Política

El CNI, en el punt de mira

Torrent i Maragall es querellaran la setmana que ve contra l’exdirector dels serveis secrets i exigiran que, si cal, se’n desclassifiquin documents

L’ens admet que fa servir el programa espia però “amb ple sotmetiment” a la llei, justifica

El dit acu­sa­dor dels afec­tats pel Cata­lan­gate asse­nyala el CNI. El pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i l’excon­se­ller Ernest Mara­gall pre­sen­ta­ran, segu­ra­ment la set­mana vinent, una que­re­lla con­tra qui era direc­tor dels ser­veis secrets espa­nyols Félix Sanz Roldán, quan l’abril i el maig del 2019 es va pro­duir l’epi­sodi d’espi­o­natge als seus mòbils que dimarts van des­ta­par El País i The Guar­dian. Si bé no acla­reix des de quan –dime­cres Publico.es situ­ava la com­pra l’estiu del 2014–, el rota­tiu espa­nyol con­fir­mava ahir, citant fonts pro­pe­res a l’ens, que el CNI fa ser­vir el pro­grama espia Pega­sus amb què es van per­pe­trar els atacs, tal com va expli­car també al mitjà nord-ame­ricà Vice un extre­ba­lla­dor de l’empresa proveïdora isra­e­li­ana, NSO, que sí que hi va posar data, el 2015, tot indi­cant fins i tot que l’espa­nyol va ser el pri­mer estat euro­peu cli­ent. El País sí que expli­cava ahir que fins al 2015 els ser­veis secrets i la poli­cia esta­tal –el Minis­teri de l’Inte­rior ara nega que tin­gui el Pega­sus– havien estat cli­ents de la ita­li­ana Hacking Team, com­pe­ti­dora de NSO. Con­tra l’empresa isra­e­li­ana, per cert, What­sapp té pre­sen­tada des de l’octu­bre una demanda a Califòrnia, ja que l’acusa d’haver apro­fi­tat una vul­ne­ra­bi­li­tat de l’apli­cació per intro­duir el pro­grama espia.

“Hi ha evidències i indi­cis con­tex­tu­als que fan pen­sar i diri­gir la res­pon­sa­bi­li­tat cap al Cen­tre Naci­o­nal d’Intel·ligència”, jus­ti­fi­cava Tor­rent ahir a la Ser, tot i que expli­cava que la minis­tra de Defensa, Mar­ga­rita Robles, de qui depèn orgànica­ment el cen­tre, li ho ha negat, i de fet l’ha ins­tat a posar-ho en mans d’un jutge. En tot cas, tant ell com Mara­gall con­si­de­ren que els fets cons­ti­tu­ei­xen una intrusió no auto­rit­zada, espi­o­natge informàtic i/o escol­tes il·legals con­tra la seva per­sona, cata­lo­gats com a delic­tes con­tra la inti­mi­tat en el Codi Penal, que es poden cas­ti­gar amb penes de presó, fins i tot amb agreu­jant si els come­ten fun­ci­o­na­ris públics. En aquest sen­tit, els repu­bli­cans recor­den que els del CNI no són con­si­de­rats agents de l’auto­ri­tat, ni les acti­vi­tats del cen­tre dis­po­sen d’immu­ni­tat ni irres­pon­sa­bi­li­tat penal, per la qual cosa poden ser inves­ti­gats per la juris­dicció ordinària. D’aquí que el seu advo­cat, Andreu van den Eynde, ja apuntés a TV3 que recor­re­ran pro­ba­ble­ment a un jut­jat d’ins­trucció de Bar­ce­lona o de Girona, lloc de residència dels afec­tats. “Pre­te­nem que el jutge ens tuteli, ens ajudi a esti­rar el fil, i sol·liciti la des­clas­si­fi­cació de docu­ments secrets, que un jutge ho pot dema­nar; i si el Con­sell de Minis­tres i les auto­ri­tats hi col·labo­ren, al final aca­ba­rem tra­ient-ne l’entre­llat”, resu­mia el lle­trat, que vol saber “quin tipus d’infor­mació” es van endur dels seus mòbils, i no des­carta que la inves­ti­gació apunti res­pon­sa­bi­li­tats més enllà de Sanz Roldán, fins i tot entre els cos­sos poli­ci­als de l’Estat.

Les fonts del CNI cita­des per El País s’han limi­tat a jus­ti­fi­car que actuen “sem­pre amb ple sot­me­ti­ment a l’orde­na­ment jurídic”, d’acord en aquest cas amb la llei de con­trol judi­cial previ del CNI apro­vada el 2002, amb el PP d’Aznar amb majo­ria abso­luta. El seu únic arti­cle fixa que, per adop­tar mesu­res que afec­tin la invi­o­la­bi­li­tat d’un domi­cili o el secret de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, cal l’auto­rit­zació expressa d’un magis­trat del Tri­bu­nal Suprem –el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial n’ha de nome­nar un d’específic per a aquests afers–, prèvia petició específica i moti­vada del direc­tor dels ser­veis secrets, a la qual ha de res­pon­dre abans de 72 hores. Com a màxim, la inter­venció pot durar tres mesos, pror­ro­ga­bles, això sí, pel mateix jutge. “Si algú defensa aquesta hipòtesi, ho haurà de demos­trar”, con­cloïa a RAC1 Van den Eynde, que no creu que cap magis­trat avalés l’espi­o­natge ara des­ta­pat perquè “no hi ha cap motiu jurídic”. “En aquest cas el pro­blema seria doble­ment greu, perquè hi hau­ria espi­o­natge polític i un jutge que ho per­met”, remar­cava Tor­rent.

