Política

La Diada més continguda

Per causa de la Covid-19, l’independentisme limita la seva presència al carrer a les concentracions acotades de l’ANC o l’EI

L’Assemblea calcula 59.500 persones concentrades en 131 punts d’arreu del país

Les entitats carreguen contra la divisió entre JxCat i ERC

El gruix de l’inde­pen­den­tisme sociològic va seguir ahir dis­ci­pli­na­da­ment les cri­des a la con­tenció fetes les dar­re­res set­ma­nes per les auto­ri­tats sanitàries i va deci­dir no mobi­lit­zar-se al car­rer. La mobi­lit­zació es va limi­tar a les con­cen­tra­ci­ons orga­nit­za­des amb límit de capa­ci­tat per les diver­ses enti­tats, sobre­tot l’ANC i l’Esquerra Inde­pen­den­tista (EI). També per la coin­cidència amb el pri­mer pont llarg després de vacan­ces i abans de la tor­nada a l’escola de dilluns, la Diada més con­tin­guda i menys par­ti­ci­pa­tiva es va fer evi­dent des d’ahir al matí a Bar­ce­lona, cen­tre de la mobi­lit­zació mul­ti­tu­dinària any rere any. Al vol­tant de 400.000 vehi­cles van sor­tir de Bar­ce­lona per pas­sar el pont a la platja o la mun­ta­nya entre dijous al ves­pre i ahir mateix al matí. “Diada atípica”, “Diada dife­rent” tenien assu­mit els diver­sos líders civils de l’inde­pen­den­tisme a l’hora de valo­rar la cele­bració d’enguany. “Diada espe­cial i difícil”, reblava la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie.

Amb molta gent fora de Bar­ce­lona, ahir podria haver estat qual­se­vol altre dia fes­tiu o de vacan­ces als car­rers cen­trals de la pere­gri­nació tra­di­ci­o­nal de la Diada a la ciu­tat. Poques senye­res i este­la­des a l’esquena, i pocs grups i afluència pels car­rers Fer­ran, Prin­cesa i de l’Argen­te­ria que desem­bo­quen al Born i al Fos­sar de les More­res o per la Ronda de Sant Pere, on es fa la tra­di­ci­o­nal ofrena flo­ral al monu­ment de Rafael Casa­nova.

Pro­ba­ble­ment el senyal visual que resul­tava més evi­dent als bar­ris de Ciu­tat Vella, el Gòtic, el Born i Sant Pere que ahir era l’Onze de Setem­bre eren les diver­ses per­so­nes que el via­nant s’anava tro­bant, dos aquí, tres allà, amb la samar­reta blava llam­pant de l’edició d’enguany de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC).

Joves d’Arran, estàtics

Al matí l’orga­nit­zació juve­nil de l’Esquerra Inde­pen­den­tista (EI), Arran, feia la pri­mera mani­fes­tació del dia al bar­ce­loní car­rer Fer­ran. Uns cen­te­nars de mili­tants es des­ple­ga­ven en qua­tre files d’ample a ample del car­rer per man­te­nir les distàncies, i a banda i banda de la pan­carta cen­tral. Ofrena flo­ral en record del jove de 17 anys Gus­tau Muñoz, assas­si­nat per la poli­cia fran­quista en una mani­fes­tació l’Onze de Setem­bre del 1978 al car­rer Fer­ran mateix, on el recorda una placa. Par­la­ments, La Inter­na­ci­o­nal i La balan­guera sona­ven pels alta­veus en un acte que va tenir més ges­tos –punys enlaire però mani­fes­tants estàtics– que crits i cants, tot con­fir­mant així l’aus­te­ri­tat i con­tenció en la manera de mani­fes­tar-se que s’ani­ria repe­tint al llarg de les diver­ses con­cen­tra­ci­ons de la jor­nada. “Pre­nem cura del virus”, s’insis­tia en els par­la­ments, que rei­vin­di­ca­ven fer-ho com­pa­ti­ble amb la lluita.

Fos­sar sense ple

Si es vol bus­car una excepció, pot­ser va ser la pere­gri­nació al Fos­sar de les More­res, sem­pre més espontània i amb menys pro­to­cols. L’espai del Born ocu­pat tra­di­ci­o­nal­ment per l’inde­pen­den­tisme i l’esquerra anti­ca­pi­ta­lista tor­nava a ser el punt de major afluència i vaivé de gent. També a diferència dels altres anys, però, aquest no hi havia ni tan sols al mig­dia cues o con­gestió de via­nants i arreu es podia cir­cu­lar amb espai, si bé aquí la pre­venció de les distàncies no es res­pec­tava tant entre els grups d’acti­vis­tes, d’amics o fami­li­ars que havien deci­dit pas­sar-hi un moment o altre.

2.850 cadi­res bui­des

Alguns curi­o­sos pre­sen­ci­a­ven l’acte en home­natge als 2.850 repre­sa­li­ats judi­ci­al­ment per l’1-O que Òmnium Cul­tu­ral va fer al pas­seig Lluís Com­panys, també al matí. Potent visu­al­ment perquè es va omplir tot el pas­seig per sota de l’Arc de Tri­omf amb 2.850 cadi­res amb els noms de pila de tots els empre­so­nats o impu­tats, però amb el mínim risc sani­tari perquè l’enti­tat havia suspès la tra­di­ci­o­nal Festa per la Lli­ber­tat que feia 20 anys que cele­brava con­se­cu­ti­va­ment amb un llarg con­cert amb dese­nes de milers d’assis­tents.

