Societat
El conflicte a Justícia
El Departament de Justícia demana a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern un informe per resoldre disputes institucionals i competencials amb el poder judicial i el TSJC
Engegar el Consell de Justícia, més finançament i “desconcentrar el poder judicial perquè es vinculi al territori” són algunes de les recomanacions dels experts
No és cap secret que les relacions institucionals entre el Departament de Justícia i el poder judicial –en concret, els òrgans de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que presideix Jesús María Barrientos– van quedar dinamitades amb la celebració del referèndum de l’1-O del 2017 i la condemna dels presos polítics. Passats tres anys, aquests ponts no s’han restablert i hi ha recels antics que afecten el dia a dia dels jutjats a Catalunya, gestió descentralitzada parcialment (personal no judicial i edificis) al govern català. Ara, el departament que dirigeix Ester Capella ha demanat un informe a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), centre de recerca vinculat a Presidència de la Generalitat i especialitzat en l’anàlisi de les institucions i política comparada, per trobar solucions a disputes institucionals i competencials. “El principi de col·laboració està malmès”, sosté l’IEA, en el seu informe del juliol passat, en analitzar la llista de greuges.
El conflicte formal
L’IEA exposa que hi ha “certs graus de malestar” que han derivat en “conflicte formal”. El poder judicial ha respost amb expedients administratius, diligències penals (un jutge de Rubí en no rebre un informe forense el 2019) i queixes al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i el departament, amb recursos contenciosos contra acords de la sala de govern del TSJC. En són un exemple els equips de millora que el Departament de Justícia va voler impulsar el 2017 per analitzar el treball i les mancances als jutjats, fet que el TSJC i el CGPJ van rebutjar perquè hi veien una invasió de la competència inspectora que té el poder judicial. L’IEA precisa que una solució seria fer unitats mixtes, com permet la llei, cosa que el departament ha demanat, però el ministeri no hi ha donat resposta.
Marc competencial
L’IEA afirma que hi ha un “problema estructural especialment complex”, que ha derivat en “posicions contundents i fins i tot irades”. Per l’institut, la clau de volta és que mentre que el poder executiu i el legislatiu s’han descentralitzat, no s’ha fet el mateix amb el poder judicial, i advoca per assolir “més vinculació entre l’autogovern territorial i el poder judicial”. És a dir, que “tinguin la mateixa realitat institucional”. En l’informe, l’IEA mostra els models d’Alemanya, on els lands nomenen jutges i organitzen els recursos, i el Canadà, amb els tribunals provincials. “No es tracta que el poder judicial depengui del govern territorial, sinó de fer-lo partícip d’una mateixa realitat institucional, amb ple respecte cap a la independència judicial.” A més d’analitzar models d’estats federals, l’IEA proposa engegar el Consell de Justícia de Catalunya perquè el règim del poder judicial “s’imbriqui millor” amb el règim del govern territorial.
La vigilància dels Mossos
La decisió del president del TSJC –després de l’acord de la sala de govern de l’alt tribunal català de febrer del 2019– d’instar el comissari dels Mossos perquè la policia catalana faci vigilància en edificis judicials, a causa d’algunes accions de protesta en els accessos, és un dels casos en què el departament manifesta que el TSJC ha assumit competències que no té. L’IEA admet que aquest cas “crea dubtes jurídics”. Hi afegeix que la llei orgànica 10/1994 de les policies autonòmiques habilita els Mossos com a policia judicial, i la vigilància als edificis no hi està inclosa. També considera que l’ordre directa al comissari supera les mesures governatives que la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) permet fer als presidents dels tribunals. Per l’IEA, el TSJC ha de sol·licitar aquesta vigilància a la Generalitat i no ordenar-la directament al cap policial dels Mossos.
Més finançament
La llista de queixes de jutges per falta de mitjans i desatencions no és pas curta. L’IEA recull la deplorable situació dels jutjats de Martorell, amb un projecte de nou edifici, i que el CGPJ va admetre tancar-ne dos el 2019, una mesura d’excepció. També el cas dels jutges de Manresa, que deixen d’anar a fer judicis penals a Vic per falta d’instal·lacions; queixes de la falta de forenses en algun partit judicial, de traductors de qualitat a Mataró i de personal format a temps, i la no creació de nous jutjats aprovats pel ministeri, mentre que la Generalitat reclama actualitzar-ne la dotació. L’IEA creu que, amb una millora del finançament a l’administració de justícia, la majoria d’aquestes queixes desapareixerien i recomana al govern català plantejar-ho en les comissions mixtes amb l’Estat. També proposa un grup de treball tècnic per resoldre deficiències amb rapidesa i evitar el paperam de denúncies actual, així com unitats ben dotades per cobrir baixes de personal i mancances als edificis.
Consell de Justícia
Pel que fa al Consell de Justícia de Catalunya, l’IEA aclareix que, en la sentència del 2010 sobre l’Estatut, el TC en declara inconstitucionals certes funcions, “però en cap cas va dir que era inadmissible” que existís. Per això, proposa que es plantegi una reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per posar en marxa el consell i “fórmules de desconcentració”. Per acostar el poder judicial al sistema institucional de la Generalitat, l’institut planteja que l’Estat espanyol faci més transferències. I, finalment, per impulsar aquesta “vinculació”, l’IEA manté que el coneixement del català i del dret civil català ha de ser “un requisit i no només un mèrit” per exercir a Catalunya.
Propostes agosarades per a la millora d’un servei públic que Justícia indica que ara estudiarà.