Aragonès reclama que sigui Torra i no el Suprem qui convoqui eleccions
El vicepresident no vol que una inhabilitació fixi la data
Al mandat, ara li resten 16 mesos
Repta els “republicans asimptomàtics” a “posar-se les piles”
La legislatura catalana no expira fins d’aquí a 16 mesos, però el curs polític es reprendrà sota la gran incògnita de quina serà la data d’unes eleccions que tothom dona per fet que seran anticipades i sobre les quals el president Quim Torra protegeix amb zel la seva potestat per convocar-les. Davant la imminència de la cita de Torra al Suprem el 17 de setembre en el cas de la seva inhabilitació, el vicepresident de la Generalitat i coordinador general d’ERC, Pere Aragonès, reclama que ha de ser el president qui convoqui els catalans a les urnes i no l’alt tribunal amb seu a Madrid. “La posició d’ERC és clara i hem defensat reiteradament la necessitat que siguin la ciutadania de Catalunya i les institucions catalanes les que decideixin el calendari electoral, no el Tribunal Suprem tenint aquesta amenaça d’inhabilitació”, va avisar Aragonès per redoblar la pressió sobre Torra.
El vicepresident català va fer aquest apunt sobre la incògnita de la data de les eleccions en el marc d’una cita virtual sobre la monarquia i el delicte d’injúries en què participava al costat de la líder d’Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez; la portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, i la regidora de Més per Mallorca a Palma, Neus Truyol. Aragonès aposta perquè Torra dissolgui el Parlament i convoqui a les urnes abans que el Suprem resolgui el recurs que va presentar per la condemna d’un any i mig d’inhabilitació per haver desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral. Si fos així, Torra hauria de firmar el decret de convocatòria durant els 32 dies que resten fins a la citació del 17 de setembre.
Tot i que una data que apareixia en les travesses era el 4 d’octubre, ara ja no podrà ser perquè dimarts passat era l’últim dia perquè això aparegués al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i fos possible. Aragonès, però, respecta que la data és potestat de Torra i avisa: “ERC està preparada per a qualsevol escenari i seguirem exercint les responsabilitats de govern en qualsevol dels escenaris.” Una de les dates que ara emergeixen al calendari és el 15 de novembre, amb la qual cosa la dissolució del Parlament hauria de tenir lloc a mitjan setembre. El guió de Torra, però, és prioritzar el combat de la pandèmia de la Covid-19.
Sánchez, Iglesias i el rei
Pel que fa a la fugida sense un destí conegut de Joan Carles I, Aragonès apunta a la complicitat del govern del PSOE i Podem. Si a Pedro Sánchez l’alerta que “no miri cap a un altre costat” davant la “corrupció” de la monarquia ni centri responsabilitats únicament en Joan Carles I, a Pablo Iglesias i a Podem els retrata com a “republicans asimptomàtics”: “Que es posin les piles. Si hi ha republicans asimptomàtics en el govern s’hauria de notar”, va etzibar el vicepresident Aragonès.
L’Adic del Parlament: “Muro podia plegar i tenir plaça”
L’Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes (Adic) del Parlament va defensar ahir que el secretari general de la cambra, Xavier Muro, hauria tingut l’opció de deixar el seu càrrec tot conservant la plaça de funcionari com a lletrat, abans de publicar al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) la resolució contra la monarquia aprovada en el ple. En un fil explicatiu a Twitter en forma de comunicat, l’Adic del Parlament hi afegeix que, un cop Muro s’hagués apartat, “els altres lletrats haurien tingut l’opció, personal i solidària, de no acceptar d’assumir un càrrec que d’ençà del 155 du associat l’ofici de censor”.
Segons l’Adic, el secretari general del Parlament ha de basar el seu assessorament jurídic “en la imparcialitat, l’objectivitat i la llibertat de consciència”. “Ara bé, lògicament, en un país democràtic, un secretari general no ha de poder impedir que es publiqui cap acord aprovat vàlidament pel ple”, rebla l’Adic.