Política

La difícil tria de la dona que acompanyarà Joe Biden

Comença el procés per seleccionar la candidata demòcrata a la vicepresidència dels Estats Units, la primera amb possibilitats reals d’aconseguir-ho

Creixen les pressions perquè l’escollida sigui finalment una negra

Walter Mondale, candidat demòcrata a les eleccions del 1984 –en què va patir un fracàs estrepitós–, va prendre una decisió “difícil”: per primera vegada, un dels grans partits dels Estats Units escollia una dona, Geraldine Ferraro, com a aspirant al segon càrrec polític més important del país.

Trenta-sis anys després i amb només una experiència més (el protagonitzat per la republicana Sarah Palin, l’any 2008), una dona estarà al tiquet electoral. L’exvicepresident Joe Biden va ser nominat cap de llista virtualment per a les eleccions del novembre, i va prometre que proposarà com a número dos una dona. El procés de selecció ja ha començat.

Els noms i els dubtes s’acumulen davant una llista que, per començar, té més d’una desena de noms. Aquesta setmana s’ha creat la comissió que ha d’ajudar Biden i els demòcrates a fer la tria. S’haurà de decidir quin factor es vol potenciar per recuperar la Casa Blanca de mans del republicà Donald Trump.

Quan només falten sis mesos per a les presidencials, encara hi ha molts dubtes sobre què cal fer i quina és la millor tria. Les pressions dels sectors socials, econòmics i polítics per escollir una candidata afí als seus interessos són cada vegada més visibles, i només serveixen per acumular incerteses. Ara mateix, el moviment que té més protagonisme en l’opinió pública és el que promou que faci un doble pas històric: que sigui una dona negra. L’estrella emergent Stacey Abrams, excongressista a Geòrgia, s’ha ofert directament per al càrrec de número dos: diu que està més que preparada i que és una elecció excel·lent. Al mateix sac també s’hi inclou l’excandidata presidencial i senadora Kamala Harris, amb més experiència i coneguda en l’àmbit nacional.

Tres senadores més figuren a les travesses: Elizabeth Warren, per atraure el vessant progressista del partit; Catherine Cortez-Masto, una picada d’ullet a la població d’origen llatí, i Amy Klobuchar, com a representant dels estats del cinturó industrial. Reforçar aquest últim factor es preveu cabdal per guanyar les eleccions. Recuperar el “mitjà oest” és clau, i, en aquest sentit, el nom de Gretchen Whitmer, governadora de Michigan, està agafant volada nacional en les últimes setmanes.

L’elecció de Biden, autoconsiderat un candidat “de transició” entre la vella guàrdia i la nova generació, enviarà un missatge sobre el futur polític. Després de la derrota de Hillary Clinton el 2016 i els entrebancs a la mitja dotzena de dones que van intentar guanyar la nominació, per acabar sucumbint a un home blanc i vell, una vicepresidència femenina és un premi de consolació pels qui creuen que ja és hora de tenir una dona al capdavant del país.

Segons les enquestes, la candidata, sigui quina sigui, té més possibilitats que mai d’esquerdar el sostre de vidre de la política nord-americana.

LES XIFRES

2
dones,
la demòcrata Geraldine Ferraro i la republicana Sarah Palin, han estat fins ara candidates a vicepresidenta.
6
mesos
falten per a les eleccions presidencials nord-americanes, que se celebrarab al novembre.

Abús sexual: “No n’hi va haver”

Víctor Sancho

Joen Biden ha trigat més d’un mes a negar directament les acusacions d’abús sexual d’una extreballadora, que denunciava que l’havia “magrejat sota la samarreta” i “penetrat amb els dits” fa 27 anys en un passadís del Congrés, quan era senador. El silenci de l’exvicepresident (només el seu equip de campanya havia fet un comunicat negant-ho tot) i la defensa que en feia tot l’aparell del Partit Demòcrata havien generat un debat potent als EUA, sobretot després que apareguessin dos testimonis que corroboraven la versió de la víctima, Tara Reade. En les últimes hores la pressió s’havia fet asfixiant, fins i tot des de dins del partit, davant la queixa d’enfocar els casos d’abús sexual de manera esbiaixada. Fins al punt que les xarxes havien creat una etiqueta que denunciava la complicitat demòcrata: #MeTooUnlessIsBiden (MeToo excepte si és Biden).

Finalment, el presidenciable demòcrata va haver de donar la cara ahir. Primer, en un comunicat, en què va dir que les acusacions “no són veritat” i “res de tot això va passar”, i va demanar que s’obrin els arxius del Senat per buscar si hi ha una queixa o denúncia sobre el fet tal com va assegurar Reade. Minuts després, en una entrevista a MSNBC, Biden va reiterar la seva innocència: “No és veritat. Inequívocament dic que no va succeir.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia