Aires de tripartit

La pandèmia deixa més de 27.000 morts, un atur del 15% i la desaparició de negocis i d’empreses. Un balanç que ha generat desconfiança amb l’Estat i amb l’administració catalana, incrementat després d’haver vist el ridícul d’alguns espectacles polítics. De moment, el mes significatiu, el de la setmana passada a la comissió de Reconstrucció amb els atacs al pare de Pablo Iglesias i els supòsits de cop d’estat encoberts per Vox.

Demà dimecres al Congrés dels Diputats hi haurà l’oportunitat que la classe política canviï de discurs. Al Congrés, la petició de pròrroga per l’estat d’alarma indica que Pedro Sánchez podrà tenir el suport dels partits que li van donar suport a la investidura; un fet que convertirà en conjuntural el vistiplau que el PSOE va obtenir fa uns dies de Ciutadans. Fora bo que hi haguera amplis acords per a la postpandèmia, tot i que han de ser creïbles i avui un acord PSOE-UP i Ciutadans està allunyat de la realitat. Un acord que, com s’ha vist, ha durat poc temps malgrat que Ciutadans ha virat els seus plantejaments i s’ha allunyat del no pel no. Davant els possibles acords, no es veu que Pablo Iglesias sigui company de viatge amb Inés Arrimadas. La possibilitat d’un acord del PSOE amb Ciutadans la va deixar escapar Albert Rivera en un moment en què el PSOE hi veia l’única fórmula per poder governar.

Demà Sánchez tornarà a l’inici dels suports que el van portar a la presidència del govern de l’Estat. Es visualitzarà que manté la legislatura oberta amb el suport d’ERC. Aires i desitjos del PSOE i d’una part d’Esquerra per un tripartit a Catalunya amb la presidència d’ERC i el suport dels socialistes i els comuns catalans. Aquests aires no són per avui i hauran d’esperar que el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqui eleccions i que JxCat tingui un candidat. De les dues coses n’hi ha per dies...