Sánchez defensa que no hi ha cap alternativa viable a l’estat d’alarma
El president del govern espanyol explica que les arques de l’Estat ja estan suportant la renda del 31% de la població activa
Aquest dimarts ha tingut lloc al Senat una sessió del control al govern espanyol prèvia a la votació al Congrés dels diputats de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma que s’haurà de fer demà dimecres.
Durant la seva intervenció, el president del govern, Pedro Sánchez, ha advertit que no hi ha cap alternativa viable a l’estat d’alarma i ha demanat al PP i Cs –els grups que l’han interpel·lat a la sessió de control– que donin suport al decret que es vota aquest dimecres. “Hem de ser conscients que hem de donar certeses als ciutadans i no podem jugar a experiments que no sabem quina serà la seva evolució i eficàcia”, ha assegurat en resposta a les peticions del PP i d’altres formacions perquè vehiculi les mesures a través d’altres lleis com la de Seguretat Nacional. Sánchez també ha admès en resposta a Més País que caldrà fer “un salt de deute públic enorme” per pagar totes les prestacions.
Sánchez ha admès “errors”, però ha defensat l’actuació del seu executiu pel que fa a la informació i les decisions que ha adoptat. Ha assegurat que les vuit videoconferències de presidents que ha fet i els contactes amb l’oposició demostren la seva “voluntat de cooperació”.
Per contra el portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, ha posat en dubte que el president espanyol disposi de “cap pla” per afrontar la pandèmia i els seus efectes i ha justificat que el seu partit no doni suport a l’estat d’alarmes adduint que existeixen ja “alternatives” que permeten mantenir les mesures.
“Ningú ha plantejat que calgui elegir entre l’estat d’alarma o el caos”, ha afirmat Maroto, que ha demanat a Sánchez “humilitat”. “Els espanyols no tolerem que a més d’ineficaços siguin mentiders, i vostè està mentint”, ha afirmat el portaveu del PP.
Per la seva banda, la portaveu de Cs al Senat, Lorena Roldán, també ha acusat Sánchez d’utilitzar l’estat d’alarma com a “excusa” per “seguir polaritzant la societat espanyola”. Segons Roldán Sánchez “té l’obligació” de tenir “un pla B, C i D” per protegir la vida dels espanyols. Malgrat les crítiques, la portaveu de Cs ha allargat la mà per pactar amb el govern espanyol una sortida de la crisi. “Deixi’ns ajudar els qui des del primer moment ho volem fer”.
En resposta a una pregunta del senador de Més País Eduardo Fernández Rubiño, que li ha demanat inversió pública per protegir els col·lectius més desafavorits de la crisi de la Covid-19, Sánchez li ha recordat que les mesures adoptades implicaran “un salt de deute públic enorme” perquè les arques de l’Estat ja estan suportant la renda del 31% de la població activa, amb més de 3 milions de treballadors en ERTO, fet que compromet més de 4.200 milions d’euros.
Celaá garanteix que “aquest govern no tancarà cap centre d’educació especial”
La ministra diu que la nova llei d’educació garantirà l’educació inclusiva a tots els centres
ACN
La ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha assegurat en resposta a una pregunta del PP a la sessió de control celebrada aquest dimarts a la tarda al Senat, que el govern espanyol “no tancarà cap centre d’educació especial”.
La senadora del PP, Ana Camins, havia acusat la ministra d’utilitzar la pandèmia per regular la llei d’educació i de no conèixer les necessitats d’aquest tipus d’instal·lacions.
La ministra ha recriminat a la senadora la utilització de ’fake news’ “sabent que ho són” i ha afirmat que la llei, coneguda com a ’Llei Celaá’, permetrà que els centres ordinaris es beneficiïn dels coneixements dels centres d’educació especial incloent educació inclusiva en tots. “Les famílies podran entrar en aquesta decisió”, ha dit. “
A més, ens prenen deu anys per fer realitat que tots els centres tindran els recursos necessaris per fer educació inclusiva”, ha insistit. “És vostè que vol negar al 83% de les famílies espanyoles que recorren als centres ordinaris, aquest dret”, li ha respost Celáa.
La ministra de Treball, sobre els ERTO: “No tindria sentit que haguéssim desplegat aquesta eina per ara deixar-ho caure”
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, diu que la renda mínima es començarà a cobrar al juny i complementarà la de la Generalitat
ACN
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha afirmat que aquesta setmana és “clau” per arribar a un acord a la mesa de diàleg social sobre l’abast de les mesures per prorrogar els ERTO.
Díaz ha explicat que estan negociant amb patronal i sindicats però ha assegurat que “no tindria sentit” que el govern espanyol “deixés caure” aquesta eina. “No tindria sentit que haguéssim desplegat aquesta eina, amb l’enorme impacte econòmic que té, per ara deixar-ho caure”, ha dit Díaz aquest dimarts a la tarda a la sessió de control al Senat, en resposta a la senadora del PNB Nerea Ahedo.
La ministra de Treball ha demanat que es tracti amb “respecte, repòs i discreció” la negociació sobre una pròrroga dels ERTO.
Díaz ha afirmat que el dia d’avui ja s’està permetent una flexibilització dels ERTO parcials perquè els treballadors es puguin anar incorporant a la feina i l’empresa pugui mantenir els acomiadaments temporals de part de la plantilla.
A més, la ministra de Treball ha carregat contra el PP i ha retret que els populars no hagin donat suport als ERTO quan es va votar la mesura al Congrés. Díaz ha demanat al PP que “no faci política amb la desesperació de la gent” i que “acompanyin” a l’executiu.
Per la seva banda, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha anunciat aquest dimarts al Senat que la renda mínima vital s’aprovarà al mes de maig, però no es començarà a cobrar fins al mes de juny, contràriament al que volia Podem.
Escrivá ha afirmat que l’ajuda se centrarà principalment a famílies amb nens i monoparentals i pretén erradicar la pobresa del 20% de les llars de l’Estat que es troben en situació extrema. El ministre ha apuntat que serà una ajuda subsidiària de la renda de ciutadania de la Generalitat, de manera que complementarà l’actual i permetrà arribar “més lluny”.
El ministre ha fet aquestes manifestacions en resposta a una pregunta de la senadora d’ERC Mirella Cortès, que li ha recordat la urgència de la prestació i li ha demanat que es vinculi al marc competencial de la Generalitat, de manera que sigui un ingrés complementari a la renda de ciutadania de Catalunya.
Segons el ministre, serà subsidiària. “Hem estudiat detalladament la renda de ciutadania, hem vist quins elements podem absorbir amb la nostra, hem tingut converses amb diversos consellers de la Generalitat d’aquest tema, i per tant coneixem el disseny que tenen i interioritzarem al nostre disseny, de manera que serà complementari i subsidiari amb la renda de ciutadania, tingui-ho per segur”.