L’exe­cu­tiu fixa objec­tius

El judi­cial, de fet, no és l’únic con­trol a què se sot­met el CNI. El govern esta­tal és qui en fixa anu­al­ment els objec­tius mit­jançant una direc­tiva d’intel·ligència, a par­tir d’una pro­posta que la comissió dele­gada per a afers d’intel·ligència fa al mateix pre­si­dent espa­nyol. Un cop apro­vada, el cen­tre hi ha de cenyir la seva acti­vi­tat, con­tro­lat per la mateixa comissió. Segons des­vela El País a par­tir de les matei­xes fonts, el 2015 es va apro­var el con­cepte estratègic del CNI, que situ­ava el procés sobi­ra­nista com una amenaça per a la uni­tat de l’Estat i l’orde­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal, i es va crear fins i tot una uni­tat de defensa dels prin­ci­pis cons­ti­tu­ci­o­nals, fet que, apun­ten, podria empa­rar les acci­ons d’espi­o­natge amb Pega­sus. El que no acla­rei­xen és si en els anys suc­ces­sius, inclòs el 2019, el govern espa­nyol, ja sota con­trol dels soci­a­lis­tes, va pror­ro­gar el mateix objec­tiu tot i l’exili i empre­so­na­ment, l’octu­bre del 2017, dels líders del procés.

El cen­tre d’intel·ligència també se sot­met a un meca­nisme de con­trol par­la­men­tari, sobre la base de la llei del 2002 que el regula: la comissió del Congrés que con­trola els crèdits des­ti­nats a des­pe­ses reser­va­des, més cone­guda com a comissió de secrets ofi­ci­als. Basant-se en els objec­tius fixats pel govern, aquesta ha d’ava­luar l’acti­vi­tat del CNI i eme­tre un informe anual sobre el seu grau de com­pli­ment. Com que les ses­si­ons són a porta tan­cada, els mem­bres són els únics que conei­xen els secrets ofi­ci­als, una matèria sen­si­ble que ha fet que sobre­tot en les últi­mes legis­la­tu­res se n’hagi inten­tat vetar els dipu­tats inde­pen­den­tis­tes. En l’actual, de fet, la comissió ni s’ha cons­tituït encara pels vets encre­uats que hi haurà en votar-se’n la com­po­sició, ja que el PP, Vox i Cs tenen prou quòrum per evi­tar-hi l’accés d’ERC, JxCat i la CUP. En l’ante­rior legis­la­tura, la comissió, dis­solta el març del 2019, sí que va tenir un mem­bre d’ERC, Joan Tardà, i un del PDe­CAT, Jordi Xuclà.

En decla­ra­ci­ons a The Guar­dian, el vice­pre­si­dent espa­nyol Pablo Igle­sias va asse­gu­rar ahir que l’espi­o­natge des­ta­pat ara és “inac­cep­ta­ble en una democràcia”, i creu que es tracta d’un afer polític “a més d’òbvi­a­ment judi­cial”, fet pel qual aposta per inves­ti­gar el cas en una comissió par­la­mentària.A banda, després que el minis­tre de Justícia, Juan Car­los Campo, mostrés dime­cres la seva con­fiança en els jut­ges que con­tro­len el CNI i asse­gurés que “l’estat de dret garan­teix el secret de les comu­ni­ca­ci­ons”, dipu­tats de JxCat com Gemma Geis mos­tra­ven ahir el seu escep­ti­cisme a Twit­ter, ja que li va retreure que el decre­tazo judi­cial apro­vat el 2019 a ini­ci­a­tiva soci­a­lista per­met al govern espa­nyol inter­ve­nir tem­po­ral­ment les xar­xes de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons si con­si­dera que peri­lla l’ordre públic, sense neces­si­tat de cap reso­lució jucial.

LES FRASES

Tot ens indica que darrere hi ha el CNI, però és normal que la ministra ho negui: si no, estaria col·laborant en un delicte
Roger Torrent
president del parlament
El normal no seria instar una investigació judicial... El lògic no seria que el govern ja estigués proporcionant ara informació?
Andreu van den Eynde
advocat de torrent i maragall

Drets alerta del cas d’Andorra

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de juristes Drets van alertar que ahir es va complir un any des que van demanar a la Batllia d’Andorra una ampliació de querella a l’excúpula espanyola d’Interior per haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés els responsables de la BPA per aconseguir suposats comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. Hi afegeixen que encara no s’ha resolt res, si bé continuen investigats els policies espanyols Eugenio Pino, ex-DAO; Bonifacio Díez, i Marcelino Martín-Blas, investigats per altres causes a l’Audiencia Nacional, i Celestino Barroso.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia