Sobre la vergonya

Senyors Joan Mar­gall i Marta Payeró, els diré què és la ver­go­nya a Calonge i Sant Antoni, perquè es mos­tren –dei­xin-me que els ho recordi– des­ver­go­nyi­da­ment igno­rants. Ver­go­nya és inten­tar fer entrar una experta en comu­ni­cació d’ERC a l’Ajun­ta­ment a sou dels ciu­ta­dans. Repu­bli­cans i la CUP s’hi van negar. Ver­go­nya és inten­tar col·locar una dina­mit­za­dora comer­cial, amiga de l’alcalde, tant sí com no, a sou dels ciu­ta­dans. Repu­bli­cans i la CUP ens hi hem negat.

Ver­go­nya és bes­can­tar el millor tècnic de la casa, perquè sen­zi­lla­ment era una per­sona pre­pa­radíssima i intel·ligent. Per a ERC i Avan­cem la intel·ligència no és aplau­dida, sinó que és vis­cuda com una amenaça espan­tosa.

Ver­go­nya és entrar a gover­nar amb una mot­xi­lla plena de pre­ju­di­cis, rancúnies i recels con­tra tre­ba­lla­dors de la casa. Ver­go­nya és nego­ciar la incor­po­ració al govern del PSC, d’esque­nes dels ales­ho­res lle­ials socis Repu­bli­cans i la CUP. Ver­go­nya és pre­sen­tar tard els pres­su­pos­tos, quan l’equip tècnic era dis­cu­tit. Ver­go­nya és fer-se sem­pre la víctima de les cir­cumstàncies, quan en rea­li­tat són bot­xins. Ver­go­nya és no fer autocrítica, no mirar-se el mirall i no tor­nar a començar amb humi­li­tat. Ver­go­nya és el silenci mesell, ser­vil de la senyora Marta Payeró, que era al tri­bu­nal de la Santa Inqui­sició de la ges­tora de Girona, quan ens van apli­car el 155 a ERC de Calonge i Sant Antoni, i van deci­dir, a dit, fer alcal­da­ble Miquel Bell-lloch, perquè ERC temia el resul­tat de les urnes. Ver­go­nya és sen­tir les ame­na­ces de per­so­nes pròximes al govern, quan Repu­bli­cans deci­deix ple­gar i mar­xar a l’opo­sició. Ver­go­nya és escriure un arti­cle eslògan tan super­fi­cial, pobre, trist, acrític, mani­queu, cec i infan­til. Incapaços d’apro­fun­dir en cap altra rea­li­tat que aque­lla a què cor­po­ra­ti­va­ment estan obli­gats: ERC són els bons i els altres, molt dolents! Encara que la rea­li­tat indi­qui el con­trari i els esclati als mor­ros. Vostès, senyors d’ERC, seguei­xen la pas­ta­naga de l’obediència ver­ti­cal, i són incapaços d’un pen­sa­ment mínima­ment analític, pro­fund, ver i com­plex. Incapaços!!! I no és ver­go­nya el mea culpa de Repu­bli­cans: vam con­fiar en ERC i en Avan­cem. Ens vam equi­vo­car! Hem sen­tit ver­go­nya de for­mar-ne part.