Política

“Deixeu-nos marxar!”

Els refugiats del camp destruït de Mória exigeixen sortir de Lesbos

Alemanya i França acullen el gros dels 400 menors no acompanyats

Brussel·les desvelarà aquest mes la nova proposta de política d’asil conjunta

Milers de refu­gi­ats d’entre els més de 12.000 que van que­dar sense sos­tre a causa de l’incendi que dime­cres va des­truir el camp de Mória, a Les­bos, es van con­cen­trar ahir a la zona on s’estan ins­tal·lant les pri­me­res car­pes per donar-los allot­ja­ment pro­vi­si­o­nal, per exi­gir la seva sor­tida de l’illa.

“Ens en volem anar, dei­xeu-nos en lli­ber­tat”, cri­da­ven als poli­cies que vigi­len el recinte i les car­re­te­res d’accés a la capi­tal de l’illa grega, Miti­lene. La ins­tal·lació d’aquest pri­mer camp pro­vi­si­o­nal té lloc enmig d’un fort dis­po­si­tiu d’agents anti­dis­tur­bis i tan­que­tes d’aigua arri­bats al matí del con­ti­nent. Helicòpters dels bom­bers por­ten el mate­rial per via aèria per esqui­var els blo­que­jos de car­re­tera a càrrec de la població local per impe­dir la cons­trucció d’un nou cen­tre d’aco­llida. A més d’aquesta pri­mera zona, el govern grec també intenta acce­dir a ins­tal·laci­ons mili­tars i esta­dis en desús per mun­tar-hi car­pes.

Les tas­ques de rea­llot­ja­ment topen també amb una forta resistència de la població illenca, que no vol que es per­petuï la solució dels camps i que reclama des de fa temps el tras­llat dels refu­gi­ats, cosa que també volen els matei­xos afec­tats. “No volem un altre camp, ens opo­sa­rem a les fei­nes de cons­trucció. Ja hem supor­tat aquesta situ­ació durant cinc anys, ara toca a uns altres car­re­gar amb això”, va decla­rar el líder local de la pro­testa, Van­ge­lis Vio­lat­zis.

Però, després de visi­tar l’àrea, el vice­pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, Mar­ga­ri­tis Schi­nas, va con­fir­mar que sobre les cen­dres del camp cre­mat de Mória se n’ins­tal·larà un altre de més modern.

En una vide­o­con­ferència con­junta amb la pre­sidència de torn ale­ma­nya, Schi­nas va anun­ciar també que la Comissió des­ve­larà el dia 30 de setem­bre una nova pro­posta de política con­junta d’asil i immi­gració. L’objec­tiu, va asse­gu­rar, és implan­tar un sis­tema “soli­dari, sos­te­ni­ble i dura­dor” per assu­mir el “gran des­a­fi­a­ment migra­tori”.

Torra ofe­reix aco­llida

En la mateixa vide­o­con­ferència, el minis­tre ale­many de l’Inte­rior, Horst See­ho­fer, va anun­ciar que el seu país i França aco­lli­ran el gros dels 400 menors no acom­pa­nyats que han que­dat sense sos­tre a Mória i que ja han estat tras­lla­dats a Tes­salònica, al con­ti­nent, men­tre ins­tava a tro­bar una “solució euro­pea” a la crisi migratòria.

Europa, va dir See­ho­fer, ha d’acon­se­guir un meca­nisme esta­ble per a la reu­bi­cació d’immi­grants i res­pon­dre “de manera con­junta” al repte que suposa l’arri­bada de refu­gi­ats “tant a Malta com a Espa­nya i Itàlia”. De moment, Ale­ma­nya aco­llirà entre 100 i 150 d’aquests menors, tot i que al país hi ha hagut mobi­lit­za­ci­ons ciu­ta­da­nes –i també ciu­tats i estats fede­rats– que recla­men una quota més gran d’aco­llida. See­ho­fer, però, va insis­tir que el que cal ara és “aju­dar sobre el ter­reny” sub­mi­nis­trant ali­ments i allot­ja­ment tem­po­ral als refu­gi­ats de Les­bos. França aco­llirà un nom­bre simi­lar de menors no acom­pa­nyats i la resta, fins a arri­bar als 400, es repar­ti­ran entre vuit països més: Finlàndia, Luxem­burg, Holanda, Eslovènia, Croàcia, Por­tu­gal i Bèlgica, més l’extra­co­mu­nitària Suïssa. El tras­llat dels menors a cadas­cun d’aquests països el finançarà la Comissió Euro­pea, i també l’allot­ja­ment tem­po­ral per a 1.600 refu­gi­ats en un ferri atra­cat a la costa de Les­bos.

Tot i els anun­cis de reu­bi­cació, un grup d’ONG van escriure una carta al govern ale­many en què li recla­men que faci més pels refu­gi­ats, també pels adults, ja que no se n’acull cap. “La ver­go­nyosa situ­ació del camp i el des­astrós incendi són la con­seqüència directa d’una política euro­pea de refu­gi­ats fallida”, denun­cien en la mis­siva. “La UE ha d’aju­dar, final­ment, els afec­tats”, hi afe­gien. El pre­si­dent Quim Torra va ofe­rir aco­llida als refu­gi­ats de Mória. “El govern de la Gene­ra­li­tat es posa a dis­po­sició per rebre per­so­nes que cer­quen una opor­tu­ni­tat fugint de la guerra, la fam i la por”, va piu­lar.

D’altra banda, han arri­bat a Les­bos un gran con­tin­gent de tests ràpids de Covid-19. Després que es perdés la pista dels 35 posi­tius de fa una set­mana, tots els resi­dents dels camps s’hau­ran de sot­me­tre a la prova, també bona part de la població local.

LES FRASES

[La nova política d’asil de la UE] posarà fi a aquesta situació inacceptable
Margaritis Schinas
VICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA
La vergonyosa situació del camp i l’incendi són resultat d’una política europea de refugiats fallida
Diverses ONG
CARTA AL GOVERN ALEMANY

Més rescatats a l’‘Open Arms’

Redacció

L’ONG catalana Open Arms ha informat que el seu vaixell homònim porta 276 persones rescatades a bord després que ahir n’incorporés 116 en una tercera operació al Mediterrani central. Aquest últim rescat es va produir a la tarda, quan un mercant els va alertar de la presència d’una barca en dificultats. Les autoritats de Malta van prohibir a aquest mercant assistir la nau en perill, segons va explicar el fundador de l’ONG, Òscar Camps, a Twitter. Finalment, va haver d’intervenir el vaixell català, que va rescatar les 116 persones, que van trobar “en estat de deshidratació severa, confusió i debilitat extrema després de tres dies a la deriva sense menjar ni aigua”. Hores abans, de matinada, l’Open Arms havia rescatat 77 persones –incloent-hi onze dones i dos nens– a bord d’una embarcació precària i en risc d’enfonsar-se. Aquests refugiats s’afegien, al seu torn, als 83 nàufrags recollits el 8 de setembre passat, entre els quals hi havia cinc dones i tres nens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.