També l’ofrena flo­ral a Rafael Casa­nova dels par­tits –els inde­pen­den­tis­tes i el PSC amb l’estrena enguany del PNC i l’ofrena sepa­rada de Junts i PDe­CAT– estava mar­cada per la manca de públic.

Ja a la tarda l’ANC infor­mava de les mesu­res estric­tes de segu­re­tat con­tra el con­tagi abans d’ini­ciar l’acte cen­tral a dos quarts de sis a la plaça Leta­mendi de Bar­ce­lona. Tal com pre­ve­ien els orga­nit­za­dors, final­ment les con­cen­tra­ci­ons simultànies arreu del país orga­nit­za­des per l’enti­tat van incre­men­tar-se fins a 131 punts amb una capa­ci­tat glo­bal però limi­tada de 59.500 per­so­nes. De fet, l’ANC es refe­ria a l’incre­ment com a con­cen­tra­ci­ons “auto­or­ga­nit­za­des” tenint en compte que van ser deci­di­des a dar­rera hora per diver­ses ter­ri­to­ri­als. “Cata­lu­nya està fent la mobi­lit­zació adap­tada a la Covid-19 més gran d’Europa”, s’afir­mava en el comu­ni­cat que anun­ci­ava l’afluència final de par­ti­ci­pants en els actes.

“Aquesta és una Diada dife­rent, a què ens ha obli­gat la pandèmia”, deia Josep Maria Cer­vera, el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) a l’inici dels par­la­ments. Era el mis­satge repe­tit tot el dia, arreu on l’inde­pen­den­tisme s’havia mobi­lit­zat al car­rer.

Con­cen­tra­ci­ons amb un límit infe­rior d’assistència com les de la plaça Leta­mendi o la plaça Cata­lu­nya de Bar­ce­lona no van rebre més par­ti­ci­pants del límit ja mar­cat per la ins­cripció i va sobrar espai que l’orga­nit­zació havia dei­xat per si afluïa força gent de manera espontània a dar­rera hora. Però, en canvi, en les con­cen­tra­ci­ons de barri com la de la Meri­di­ana es van omplir tots els espais pre­vis­tos i hi havia cues de tres i qua­tre car­rers de llarg per acce­dir-hi.

A Bada­lona es feia una cadena humana al llarg de la via del tren men­tre 1.500 parells de saba­tes omplien la plaça de Sant Fran­cesc de Mont­blanc repre­sen­tant les per­so­nes que no s’havien pogut mani­fes­tar. Diver­ses mar­xes de cot­xes es van fer a Saba­dell, Ter­rassa, Lleida, la Cer­da­nya i el Baix Empordà. També en vehi­cle es feia un pele­gri­natge fins a la presó de Lle­do­ners. El dis­curs de Palu­zie, però també el del vice­pre­si­dent d’Òmnium, va ser una crítica directa i dura a la divisió dels par­tits, sobre­tot de JxCat i ERC. “Us dema­nem que pen­seu en el país sen­cer”, adver­tia Mauri, i els retreia que “això no va d’un con­tra els altres, braç a braç hem de cons­truir un país”.

Con­tra els par­tits

Encara més explícita era l’advertència de Palu­zie: “No podem seguir espe­rant l’acord dels par­tits. N’estem farts, de la divisió. La paciència de la gent no durarà per sem­pre.” Feia públic Jo pago a Cata­lu­nya, la cam­pa­nya de “sobi­ra­nia fis­cal” que posarà en marxa per cri­dar la ciu­ta­da­nia a pagar els impos­tos a l’agència tri­butària cata­lana i no a l’espa­nyola.

Al ves­pre eren els CDR els que feien una mani­fes­tació de pro­testa fins a Urqui­na­ona en l’estil clàssic: cami­nant sense distància, braç a braç, dar­rere la pan­carta “Ni un pas enrere”. Seguits en tot moment per fur­go­ne­tes de la Brimo dels Mos­sos, van cre­mar un mur de capses de cartró amb símbols com la monar­quia, la Guàrdia Civil, La Caixa i Endesa.

LES FRASES

[Als partits] Us demanem que penseu en el país sencer. Això no va d’un contra els altres
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium

LA XIFRA

Seguirem esperant fins que tanquin l’ANC? Fins que aquesta crisi arrasi la Generalitat?
Elisenda Paluzie
presidenta de l’anc
59.500
participants
en les 131 concentracions era la xifra aproximada que donava l’ANC respecte a les concentracions.

Xoc de Torra i Calvo per Companys

Després que el president de la Generalitat, Quim Torra, va instar el govern espanyol i el rei Felip VI a demanar perdó per l’afusellament pel franquisme del president Lluís Companys, la vicepresidenta primera espanyola, Carmen Calvo, va qualificar d’“escarafalls” les paraules de Torra. Calvo va afirmar que “en democràcia no es resolen les coses així perquè això no serveix de res”. Segons ella, el reconeixement per part de l’Estat espanyol que Companys no va rebre un judici just es farà a través de la llei de memòria històrica que preveu aprovar aquesta setmana el Consell de Ministres, una llei on consideraran “nuls els judicis i sentències sense garanties juridicoprocessals”, avançava. El president de la Generalitat li replicava ahir posant l’exemple del govern democràtic alemany, que ha demanat perdó en diverses ocasions pels crims del nazisme: “Per què ho ha fet l’Estat alemany amb el nazisme i no ho ha fet mai l’Estat espanyol amb el franquisme?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia