“Més que confinats, ens tenien aïllats”

La veritat és que per les característiques de poble no hem tingut gaires problemes. El que hem procurat des del primer moment és tenir ben informats els veïns perquè aquest aspecte el considerem molt important. Tenim diversos canals per fer-ho, entre aquests un grup de Whatsapp municipal al qual es pot afegir la població en general. Hem mirat que fos una informació molt clara, molt gràfica, que no portés confusions.

No. De totes maneres, durant les primeres setmanes, quan estàvem a la fase zero i estàvem confinats a casa, la regidora encarregada de l’àrea social telefonava cada dos dies a la gent gran, amb preferència als avis que viuen sols, per veure com estaven i si necessitaven alguna cosa. A part, en el primer moment vam crear un grup de veïns voluntaris, format majoritàriament per gent jove, que s’ha encarregat d’ajudar la gent gran pel tema d’anar a comprar o per fer qualsevol altra gestió.

De moment, a la Generalitat només ens han dit que ho han rebut i que ho tindran en compte si hi ha aquesta necessitat. L’edifici té dues aules. Preveient que s’hauran d’adoptar mesures de seguretat, com ara guardar distàncies, calculem que podrien cabre-hi una quinzena d’alumnes en total.

Doncs amb molta solidaritat. Ens hem estat coordinant diàriament i una de les coses que vam fer al principi de tot, quan hi havia tanta falta de material sanitari, va ser una compra conjunta –amb la col·laboració d’alguna altra entitat– de mascaretes i altres materials, que vam distribuir als centres sanitaris de les comarques de Girona. La veritat és que ens ho van agrair molt perquè en aquells moments tant els hospitals com els ambulatoris anaven faltats de material. D’altra banda, a l’associació vam demanar al govern que, com a entitat representativa dels pobles més petits de Catalunya que som, poguéssim ser presents en les reunions de treball que feien per gestionar la Covid-19. I, efectivament, el president de l’associació va poder assistir a totes les reunions, junt amb representants d’altres entitats.

Excepte en un moment donat, tinc aquesta sensació al cent per cent. L’excepció va ser quan als llocs rurals van permetre obrir una mica els restaurants. Però, a banda d’això, res. Ja he dit en alguna altra ocasió que a nosaltres no ens tenien confinats, sinó que ens tenien aïllats, amb mesures totalment absurdes i en alguns sentits, contraproduents. En un municipi com el nostre, on vivim dispersos, no tenien sentit les sortides per franges horàries. Amb les distàncies que tenim aquí, no hi havia cap problema. Per tant, sobre el que em preguntes, efectivament crec que eren decisions preses des d’una òptica purament urbana.