“No podem fer volar coloms”

Per la peculiaritat del nostre poble, tenim moltes distàncies. A més, una gran part de la gent viu en cases amb jardí i, vulguis que no, és més fàcil portar el confinament. A més, fem de frontissa de regió sanitària. El nostre centre de salut de referència és l’hospital Santa Caterina de Salt, tot i que el tenim a 40 km. En canvi, tenim el de Sant Celoni a 7 km.

Quan es deia que no es podia passar d’un municipi a l’altre, s’ha de tenir en compte coses com que aquí, per exemple, hi ha la carretera i a una banda hi ha la Batllòria (Sant Celoni) i a l’altra, Riells, on hi ha supermercats. I quan es parla de no moure’s de regió sanitària, en aquest cas no té gaire sentit posar-hi barreres.

Tothom ha fet teletreball, excepte la brigada. Al principi, vam reduir la brigada a tres treballadors per fer serveis mínims. La desinfecció diària ja requeria tenir tres treballadors. Quan han pogut tornar, els membres de la brigada entren a treballar de manera esglaonada. No fan els mateixos horaris, sempre hi van les mateixes dues persones i amb el mateix vehicle, i tots amb l’equip de protecció individual (EPI) [...].

S’han ampliat els terminis de pagament de taxes ja generades abans de la pandèmia, com ara escombraries, vehicles i franges perimetrals, a través del Consell Comarcal de la Selva. Hi tenim la recaptació delegada. La segona acció, més pròpia, ha estat endarrerir el primer pagament de l’IBI fins al juny i que, en lloc del 50%, es pagui el 40%. El 60% restant es pagarà a partir de l’octubre.

És de 3,8 milions d’euros, aprovat a finals del 2019. Hem decidit que als comerços tancats aquests mesos no se’ls cobraran les escombraries. A més, els bars amb terrassa podran ampliar l’espai sense cobrament i no els cobrarem la via pública pels mesos sense obrir.

Ja ho hem pagat, tot de cop. A més hi ha hagut altres despeses no previstes, com ara els aiguats del novembre del 2018, l’esclafit del 2019 i el temporal Glòria del gener. Més de tres milions quan el pressupost ordinari de l’Ajuntament és de 3,8. Del pressupost, el 75% o el 80% és personal. Amb tot això vull dir que el marge de maniobra és escàs. Intentem quadrar-ho tot, però en un any i mig més de tres milions de despeses no previstes fan trontollar qualsevol. No podem fer volar coloms i dir que farem moltes coses i que abaixarem els impostos. Ara sí: tenim l’IBI congelat des de fa nou anys i ens comprometem a mantenir-lo

S’han fet controls, ja sigui dels Mossos o dels vigilants. I una part de la nostra població, a Fogueres de Montsoriu, ha de passar pel centre de Breda, si vol anar al nucli de Riells, que és dins del Montseny. Això vol dir que per anar als comerços ha de passar per un altre municipi. Per aquells veïns, una norantena, els seus comerços de referència són els de Breda i no els de Riells. Són peculiaretats que cal tenir en compte i aplicar el sentit comú. [...] Sempre es parla de proximitat, que és el millor per als municipis, i no cal dur les coses al límit, que no és el més convenient.

Els nostres vigilants, en això, han estat laxes. Si veïns de Riells els és més fàcil anar a Breda, a alguns de la Batllòria (Sant Celoni) els és més fàcil anar a Riells.. Fan cent metres a peu i ja hi són, i així no han d’agafar el cotxe i fer set quilòmetres fins a Sant Celoni. En aquest cas, també s’afavoreix que no hi hagi mobilitat.

Ara mateix sis. Però només n’hi sol haver un per torn. A més, si hem d’anar a posar benzina, hem d’anar a la Batllòria (Sant Celoni). A més, tenim 50 quilòmetres de carrers. Les faves estan aviat comptades.

A banda de l’ajuntament, la biblioteca, això sí, amb totes les mesures que s’han d’aplicar. Els ordinadors, per exemple, no es podran utilitzar. El Centre Cultural de la Casa Nova, encara trigarem una mica a anar-hi. També hem de veure quan podem utilitzar el pavelló municipal, on volem fer els casals d’estiu, un més enfocat en el futbol i un altre amb més activitats diverses.