3.358 executats en el registre militar

“Millor això que res, però van tard i que­den curts”, afirma la con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla, amb referència al pas que ha fet el govern del PSOE i Podem, històric perquè és la pri­mera vegada que un exe­cu­tiu espa­nyol declara per llei la nul·litat dels cen­te­nars de milers de judi­cis polítics que el fran­quisme va fer a l’Estat del 1938 al 1978, entre els quals hi ha el que va supo­sar la con­demna a mort del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Lluís Com­panys. Han cal­gut més de 40 anys de democràcia recu­pe­rada perquè un govern espa­nyol declarés també nul·la la con­demna a mort de l’únic pre­si­dent democràtic assas­si­nat pel fei­xisme en la Segona Guerra Mun­dial.

Però tam­poc les ins­ti­tu­ci­ons de Cata­lu­nya van gosar fer aquest pas fins fa tres anys. Va ser sota la pre­sidència de Car­les Puig­de­mont i del govern avui empre­so­nat o exi­liat que es va apro­var el 2017, amb la una­ni­mi­tat de totes les for­ces polítiques del Par­la­ment i en una de les rares excep­ci­ons a la forta divisió de la cam­bra en vigílies del referèndum de l’1-O. Els judi­cis i con­dem­nes fran­quis­tes per motius polítics, doncs, ja no són vigents a Cata­lu­nya des que es va apro­var la llei de repa­ració jurídica a les vícti­mes del fran­quisme, un text legal vigent, que també va ser publi­cat al BOE i con­tra el qual no s’ha pre­sen­tat recurs a cap tri­bu­nal.

La llei cata­lana decla­rava “la il·lega­li­tat dels tri­bu­nals i dels pro­ce­di­ments i con­sells de guerra ins­truïts a Cata­lu­nya des del 5 d’abril del 1938 fins al desem­bre del 1978 per l’Audi­to­ria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocu­pació, deno­mi­nada poste­ri­or­ment Audi­to­ria de Guerra de la IV Regió Mili­tar”. Segons la base de dades feta pública per la Gene­ra­li­tat, 66.629 per­so­nes van haver d’afron­tar a Cata­lu­nya un pro­ce­di­ment judi­cial mili­tar per cau­ses polítiques des del 1938 –la majo­ria, 63.961, van ser vícti­mes de con­sells de guerra–. Amb la publi­cació de la llei cata­lana al DOGC, l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya (ANC) publi­cava la llista de dese­nes de milers de repre­sa­li­ats amb nom i cognoms, entre els quals es comp­ta­bi­lit­zen 4.411 con­dem­nats a mort, dels quals 3.358 van ser exe­cu­tats perquè no se’ls van com­mu­tar les penes ni van ser indul­tats. És una quan­ti­tat pro­pera als 3.385 exe­cu­tats del 1938 al 1953 que apor­tava l’his­to­ri­a­dor Solé i Sabaté en el seu estudi publi­cat el 1985 i que va ela­bo­rar a par­tir de regis­tres civils i de cemen­ti­ris perquè encara no hi havia accés als de l’actual Tri­bu­nal Mili­tar Ter­ri­to­rial Ter­cer de Bar­ce­lona, d’on ha fet el bui­datge l’ANC. En els regis­tres d’aquest tri­bu­nal cons­ten 81.966 pro­ce­di­ments judi­ci­als inco­ats con­tra 78.331 per­so­nes repre­sa­li­a­des pel fran­quisme entre el 1937 i el 1980.

Amb l’objec­tiu de res­ta­blir l’honor, la dig­ni­tat i la memòria de totes les vícti­mes d’aquells tri­bu­nals ideològics, la llei cata­lana cre­ava la figura del docu­ment de nul·litat d’aquells judi­cis i con­sells de guerra, un cer­ti­fi­cat que signa el titu­lar de la con­se­lle­ria de Justícia i que s’envia als sol·lici­tants acom­pa­nyat d’una carta del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Des que es va entre­gar simbòlica­ment el pri­mer docu­ment a la vídua del peri­o­dista Josep Maria Huer­tas Cla­ve­ria, les vícti­mes, els seus fami­li­ars o altres per­so­nes interes­sa­des el poden sol·lici­tar des del 12 de setem­bre del 2017. Ja ho han fet més de 4.100 per­so­nes, la majo­ria telemàtica­ment a través del web del Depar­ta­ment de Justícia, tot i que també es pot sol·lici­tar a través del 012. El docu­ment es pot rebre en un màxim de 30 dies per cor­reu electrònic exclu­si­va­ment.

Rei­vin­di­cant la llei cata­lana d’anul·lació dels judi­cis fran­quis­tes i la llei de fos­ses i el pro­grama genètic d’iden­ti­fi­cació de vícti­mes que ja fun­ci­ona, la con­se­llera de Justícia de la Gene­ra­li­tat afirma que “por­tem gai­rebé 20 anys d’avan­tatge”, i recorda que el cens de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des en la guerra i la dic­ta­dura es va crear a Cata­lu­nya el 2003 i ja té 6.000 casos ins­crits. Des del 2017, s’han obert 31 fos­ses i s’han recu­pe­rat res­tes de 308 per­so­nes, amb una inversió de dos mili­ons. El Pro­grama d’Iden­ti­fi­cació Genètica ha iden­ti­fi­cat vuit per­so­nes des del 2016.