Política
ALFONS LÓPEZ TENA
DIRECTOR EXECUTIU DE MATARÓ DECIDEIX
«Arribar a un 30% seria estratosfèric»
Què sabia de Mataró abans d'embarcar-se en l'organització de la consulta?
–«Coneixia la ciutat de fa anys, però la societat no tant. Com que la campanya que fem és molt arran de terra, de donar a conèixer la votació i que cadascú decideixi si hi vol participar, això m'ha exigit molta interlocució i haver de parlar amb tothom. Ara puc dic que conec millor la ciutat.»
–I què ha copsat?
–«Que és una societat molt fragmentada i dividida entre la ciutat de tota la vida i els barris. Que ha crescut molt en els darrers anys i que la nova immigració està perfectament integrada. Que ha superat una crisi molt forta del tèxtil i que ara va a la recerca de si mateixa, pendent de reinventar-se. És com si estigués en un final d'etapa i en comencés una de nova.»
–Què el va convèncer per dirigir la plataforma?
–«La gent que hi havia, la manera que tenien de portar l'entitat, la voluntat, però també altres coses, com ara el comportament electoral de la ciutat. Mataró és molt abstencionista en totes les eleccions i, per exemple, aquí a les darreres municipals no va arribar a votar el 45% del cens.»
–Què ha canviat des d'aquell 13 de setembre a Arenys de Munt?
–«Una cosa fonamental: demostrar que és possible, que s'ha perdut la por i que en una societat democràtica no es pot impedir que la gent voti. Si oficialment no es convoca un referèndum d'aquestes característiques, es pot organitzar amb les mateixes garanties, rigor i imparcialitat per part de la societat, sense recursos i disposant de voluntaris.»
–Però encara hi ha qui diu que no té legitimitat.
–«Doncs ja hem millorat, perquè abans deien que era il·legal, quan no ho és, perquè si no ja estaria processat o amb presó preventiva.»
–Com s'organitza una consulta com aquesta per a un cens de prop de 100.000 mataronins?
–«Amb dificultats i molta feina. Suposa tenir un grup de gent que hi estigui a sobre permanentment.»
–Deixar-ho a les seves mans sembla que hagi de ser una garantia d'èxit.
–«Ja ho veurem perquè en aquestes coses te la jugues cada vegada. Com diuen a Hollywood, vals el que val la teva última pel·lícula. No hem d'oblidar que parlem d'una ciutat gran en la qual hi ha una composició política i un comportament electoral molt baix. Seria molt complicat pretendre fer un resultat com el que va tenir Vic, però com a mínim ja hem superat Lleida i Sabadell pel que fa a participació.»
–Per què necessitaven el suport de l'Ajuntament?
–«Perquè s'ha fet arreu tot. Però tenia clar que s'havia d'evitar que la consulta es convertís en un element de confrontació política.»
–Troba a faltar la campanya pel «no»?
–«Sí, tard o d'hora els debats que hi ha al carrer passaran als despatxos. Temo molt que els partits, com ara el PSC o ICV, que ara no és que estiguin a favor del ‘no' sinó que no volen que ni tan sols es plantegi la qüestió, fan un flac favor als seus simpatitzants i gent propera cridant-los a no anar a votar. Quan arribi el referèndum oficial, com els dius que ara sí que poden anar-hi?»
–Ja ha votat el 17%, però fins on volen arribar?
–«El llistó mínim era poder superar Sabadell, la qual cosa ja està fet. Ara toca superar Girona i arribar al 25%. Si ens acostéssim al 30% de participació, seria un resultat estratosfèric.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.