Estratègia de futur

Ben pocs actors i mili­tants inde­pen­den­tis­tes posen en dubte la importància de l’ANC en el Procés. Sor­to­sa­ment en aquests deu anys nous actors i nous mètodes s’han incor­po­rat a la lluita per la inde­pendència. Tan­ma­teix, l’ANC con­ti­nua essent un ele­ment deter­mi­nant mal­grat els seus errors i les seves feble­ses massa sovin­te­ja­des. Ara mateix, el Procés viu un dels moments més con­tra­dic­to­ris de la seva història: una lluita política per l’auto­de­ter­mi­nació al bell mig d’una etapa de pandèmia amb totes les seves con­seqüències, sanitàries, econòmiques, soci­als i polítiques. El sotrac ha estat tan sob­tat i pro­fund que deixa sense vali­desa qual­se­vol anàlisi i/o docu­ment estratègic previ com pot ser el full de ruta 2020-2021.

El nou esce­nari soci­o­e­conòmic català és greu­ment lesiu a la lluita d’alli­be­ra­ment naci­o­nal i, per con­tra, les con­di­ci­ons polítiques en el marc gene­ral de l’Estat espa­nyol obren con­di­ci­ons posi­ti­ves per al Procés. Aquest joc ober­ta­ment con­tra­dic­tori és el nou espai en què l’ANC i el seu nou secre­ta­riat naci­o­nal hau­ran de cons­truir la seva estratègia.

Els pecats de paraula, obra i omissió són assu­mits pels tres grups par­la­men­ta­ris inde­pen­den­tis­tes com a ele­ments deter­mi­nants en defensa de la seva estratègia quan en el fons i en la forma no són altra cosa que el fruit de la seva manca de com­promís inde­pen­den­tista i, en con­seqüència, dels seus tics auto­no­mis­tes. Quin paper hau­ria d’exer­cir l’ANC en un moment de crisi apa­rent­ment ter­mi­nal? Doncs no pas altre que el que va moti­var la seva cre­ació: ser la garan­tia de la irre­ver­si­bi­li­tat del Procés. No pas amb parau­les sinó amb fets, emplaçant qual­se­vol actor que posi el Procés en perill. S’han d’aca­bar els fulls de ruta retòrics. Neces­si­tem uni­tat estratègica con­sen­su­ada entre els actors inde­pen­den­tis­tes i no pot ser mai més una sim­ple decla­ració d’inten­ci­ons, ni un com­promís tàctic i elec­to­ra­lista. Sim­ple­ment ha de ser la suma d’acci­ons i res­pon­sa­bi­li­tats com­ple­mentàries entre tots els actors en funció de l’espe­ci­a­lit­zació de cadascú per acon­se­guir la inde­pendència.

Dues pre­mis­ses per fer efec­tiu el joc entre les tres potes –movi­ment social orga­nit­zat, Con­sell de la República i l’estruc­tura ins­ti­tu­ci­o­nal auto­no­mista:

. No podem pres­cin­dir de cap actor

. Cal repla­ne­jar urgent­ment les fun­ci­ons de cadascú.

És per això que l’ANC ha de fer un pas enda­vant i assu­mir amb urgència la cor­res­pon­sa­bi­li­tat de la coor­di­nació estratègica a l’inte­rior adap­tant-la a les noves con­di­ci­ons de la lluita en aquesta etapa mit­jançant un procés de debat i con­cer­tació entre tots els seus actors.