Política

2012

‘Catalunya: nou estat d’Europa’

La crisi i la reforma laboral provoquen protestes arreu. Catalunya reivindica un nou pacte fiscal i el carrer clama per la independència, amb eleccions el 25-N

Més d’un milió i mig de per­so­nes van pren­dre l’Onze de Setem­bre del 2012 els car­rers de Bar­ce­lona en una mani­fes­tació històrica per dema­nar la inde­pendència de Cata­lu­nya. Va ser una marxa pacífica, inter­ge­ne­ra­ci­o­nal i molt fami­liar. L’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), que va cele­brar la seva cons­ti­tució ofi­cial el 10 de març amb 4.000 per­so­nes adhe­ri­des, al Palau Sant Jordi de Bar­ce­lona, dema­nava al govern que mogués peça i emprengués el camí cap a l’estat propi. “En sor­ti­rem enfor­tits com a poble”, va vati­ci­nar la pre­si­denta de l’ANC, Carme For­ca­dell.

L’endemà de la Diada, el pre­si­dent català, Artur Mas (CiU), va assu­mir la inde­pendència com a objec­tiu del govern. Ho feia per pri­mer cop de manera decla­rada, amb tota la solem­ni­tat de les grans oca­si­ons: des de la gale­ria gòtica del Palau de la Gene­ra­li­tat i amb les ban­de­res euro­pea i cata­lana a tret de càmera. Mas va asse­gu­rar que tre­ba­llarà perquè Cata­lu­nya tin­gui “estruc­tu­res d’estat”. No es va com­pro­me­tre amb cap calen­dari, ni va con­cre­tar si en l’agenda hi fixa­ria un referèndum com recla­mava ERC. El pre­si­dent Mas, ani­mat, va avançar les elec­ci­ons, però el 25 de novem­bre els cata­lans no li van donar la majo­ria que vol (obté 50 dipu­tats, dotze menys que el 2010). Amb tot, el 19 de desem­bre Mas va acor­dar amb el líder d’ERC, Oriol Jun­que­ras, un full de ruta cap a l’estat propi i fer una con­sulta el 2014.

L’any 2012 va començar amb un estira-i-arronsa del govern de CiU amb el grup del PP, encapçalat per Ali­cia Sànchez-Camacho, per tirar enda­vant els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat, tema asso­lit al febrer amb l’abs­tenció dels popu­lars. La crisi econòmica i les reta­lla­des que va orde­nar el minis­tre Mon­toro, al ritme d’Europa, per asso­lir el dèficit zero el 2020, va pro­vo­car que els empre­sa­ris i els sin­di­cats recla­mes­sin per a Cata­lu­nya un pacte fis­cal. La reforma labo­ral, que per­met els aco­mi­a­da­ments més sen­zills i barats, va escal­far els car­rers. “El 2012 serà dolent i es con­ti­nu­a­ran des­truint llocs de tre­ball”, va con­fes­sar el pre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy (PP), al febrer. A l’abril, la cacera d’ele­fants de Joan Car­les I a Botswana des­en­ca­dena la crisi més greu de la monar­quia espa­nyola. I l’any es va aca­bar amb indig­nació pels atacs a la llen­gua cata­lana del minis­tre Wert.

CRONOLOGIA

25 de gener. La companyia Spanair, la gran aposta de les institucions i els empresaris catalans per impulsar l’aeroport del Prat, deixa de volar per falta de viabilitat.
31 de gener. La patronal, entitats cíviques com Òmnium i l’Ateneu Barcelonès, i els sindicats CCOO i la UGT fan un acte per reclamar un nou pacte fiscal en què Catalunya recapti tots els impostos i es limiti la solidaritat amb la resta de l’Estat.
6 de febrer. Antoni Tàpies, l’artista català amb més reconeixement internacional, es mor a 88 anys.
10 de març. Es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana (ACN)
29 de juliol. La Devesa de Girona acull la gran Festa per la Llibertat, vint anys després de la gran concentració contra la detenció d’independentistes catalans.
25 de novembre. El president Mas avança les eleccions, perd 12 diputats.
19 de desembre. Mas i Junqueras acorden un full de ruta i una consulta el 2014.
La protagonista

EL PROTAGONISTA

Carme Forcadell Lluís (Xerta, 1955) va ser presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’abril del 2012 a maig del 2015. Va ser presidenta del Parlament entre el 2015 i el 2018. L’any 2012 va ser una de les grans protagonistes de la primera gran diada massiva amb un discurs clau al final de l’acte.

Carme

Forcadell

OPINIÓ

Diada incompleta, objectius intactes

Carme Forcadell
Per tots aquells que no hi podran ser, com la Muriel, farem realitat la República Catalana

L’Onze de Setembre sempre és un dia especial, la Diada Nacional de Catalunya. Una jornada de reivindicació col·lectiva, de defensa dels drets i les llibertats del nostre país, que enguany tornarà a ser incompleta i, a més, marcada per la pandèmia. No serà plena perquè la repressió de l’Estat espanyol ens ha minvat les llibertats i ens ha coartat els drets més fonamentals. Per això avui penso en els companys tancats a la presó de Lledoners, en els exiliats i les exiliades, en tots els represaliats i les represaliades per haver defensat la democràcia i el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Un dret que la majoria de catalans i catalanes hem reivindicat fermament i ho hem fet en moltes ocasions, però sobretot els Onzes de Setembre, quan hem demostrat ser un país mobilitzat any rere any, un país que no defalleix i que persisteix davant les injustícies i les persecucions de l’Estat espanyol. Avui no ens podrem mobilitzar com voldríem, la situació de pandèmia no ens ho permet, però sé que l’esperit i les conviccions que ens van portar a la manifestació de l’any 2012; que ens van unir mitjançant la Via Catalana el 2013, que ens van aplegar a la V del 2014 i que ens van fer omplir la Meridiana el 2015 segueixen intactes. Fins i tot m’atreviria a dir que reforçades.

I és per això, que en aquesta Diada incompleta, us vull recordar, com vaig dir en el meu primer discurs com a presidenta del Parlament de Catalunya fent referència a Abraham Lincoln, que “el compromís és el que transforma una promesa en realitat”. Sé que no són moments fàcils i que encara hem de superar molts entrebancs, però amb la perseverança que ens caracteritza com a societat, l’esforç col·lectiu i la raó que ens acompanya farem de Catalunya un país independent. No en tinc cap dubte, si persistim guanyarem.

Per tots aquells que no hi podran ser, com l’estimada i enyoradíssima Muriel Casals, farem realitat la República Catalana. Una República plena d’oportunitats per deixar enrere una monarquia fosca i corrupta. Farem realitat un país igualitari i feminista per posar fi a la justícia arbitrària i patriarcal. Farem realitat un país verd i pròsper per superar un estat caduc al servei dels oligopolis. Però, sobretot, pels que hi som i pels que han de venir, farem realitat la promesa i el somni. Bona Diada, catalans i catalanes! Visca Catalunya Lliure!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia