Refer el vincle transatlàntic

La Unió Euro­pea frisa per recu­pe­rar el seu millor amic en temps de pandèmia, crisi i incer­tesa. Dis­po­sats a dei­xar enrere el mal­son de Donald Trump com a pre­si­dent dels Estats Units, els euro­peus veuen en Joe Biden l’opor­tu­ni­tat de repa­rar el mal­fe­rit vin­cle transatlàntic, no sense obli­dar que les rela­ci­ons comer­ci­als seran igual­ment com­pli­ca­des i que no són la màxima pri­o­ri­tat del demòcrata.

Per Europa, l’impor­tant d’aques­tes elec­ci­ons era des­fer-se de Trump. Amb des­ca­rada ale­gria per la seva der­rota, polítics i diplomàtics euro­peus ento­men l’era post-Trump com un regal pre­na­da­lenc que cal apro­fi­tar. Que­den set­ma­nes fins que Biden expulsi defi­ni­ti­va­ment Trump de la Casa Blanca, però a Brus­sel·les ja res­pi­ren més tran­quils amb l’horitzó d’un any nou sense un per­so­natge tan antipàtic al cap­da­vant de la pri­mera potència mun­dial.

La Unió Euro­pea s’ha res­sen­tit del dis­tan­ci­a­ment geo­polític, ideològic i econòmic amb els EUA aquests últims qua­tre anys. El llis­tat de greu­ges és llarg. En des­ta­quen: l’estri­pada de l’acord de París pel clima i del nuclear amb l’Iran, la impo­sició de nous aran­zels a les expor­ta­ci­ons euro­pees, la inti­mi­dació a França i Ale­ma­nya pel finançament de l’OTAN i el suport al Bre­xit i a líders euro­escèptics amb tints auto­ri­ta­ris.

Són a temps Europa i els EUA de recon­ci­liar-se? Per ara, el que sí que espe­ren és recu­pe­rar la bona sin­to­nia. Amb el pre­vi­si­ble canvi de to i, sobre­tot, d’acti­tud en la Casa Blanca, els euro­peus con­fien refer els ponts transatlàntics dete­ri­o­rats per la política hos­til i impre­vi­si­ble de Trump. “És l’hora de curar-se a Amèrica”, deia Biden en el seu pri­mer dis­curs com a pre­si­dent electe. A Brus­sel·les, espe­ren que això es tras­lladi també a les rela­ci­ons transatlànti­ques. Com a vice­pre­si­dent de Barack Obama, Biden és una figura cone­guda en l’escena inter­na­ci­o­nal amb mane­res típiques d’un líder mun­dial. Una per­sona amb qui, com a mínim, podran man­te­nir una con­versa cohe­rent i civi­lit­zada.

La majo­ria de capi­tals euro­pees, excepte les més pròximes a Trump com ara Varsòvia i Buda­pest, estan con­ten­tes de repren­dre la coo­pe­ració amb els EUA en la lluita con­tra la pandèmia i el canvi climàtic, així com per res­tau­rar un cert ordre mul­ti­la­te­ral al món. Són àmbits en què Biden sin­to­nitza amb Brus­sel·les. A més, el demòcrata no té tanta pressa com Trump per tan­car un acord comer­cial amb el Regne Unit.

La victòria de Biden és un revul­siu, però no posarà fi a tots els pro­ble­mes. Brus­sel·les té coll avall que les dis­pu­tes comer­ci­als per­sis­ti­ran. Els experts coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar que la seva política econòmica també pot ser pro­blemàtica, perquè segueix una tendència gene­ral al pro­tec­ci­o­nisme. Ara que la UE vol crear una taxa digi­tal, hi ha pre­o­cu­pació pels vin­cles de Biden amb gegants tec­nològics com ara Ama­zon, Goo­gle, Face­book i Apple.

L’arena geo­política s’entre­veu igual­ment com­pli­cada amb l’admi­nis­tració Biden, que mirarà de resol­dre, pri­mer, les divi­si­ons domèsti­ques. La UE és l’amic paga­fan­tes dels nord-ame­ri­cans. Sem­pre és allà quan el neces­sita, però no és la seva prin­ci­pal pri­o­ri­tat en política exte­rior. Quan la CNN feia, ahir, el repàs de reac­ci­ons inter­na­ci­o­nals, no va con­nec­tar en cap moment amb Brus­sel·les. Sí amb Lon­dres, Jeru­sa­lem i Pequín.

Biden té com a grans rep­tes inter­na­ci­o­nals la Xina i l’Ori­ent Pròxim. Seguirà, així, el camí ja mar­cat per Barack Obama, i Europa con­ti­nuarà en un segon pla per als nord-ame­ri­cans, mal­grat ser l’etern aliat pre­fe­rent.