Els Estats Units anuncien la retirada de milers de soldats de l’Iraq i l’Afganistan

El cap del comandament central del Pentàgon, Frank McKenzie, va anunciar ahir que en els pròxims dos mesos els EUA retiraran part del destacament militar nord-americà a l’Orient Mitjà. Primer a l’Iraq, a finals de setembre, 2.200 soldats sortiran del territori iraquià, on només quedaran uns 3.000 efectius. A l’octubre serà el torn de l’Afganistan, amb la retirada de 4.100 soldats i només n’hi quedaran 4.500.

No és un moviment inesperat de la Casa Blanca. El president Donald Trump fa setmanes que assegurava en entrevistes televisives el seu desig de repatriar milers de soldats de la regió. Fa escassament quinze dies, McKenzie insinuava que la decisió seria aviat, reconeixent que la presència de soldats nord-americans a la zona, especialment a l’Iraq, s’havia “d’ajustar”. Trump també insisteix que vol una retirada substancial de Síria, exemple de les “guerres infinites” en les quals no vol que l’exèrcit nord-americà participi.

En el cas de l’Iraq, la retirada es va justificar per la “confiança” que els EUA tenen en les forces de seguretat locals, després d’un “enorme progrés” que les encamina a tenir la capacitat suficient per “operar de manera independent”. La decisió i l’operació s’han fet en consulta i coordinació amb el govern iraquià. Els últims detalls es van acabar de tancar fa unes setmanes a la Casa Blanca, durant la visita del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi, a Washington.

“Aquesta presència reduïda ens permet continuar assessorant i assistint els nostres socis iraquians per erradicar les restes finals d’Estat Islàmic a l’Iraq i assegurar la seva derrota duradora”, va assegurar McKenzie, que va rebutjar que la retirada aparti els EUA del seu objectiu inicial: “Unes forces de seguretat iraquianes capaces de prevenir un ressorgiment d’Estat Islàmic i assegurar la sobirania de l’Iraq sense assistència estrangera.”

No és només un vot de confiança en les forces iraquianes i un canvi en el paper dels soldats nord-americans sobre el terreny. McKenzie va confessar que part de la raó de la retirada és també per qüestions de seguretat, especialment per l’amenaça d’atacs de grups amb el suport de l’Iran, que fins i tot havien obligat a desviar recursos destinats a la lluita contra el terrorisme per millorar la protecció de les tropes.

La decisió sobre les tropes a l’Afganistan la va explicar poc després el mateix McKenzie en una conversa amb mitjans nord-americans: l’objectiu és que la reducció de la xifra de soldats a menys de 5.000 estigui completada a finals d’octubre o principis de novembre.

L’anunci no escapa del context electoral que viuen els EUA. Una retirada de tropes encaixa amb el compromís de Trump de reduir la presència de soldats nord-americans a l’estranger per deixant de ser la “policia del món” i no immiscir-se en conflictes aliens, una decisió que el pot ajudar a vendre una altra promesa complerta amb vista a la reelecció.

A més, podria servir com a maniobra per apartar l’atenció del conflicte obert que té amb l’estament militar, i les crítiques que rep per les revelacions d’un reportatge de la revista The Atlantic, que assegurava que va titllar de “perdedors” i “fracassats” els soldats morts durant la I Guerra Mundial, i enfrontar-se directament amb líders del Pentàgon, dels quals va dir que només prenen decisions que puguin afavorir contractistes del sector militar.