Política

La Xina

Conflictes territorials

Els camps de l’horror xinès

L’ONU calcula que hi ha més d’un milió de uigurs empresonats en “centres de reeducació” com els anomena Pequín

El règim xinès estaria fent avortaments massius i esterilitzacions forçades per reduir la natalitat de la minoria musulmana, que majoritàriament viu a Xinjiang

Més de 80.000 interns uigurs són emprats en fàbriques ubicades fora de Xinjiang

Un dels focus principals que han generat tensió entre els Estats Units i la Xina és la situació de conflicte i repressió que viu la minoria uigur a l’est de la Xina. Juntament amb els casos del Tibet i Hong Kong, el govern i el Congrés dels Estats Units han alçat la veu acusant Pequín de violacions dels drets humans, sancionant empreses pel seu rol en aquests casos i, fins i tot, arribant a prohibir l’entrada al país a tres dirigents xinesos per aquests abusos, especialment després de la difusió per les xarxes d’unes imatges captades per un dron de manera clandestina, i verificades pels serveis de seguretat australians, en què es veu un nombrós grup de persones d’aquesta comunitat amb els ulls embenats, de genolls i emmanillades que són portades a trens per ser traslladades.

La difusió d’aquestes imatges va provocar l’esclat d’una condemna ferma i unànime de gran part de la comunitat internacionals, especialment dels països occidentals, com ara els Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i França. Les dades dels experts, que han estat confirmades per les Nacions Unides, sostenen que hi ha més d’un milió de uigurs (sobre una població total de gairebé 10 milions) i d’altres minories lingüístiques turqueses i fe islàmica detinguts arbitràriament a Xinjiang, el “Turquestan oriental”, com l’anomena la població local. Activistes pels drets humans i nombrosos governs, entre què els Estats Units i la Unió Europea, descriuen els centres de detenció com veritables camps de concentració. Des del punt de vista de Pequín, aquests complexos són instituts educatius que tenen per objectiu combatre el que qualifiquen de “tres diables”: el terrorisme, el separatisme i l’extremisme religiós.

Des del 2017, es calcula que fins a 1,8 milions de uigurs, kazakhs i altres grups de minories no xineses al nord-oest de Xinjiang han estat detinguts i empresonats en el que alguns qualifiquen com l’empresonament més gran d’una minoria etnoreligiosa les últimes dècades. Refugiats uigurs a l’exili i investigadors sobre el terreny han descrit aquesta campanya com un “genocidi cultural”. Actualment, noves investigacions, publicades aquest mes de juliol, apunten a una forta evidència que les accions del govern xinès a Xinjiang també compleixen el criteri de genocidi físic citat a la convenció de les Nacions Unides sobre la prevenció i el càstig del delicte de genocidi: “Imposar mesures destinades a prevenir els naixements dins del grup [objectiu].”

Treballs forçats

Segons l’Institut Australià de Política Estratègica (ASPI), més de 80.000 interns uigurs són emprats en fàbriques ubicades fora de Xinjiang com a part del programa governamental de “reeducació”. Per als qui van treballar en la redacció d’aquest estudi australià, aquests ciutadans xinesos són sotmesos a “treballs forçats”. D’altra banda, diverses investigacions independents asseguren que el govern xinès estaria perseguint l’objectiu de reduir la taxa de natalitat de les minories ètniques musulmanes del país. Els mètodes emprats per Pequín per aconseguir aquest objectiu són les esterilitzacions forçades i els avortaments massius, tant dins com fora dels camps de “reeducació”, així com la imposició d’utilitzar dispositius intrauterins en el cas de les dones. Moltes dones que han aconseguit escapar del país han denunciat que després d’uns “exàmens gratuïts”, a què estaven obligades a assistir i en què van rebre injeccions, van experimentar canvis en els seus cicles menstruals o aquests van acabar i que, en cap moment d’aquestes proves, no van constatar la presència de cap dona han (la majoria ètnica xinesa).

Aquestes investigacions expliquen que, per primer cop, el govern xinès detalla oficialment un pla finançat per Pequín per reduir els naixements de les minories ètniques musulmanes.

Els uigurs són una de les minories musulmanes a l’extrem occidental de la Xina, en el que oficialment es coneix com a Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, una autonomia com ho és ara el Tibet.

Breu episodi d’independència

Els originaris d’aquesta zona es veuen a si mateixos com una ètnia i cultura més propera a les nacions de l’Àsia central que de la Xina, havent-hi poblacions uigurs en altres països de la regió, com ara el Kazakhstan i el Kirguizistan. A inici del segle XX, els uigurs van declarar la seva independència, tot i que va ser efímera, ja que tota la regió va quedar ocupada el 1949, sota el control de la Xina comunista de Mao. L’èxode d’aquest poble va començar aleshores i es calcula que arreu del món hi ha 20 milions de uigurs, amb importants comunitats als Estats Units, Suècia, Alemanya i Turquia. Pequín va promoure l’emigració a aquesta regió autònom, el que va provocar que la població autòctona passés a ser una minoria a la seva pròpia regió en detriment de la població han.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.