat propi, que a cada crisi es fa més necessari. Però, malgrat tot, hem de ser capaços de trobar el mecanisme per encendre el llum i assegurar que no es torna a apagar. I el primer pas és l’aprovació del pressupost del 2020 per poder-lo convertir, a través d’un gran acord amb tots els grups parlamentaris, en un autèntic pla de xoc social i econòmic per superar –i aquesta vegada amb més força– la crisi de la Covid-19 i iniciar la reconstrucció de Catalunya. Estic convençut que ens en sortirem.