El general López Tena

A les nou i cinc del matí s'obre la porta del col·legi electoral de la Riera de Mataró, al rovell de l'ou de la ciutat, i hi apareix Alfons López Tena, que diu: «Queda obert el col·legi electoral per al referèndum sobre la independència de Catalunya.» Podria haver triat un altre dels quaranta-dos col·legis que a aquesta hora han obert a Mataró, però s'ha decantat per aquest perquè és cèntric i és a tocar de l'ajuntament. López Tena cuida els detalls, la litúrgia intencionada. Ara bé, ¿per què ha sortit a les nou i cinc, si l'hora anunciada eren les nou en punt? Perquè López Tena ha hagut de fer quadrar el president d'aquell col·legi, que li havia dit que impugnava l'interventor assignat per CiU perquè portava una credencial amb la sigla de la formació política. López Tena ha respost al president que ell no hi veia cap problema, que allí manava ell i només ell, i que si el president tenia qualsevol inconvenient ja podia anar-se'n llavors mateix. López Tena és així.

López Tena, que és de la terra abrupta que ha donat soldats famosos i expeditius com el general Cabrera, el Tigre del Maestrat, té ell mateix parentela militar, i se li nota. Després de la campanya d'Osona, on va fer pujar la participació del referèndum sobiranista a uns límits que no s'han tornat a veure mai més, va decidir que Mataró era el següent objectiu, malgrat que és una ciutat absentista i amb uns barris de forta presència immigratòria, antiga i moderna. Durant uns mesos, Alfons López Tena ha abandonat el pis que té al passeig de Gràcia de Barcelona i ha plantat la tenda en un cau –ell en diu zulo– de la plaça d'Espanya de Mataró. Des d'allí ha dirigit amb mà de ferro el referèndum de la independència que es va cloure ahir. Va començar posant ordre als organitzadors locals, que anaven tots a la seva i es barallaven cada cop que es reunien. Va formar un estat major que des del dia de Sant Jordi fins ahir va coordinar un equip de més de cinc-cents voluntaris que han repartit papers i banderes, han atès les taules del vot avançat, han organitzat conferències i taules rodones... «Res de boines ni de faldilles de quadres ni de flors de lis», em va dir un dia. Volia dir que no volia veure a Mataró ni batassunos ni independentistes escocesos ni quebequesos. En definitiva, cap «observador» estranger d'aquests que altres ciutats han convidat a seguir les votacions i que podien espantar les senyores maries. «Volem totes les senyores maries, com més senyores maries, millor.» Un concert de Maulets? Res de concerts de Maulets. Una concentració patriòtica? Cap concentració. Ahir, un matrimoni gran sortia de votar d'un col·legi electoral. D'una hora lluny es veia que la dona ho havia fet amb una mica de por i per no contrariar el marit. A la porta es van trobar el rector de la parròquia, que entrava. «Vostè també vota, mossèn?» «Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?» La senyora va respirar com es respira quan t'has confessat i t'han donat l'absolució.

La votació anticipada ha estat fonamental. Ahir a les nou del matí Mataró partia amb un 18% de gent que ja havia votat. Des de Sant Jordi s'havien posat taules amb urnes gairebé en totes les cantonades i en qualsevol lloc on passés gent, fos a la platja, a la fira d'atraccions o a la sortida de les discoteques i de missa. A les vuit del vespre els col·legis tancaven amb prop d'un 24%. Són gairebé 24.000 vots d'un cens de 97.000.

López Tena va anunciar aquests resultats després de dutxar-se i posar-se un vestit clar de festa major. Va passar uns resultats comparatius de Sabadell, Girona, Reus i Lleida, ciutats que es poden comparar demogràficament amb Mataró i on s'havien obtingut resultats molt més minsos en les respectives consultes. López Tena parlava com volent dir: «Veieu què passa quan no hi ha un organitzador com jo?» Com a tots els generals, a López Tena li agrada exhibir medalles.

«Ara Barcelona, senyor López Tena?» «Ara Catalunya.» López Tena és el responsable d'haver presentat al Parlament la iniciativa popular per celebrar un referèndum a escala nacional. Fa un cara, parla d'una manera, que sembla que ja tingui ganes de posar-s'hi des de la cota i lloc de comandament que ell mateix triarà.