Política

Una onada de jovent de Hong Kong emprèn el camí de l’exili

El Regne Unit, el Canadà i Taiwan són les principals destinacions dels activistes prodemocràcia que fugen de la repressió de Pequín

Gran part dels manifestants amb imputacions penals es veuen obligats a marxar o anar a la presó

Nom­bro­sos joves mani­fes­tants pro­de­mocràcia han emprès el camí de l’exili les últi­mes set­ma­nes, després dels anun­cis de les lleis de l’himne xinès i la recent­ment rati­fi­cada per l’Assem­blea Popu­lar Naci­o­nal Xinesa llei de la segu­re­tat. Aquesta nova onada de joves que han fugit han esco­llit països com ara el Regne Unit, el Canadà o Taiwan com a des­ti­na­ci­ons prin­ci­pals en la seva fugida, segons han infor­mat diver­sos mit­jans de comu­ni­cació de la regió. La majo­ria dels acti­vis­tes a favor de refor­mes democràtiques a Hong Kong, amb càrrecs penals per les mani­fes­ta­ci­ons, han mar­xat les últi­mes set­ma­nes fugint de la llei, segons va infor­mar el South China Mor­ning Post, que explica l’experiència de diver­sos joves que han mar­xat del país els últims dies.

La pre­si­denta de Taiwan, Tsai Ing-wen, va asse­gu­rar la set­mana pas­sada als ciu­ta­dans de Hong Kong que el seu govern pro­po­sa­ria mesu­res espe­ci­als per aju­dar els demòcra­tes de la ciu­tat. Tsai va infor­mar que for­ma­ria un comitè ad hoc per ela­bo­rar un pla d’acció huma­nitària per a aque­lles per­so­nes pro­vi­nents de Hong Kong. A més, la pre­si­denta va asse­gu­rar que l’exe­cu­tiu des­ti­narà un pres­su­post espe­cial i recur­sos per al pro­grama, que es llançarà tan aviat com sigui pos­si­ble per aten­dre les neces­si­tats dels hongkon­gue­sos que vul­guin exi­liar-se a l’illa. Les últi­mes set­ma­nes, la premsa de Hong Kong havia estat molt crítica amb l’acti­tud de Tsai per no empren­dre cap acció envers el nom­bre crei­xent de joves acti­vis­tes pro­de­mocràcia que s’autoim­po­sa­ven l’exili en aquesta illa.

La con­venció del refu­giat de les Naci­ons Uni­des del 1951 va encu­nyar el terme refu­giat per defi­nir els indi­vi­dus que no poden o no volen tor­nar al seu país a causa d’un “temor fun­dat de ser per­se­guits per raons de raça, religió, naci­o­na­li­tat, per­ti­nença a un grup social deter­mi­nat, o opinió política”. El Canadà, un dels països que més refu­gi­ats ha aco­llit els últims anys, ha asse­gu­rat que 46 ciu­ta­dans de Hong Kong van tra­mi­tar sol·lici­tuds d’asil en aquest país en el pri­mer tri­mes­tre de l’any. Del Regne Unit i de Taiwan no hi ha dades, tot i que s’estima que a Taiwan i al Regne Unit s’hi han des­plaçat les últi­mes set­ma­nes diver­sos cen­te­nars de per­so­nes.

Un dels acti­vis­tes que va deci­dir empren­dre el camí de l’exili, ja l’estiu pas­sat, va ser Brian Leung després d’adreçar-se a la premsa el juliol de l’any passa’t sense mas­ca­reta, i defen­sant el dret d’expressió dels mani­fes­tants durant les set­ma­nes amb més con­flic­ti­vi­tat als car­rers de l’excolònia britànica. Leung és ara estu­di­ant de la Uni­ver­si­tat de Was­hing­ton i és un ferm par­ti­dari de la lluita no vio­lenta, tot i que ha asse­gu­rat en diver­sos mit­jans que l’ús de la força era “a vega­des jus­ti­fi­ca­ble”.

Un altre dels exi­li­ats, aquest després de l’estiu, és l’extre­ba­lla­dor del con­so­lat britànic a la ciu­tat Simon Cheng, que va ser arres­tat, inter­ro­gat i tor­tu­rat per la poli­cia xinesa durant 15 dies durant un viatge de feina a la veïna ciu­tat de Shenz­hen abans de mar­xar al Regne Unit. Des d’allà ha denun­ciat el tota­li­ta­risme i l’expan­si­o­nisme xinès, tot dema­nat la con­cessió d’asil als hongkon­gue­sos, per pro­te­gir les seves vides i els seus drets.

Leung ha dema­nat a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal atenció per als joves acti­vis­tes que es veuen forçats a pren­dre una decisió dramàtica: “O anar a la presó o mar­xar a l’exili.”

LA XIFRA

46
ciutadans
de Hong Kong han demanat asil al Canadà entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de març del 2020.

Un brot del virus en un mercat posa en alerta la Xina

Un nou brot de coronavirus va fer disparar ahir totes les alarmes a la Xina. El brot es va localitzar al principal mercat de distribució alimentària de Pequín, a les tres de la matinada, en comprovar-se 46 casos positius de persones asimptomàtiques entre 517 tests realitzats. Després de dos mesos sense casos nous a la capital xinesa, el govern es va afanyar a enviar centenars de soldats a precintar el mercat per evitar un rebrot generalitzat i també s’han aïllat 11 complexos residencials on viu el personal del mercat i els visitants de les últimes setmanes, a més de tres llars d’infants.

El Regne Unit irrita Pequín

L’anunci del Regne Unit en què assegurava que podria oferir vies legals perquè els hongkonguesos que ho necessitessin poguessin obtenir la ciutadania britànica ha provocat la fúria de Pequín i ha estat interpretat com una inacceptable ingerència en els afers interns del país. El portaveu del ministre d’Afers Estrangers xinès, Zhao Lijian, va assegurar que, “si el Regne Unit insisteix s canviar unilateralment les pràctiques afectades, no només anirà en contra de les seves pròpies regles, sinó que també violarà el dret internacional i els principis fonamentals de les relacions internacionals. Ens hi oposem fermament i ens reservem el dret d’adoptar les mesures corresponents”. Pequín ridiculitza les declaracions britàniques dient que es tracta d’una “reacció imprudent i una excitació ingènua”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia