Política

Egipte

Repressió a l’entorn digital

El “dimoni” parla a TikTok

Un tribunal del Caire revisarà demà la condemna a presó de dues joves per la utilització que fan de les xarxes socials

Parlar i ballar a través de plataformes audiovisuals ha dut aquestes i altres dones a la detenció

Els egipcis tornen a viure una tardor calenta, amb una oposició creixent al president Al-Sisi

Expec­tació a Egipte per la decisió que un tri­bu­nal d’apel·lació prendrà demà. Un jutge revi­sarà la con­demna a dos anys de presó i la multa d’uns 18.000 euros que el jut­jat econòmic del Caire ha impo­sat a dues dones: Hanin Hos­sam, de 21 anys, i Mwadda al-Adham, de 22. El fis­cal gene­ral del país ha dit sobre les acu­sa­des que són “la força del dimoni” i hi ha afe­git que abu­sen “del nou espai vir­tual per des­truir la soci­e­tat, tom­bar-ne els valors i robar-ne la innocència”. Par­lar i ballar a través de pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als com Tik­Tok és l’acció que ha dut aques­tes i altres dones a la detenció.

Hos­sam, detin­guda a l’abril, va ser la pri­mera jove que les auto­ri­tats van arres­tar de manera pre­ven­tiva al·legant un ús ina­pro­piat de les xar­xes soci­als. La prova que l’acu­sació va fer ser­vir en con­tra seu va ser un vídeo en què la jove expli­cava a les seves segui­do­res dones, que es comp­ten per cen­te­nars de milers, que podien fer diners si publi­ca­ven vídeos a través d’una apli­cació ano­me­nada Likee. Durant els dar­rers mesos, almenys dotze dones més amb influència a inter­net han estat detin­gu­des per haver fet un ús simi­lar de les xar­xes soci­als.

Entre les repre­sa­li­a­des, hi ha una noia de 17 anys que va publi­car un vídeo en què, visi­ble­ment col­pe­jada, expli­cava que havia estat vio­lada per un grup d’homes i dones, que havien enre­gis­trat l’agressió i que l’amenaçaven amb les gra­va­ci­ons. Les auto­ri­tats la van dete­nir al·legant l’inici d’una inves­ti­gació com a víctima sexual –que com­por­ta­ria diver­ses deten­ci­ons després que met­ges foren­ses ava­lu­es­sin el cos de la noia–, però hi van afe­gir que també la dete­nien per ofen­ses rela­ci­o­na­des amb la moral.

Els càrrecs con­tra aques­tes dones empren la llei de crims cibernètics apro­vada el 2018, que cas­tiga amb fins a cinc anys de presó els con­tin­guts que infrin­gei­xin con­cep­tes poc defi­nits com ara “els valors fami­li­ars” i “la moral pública”.

Segons l’ana­lista Marwa Fatafta, la llei pre­te­nia repri­mir acti­vis­tes i peri­o­dis­tes, però ara s’aplica també con­tra altres tipus de ciu­ta­dans. Aquest fet, asse­gura Fatafta a Al Jaze­era, posa les dones i la comu­ni­tat LGTBQ en risc de per­se­cució. Les detin­gu­des, a més, “són humils econòmica­ment i no poden defen­sar-se fàcil­ment”, cosa que incre­menta el temor de represàlies: mol­tes a Egipte “estan tan­cant els seus comp­tes a inter­net”. Human Rights Watch denun­cia el que veu com un “nou esforç per con­tro­lar l’ús que les dones fan de l’espai públic”, mol­tes de les quals esta­ven recor­rent a les xar­xes soci­als per expres­sar-se. Egipte viu un incre­ment del nom­bre de tàcti­ques repres­si­ves a les xar­xes, amb la cre­ació el 2019 d’una uni­tat d’espi­o­natge espe­ci­a­lit­zada en l’entorn digi­tal, el tan­ca­ment de més de 600 llocs web i la repressió con­tra usu­a­ris crítics amb el pre­si­dent del país, Abdel Fat­tah al-Sisi.

Aquesta tendència arriba men­tre creix l’opo­sició al pre­si­dent Al-Sisi. Després que el setem­bre de l’any pas­sat tin­gues­sin lloc les pri­me­res pro­tes­tes per dema­nar la seva renúncia, Egipte torna a viure una tar­dor calenta. Les mani­fes­ta­ci­ons con­tra la demo­lició de cases cons­truïdes sense els per­mi­sos cor­res­po­nents, que les auto­ri­tats per­pe­tuen si els resi­dents no paguen una multa, han dei­xat almenys 600 detin­guts i dues per­so­nes mor­tes.

Men­tres­tant, Hos­sam i Al-Adham espe­ren demà la decisió del tri­bu­nal amb un únic pre­ce­dent, i no és posi­tiu. Manar Samy, acu­sada “d’inci­tar la immo­ra­li­tat i el lli­ber­ti­natge” i cas­ti­gada amb tres anys de presó, va veure aquest setem­bre com un jutge rati­fi­cava la seva con­demna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia