Cisma reial Sánchez-Iglesias
L’ocultació a Podem de l’operació perquè Joan Carles I fugís obre la pitjor crisi al govern
“Vaja resposta hauria de donar”, diu Sánchez sobre si és lleial o no
El president diu que no sap on és el fugitiu i avala la monarquia de Felip VI
El calendari de la caiguda en desgràcia i l’abdicació de Joan Carles I va unit al PSOE, perquè si Alfredo Pérez Rubalcaba va retenir la secretaria general del PSOE el 2014 després d’una desfeta electoral va ser perquè el partit no caigués en la temptació republicana si a les primàries sortia elegit un jove basc, Eduardo Madina, o un jove madrileny, Pedro Sánchez. “Joan Carles em dona una data i és cert que això condiciona el meu calendari”, va dir Rubalcaba en un programa de ràdio sobre el rei a Spotify fet per Toni Garrido i Álvaro de Cózar. Com si el destí li procurés l’examen de fiabilitat monàrquica que la Casa del Rei i Rubalcaba li van negar, sis anys després el president espanyol s’ha implicat en l’operació de fugida de l’Estat espanyol de Joan Carles I, i ho fa lloant el pas i avalant Felip VI, però al preu d’obrir la pitjor crisi amb Podem en set mesos de vida en coalició, perquè a Pablo Iglesias li ha ocultat el que el vicepresident veu com a “fugida” amb salconduit oficial. “No es jutgen institucions, es jutgen persones”, diferencia Sánchez. Quan se li va preguntar si havia estat deslleial amb Iglesias en amagar-li tot, va somriure i va dir: “Vaja resposta hauria de donar.”
El que fins dilluns era una crisi de la Casa del Rei traspassa ara a La Moncloa perquè el president no només s’hi ha implicat –amb la vicepresidenta Carmen Calvo a peu d’obra de la fugida–, sinó que ho ha fet d’esquenes al soci de coalició. Com a mostra de la tensió viscuda ahir a porta tancada, un botó: un Consell de Ministres de tràmit estiuenc i sense cap afer rellevant va durar quatre hores per les exigències d’explicacions del vicepresident segon al president, que tenia l’agenda oculta per blindar la continuïtat de la corona.
Balanç i no al·ludir al rei
En la compareixença de balanç de final de curs, Sánchez –que va anunciar l’aparició a les 13 hores i no va arribar fins a les 15 hores, entre altres coses per l’avaria del teleprompter on llegeix el text ja escrit– va dedicar quaranta minuts a auditar set mesos de govern sense al·ludir en cap moment a la qüestió que ara obre tots els diaris i els informatius: la fugida de Joan Carles I. Un cop superada la franja del prime time tot ignorant l’elefant a l’habitació i quan els telenotícies de les tres ja s’acabaven, aleshores sí que Sánchez es va exposar a una pluja monogràfica de preguntes sobre el seu rol en l’escàndol que manté la premsa internacional mirant cap a Madrid. Sap on és Joan Carles I? “No tinc la informació”, va dir. Com es manté el rei emèrit a l’estranger i qui paga la seva seguretat si des del març no té assignació?, l’Estat? “El més important és que Joan Carles ha dit que es posa a disposició de la justícia, com qualsevol altre espanyol. I correspondrà a la seva persona o a la casa reial donar a conèixer aquesta informació, no al govern, són institucions diferents. Els comptes públics són al pressupost i allà hi ha tota l’aportació a la casa reial”, defugia. A aquella hora convivien Portugal i República Dominicana com a possible destí.
A partir d’aquí, el deure de confidencialitat dels despatxos amb el rei va ser l’escut per no respondre al que se li demanava. “Espanya necessita estabilitat i institucions robustes, i aquestes han de tenir exemplaritat, transparència i regeneració. La línia marcada per la casa reial considero que és l’adequada. I el govern que jo presideixo considera vigent el pacte constitucional”, esgrimia Sánchez com a tallafocs socialista a favor de la monarquia de Felip VI.
La ministra d’Igualtat, Irene Montero, era clara. Ho sabien? “No”, va dir. Al vespre, a Tele5, Iglesias era més suau: “No és acceptable que fugi i no doni la cara al país”. I hi afegia: “A ningú pot sorprendre que sobre la monarquia i la presumpta corrupció del cap d’estat PSOE i Podem opinem diferent. Quan hi ha una situació molesta, la resolem Sánchez i jo”. I no dubta que un dia els joves impulsaran la república que ara no és possible per la via de reforma de la Constitució. A RAC1, el president de Podem al Congrés, Jaume Asens, admetia que el cisma reial és “un dels pitjors moments del govern”: “No ha estat decisió del govern. Ho és només d’una part. No ens hi sentim vinculats. No se’ns ha informat en cap moment, ens sembla que hi ha una certa deslleialtat”. I és que Podem inicia l’agost amb tres humiliacions: l’acord municipal dels romanents, la cita de Calvo amb Ciutadans i no saber res de l’operació fugida de Joan Carles I.
LES FRASES
Peticions d’explicacions al Congrés
La casa reial ha fet coincidir deliberadament l’anunci de la fugida de Joan Carles I amb l’inici d’un dels mesos d’agost més esperats pel cost social del confinament, però això no vol dir que l’oposició accepti que l’afer es dilueixi enmig de es vacances parlamentàries. Laura Borràs (JxCat) va registrar la petició de compareixença de Pedro Sánchez i de la vicepresidenta Carmen Calvo perquè expliquin “la fugida d’un rei que presumptament ha fet una fortuna de manera opaca”, i ERC i EH Bildu la sol·liciten urgentment per Calvo.
Amb el Congrés fora del període de sessions per les vacances parlamentàries, les peticions de compareixences van adreçades a la Diputació Permanent perquè debati i –en el seu cas– fixi un ple extraordinari en què el govern hagi d’explicar si ha patrocinat la fugida de Joan Carles. ERC també sol·licita que comparegui a la comissió de Justícia la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, per relatar “l’actuació de la fiscalia en relació amb la suposada corrupció de l’entorn de la família reial. Tot i ser difícil que prosperin, les peticions posaran a prova Podem.
