L’Eurocambra presenta batalla
El Parlament Europeu negociarà una “millora” de l’acord sobre el pla de recuperació
Més diners per a sanitat i recerca són les grans reivindicacions dels eurodiputats per aprovar el paquet anticrisi
Tret de sortida al segon capítol de negociacions per engegar la resposta de la Unió Europea a la recessió causada per la pandèmia del coronavirus. El Parlament Europeu va marcar ahir les seves línies vermelles per donar el vistiplau al paquet anticrisi pactat entre socis europeus a principis d’aquesta setmana.
El pla que inclou un fons d’emergència per la Covid-19 amb 750.000 milions d’euros i un macropressupost d’1,074 bilions d’euros per al període 2021-2027 necessita l’aval de l’Eurocambra, l’única institució escollida democràticament a la UE. L’instrument d’urgència no ha de passar per les mans dels eurodiputats, però aquests sí que han de votar els comptes.
Tots dos elements de la proposta estan vinculats perquè Brussel·les necessita aquesta base pressupostària per poder-se endeutar als mercats i finançar així el pla de recuperació. Per tant, a la pràctica, la cambra pot obstaculitzar la delicada operació. De cara a les converses que iniciarà ara amb les capitals, els grans grups polítics europeus (populars, socialistes, liberals i ecologistes) van aprovar ahir el mandat per negociar, una mena de carta als Reis amb tot el que voldrien millorar. L’emergència de la crisi els posarà molt difícil poder imposar gaires de les seves peticions i ja les estan prioritzant.
En general, l’Eurocambra està molesta amb els estats perquè han optat per reduir el volum dels comptes i així poder engegar ràpidament el fons de recuperació dotat amb 390.000 milions d’euros en subvencions i 360.000 milions d’euros en crèdits que aniran a parar en un 90% a les butxaques dels seus governs.
“És una pastilla difícil d’empassar”, admetia ahir en un debat europarlamentari la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, que comparteix una certa decepció per la retallada, però que advoca per l’aprovació del pla. En línia amb l’argument dels estats, l’alemanya va defensar que el paquet complet representa un instrument “massiu” per afrontar la recessió.
Com que s’ha estès un consens entre l’opinió pública europea que la pandèmia ha revelat les mancances dels sistemes sanitaris i la investigació científica, els eurodiputats s’han fet seves aquestes prioritats. Per això una de les principals exigències serà augmentar els fons europeus destinats a sanitat i recerca, dues partides que han tingut retallades amb l’acord dels estats. “És una irresponsabilitat”, alertava ahir el colíder dels ecologistes, Philippe Lamberts.
En segon lloc, abanderant l’interès comú de la Unió Europea, l’Eurocambra també defensarà “reforços” en els programes més emblemàtics de la UE com són l’educatiu, l’Erasmus, o el de recerca, l’Horizon.
El president del grup liberal Renovar Europa, Dacian Ciolos, va criticar ahir el risc que la lògica “en favor dels interessos nacionals” acabi “soscavant” una estratègia “realment europea”.
Estat de dret
D’altra banda, la majoria d’eurodiputats exigeixen un mecanisme que protegeixi els interessos financers de la UE si es vulnera l’estat de dret. És a dir, que es puguin bloquejar o reduir ajudes europees a un país en el cas que atempti contra l’estat de dret. “Ni un euro per a aquells governs que no respectin l’estat de dret i els drets fonamentals”, va defensar ahir l’eurodiputada del PSOE Iratxe Garcia.
Tot i que l’Eurocambra té veu però no vot sobre els recursos propis del pressupost, ja avancen que no donaran el seu “consentiment” als comptes sense un acord per reformar-los de manera que cobreixin almenys els costos del fons de recuperació. La cambra advoca per una taxa digital i aranzels climàtics per finançar la recuperació.
Per acabar, l’Eurocambra reclama poder participar en la governança del fons de recuperació per garantir que els diners europeus es gasten “en interès dels ciutadans de la UE”. “Demanem estar totalment implicats en l’instrument de recuperació”, reivindiquen.
LES FRASES
L’ONU demana una renda bàsica
Alleugerir la pobresa com a mesura per combatre l’avanç del coronavirus mitjançant la implantació d’una renda bàsica o un ingrés mínim temporal per als més desfavorits. Aquesta és la proposta que va posar, ahir, sobre la taula l’ONU, que calcula que hauria d’abastar uns 2.700 milions de persones arreu del món. Són les que viuen per sota o molt a prop del que es considera ser pobre. La magnitud representa més d’un terç de la població mundial.
La intenció és que els més pobres puguin complir amb mesures de prevenció, com ara fer les quarantenes i aplicar mesures de distanciament social, que sovint tenen pràcticament impossible de fer perquè han de continuar treballant per menjar. Les Nacions Unides hi ha posat xifra: uns 199.000 milions al mes en 132 països, una quantitat alta però que considera assumible davant l’emergència planetària desencadenada. “Els temps sense precedents requereixen mesures socials i econòmiques sense precedents”, argumenta l’ONU. Hi ha estats, com ara l’espanyol o Togo, que ja ho han posat en marxa.