Pequín prioritza l’estabilitat i no fixa cap objectiu del PIB
La Xina evita fixar una fita de creixement econòmic per primer cop en tres dècades i se centra en l’ocupació i la despesa pública
La inversió en Defensa creix al nivell més baix en dècades tot i l’enfrontament amb els EUA
El govern xinès va abandonar dijous el costum establert fa més de tres dècades d’anunciar les previsions de creixement de l’any en l’obertura de l’Assemblea Nacional Popular, enmig de la incertesa sobre l’economia i el comerç provocada per la pandèmia de la Covid-19. La sessió legislativa, que se celebrarà a porta tancada durant una setmana, s’ha iniciat amb la tradicional intervenció del primer ministre del país, Li Keqiang, que ha assegurat: “No fixar un objectiu específic de creixement ens permetrà a tots concentrar-nos a assegurar l’estabilitat” en els objectius marcats per l’executiu de Pequín.
A banda de la caiguda del PIB del país, per primer cop des del 1976, un dels temes que preocupen més el govern és l’atur. Li va assegurar que enguany la Xina prioritzarà estabilitzar l’ocupació i assegurar els estàndards de vida, guanyar la batalla contra la pobresa i aconseguir l’objectiu de construir “una societat moderadament pròspera en tots els aspectes”. Així, Pequín es marca l’objectiu de crear més de 9 milions de llocs de treball i arribar a una taxa d’atur del 6%. El primer ministre també ha fixat un objectiu d’inflació del 3,5% per enguany i arribar a un equilibri bàsic en la balança de pagaments, així com que l’increment de la renda personal vagi en paral·lel al creixement econòmic. A més, ha anunciat l’emissió d’un bilió de iuans (més de 18.000 milions d’euros) en bons per combatre el coronavirus. “Aquestes són mesures extraordinàries per a un moment inusual”, va dir el primer ministre en el discurs inaugural, emès en obert per televisió.
El primer ministre també ha fet referència a l’acord comercial amb els EUA, que assegura que continua vigent i que vol complir. Li no ha estat tan diplomàtic quan s’ha referit a Taiwan, després de la reelecció de la proindependentista Tsai Ing-wen com a presidenta del país. El primer ministre ha rebutjat “les activitats secessionistes” i ha demanat una “reunificació pacífica” amb la Xina. A més, ha deixat clar que no renuncia a l’ús de la força per aconseguir aquest objectiu.
Un altre dels focus d’interès de l’assemblea era el pressupost destinat a les forces armades del país, en un moment en què les relacions entre la Xina i els Estats Units passen pel pitjor moment en dècades. El govern ha anunciat que el seu pressupost de Defensa augmentarà fins als 1,27 milions de iuans (uns 163.200 milions d’euros), fet que representa un 6,6% més que l’any anterior. No obstant això, aquesta dada suposa una reducció en el seu pressupost per segon any consecutiu, ja que l’any passat la pujada va ser d’un 7,5% respecte del 8,1% de l’any anterior, i situa aquestes previsions en el percentatge d’inversió més baix de les tres últimes dècades.
Rebuig a la llei de seguretat per a Hong Kong
El primer ministre xinès ha presentat la resolució per permetre que el comitè permanent de l’assemblea aprovi una llei de seguretat nacional feta a mida per a Hong Kong. Li va assegurar davant l’assemblea que Pequín aplicaria “amb precisió la fórmula Un país, dos sistemes a Hong Kong”, i va sentenciar que s’hauria d’establir un “sistema legal sòlid i un mecanisme de compliment per salvaguardar la seguretat nacional a la regió administrativa especial”. Així, aquesta nova normativa no passaria en cap moment pel Parlament de l’excolònia, encara que l’article 23 de la Llei Bàsica de Hong Kong diu que ha de ser la regió qui promulgui ella mateixa aquest tipus de lleis.
El Parlament de l’excolònia va viure una nova jornada caòtica quan els diputats prodemòcrates van protestar iradament contra aquesta nova llei mentre se n’aprovava una altra, no menys polèmica, que penalitza qualsevol insult a l’himne xinès. Els EUA van assegurar que si s’imposa aquesta legislació, la rebran amb una “forta condemna”. El darrer governador britànic de la colònia, Chris Patten, va qualificar la llei d’“assalt integral a l’autonomia”. El diputat prodemòcrata Dennis Kwok ha assegurat que “aquesta és la fi de Hong Kong. Pequín ha incomplert completament la seva promesa al poble” i un dels líders de les protestes, Joshua Wong, assegura que Pequín vol silenciar els honkonguesos “amb la força i la por”. Tot indica que les protestes prendran força.