Amb guant de seda

Al Pròxim Orient, la presidència de Trump s’ha caracteritzat per la defensa acèrrima de la dreta israeliana i per l’ofensiva contra l’Iran. En el primer cas, els EUA han tingut un paper clau perquè diversos estats àrabs oficialitzessin les relacions amb Tel-Aviv i han bloquejat el finançament a entitats humanitàries que mitiguen l’exclusió de milions de palestins. En el cas de l’Iran, Trump va retirar-se de l’acord nuclear signat el 2015 amb Teheran, ha ofegat el gegant persa amb sancions econòmiques i ha assassinat Qasem Soleimani, segon home fort de la Guàrdia Revolucionària.

El demòcrata Joe Biden assumirà el càrrec de president dels EUA el 21 de gener i, amb la seva direcció, s’espera que les autoritats estatunidenques canviïn les formes de la seva política exterior a la regió, però no els objectius. La Casa Blanca continuarà protegint o atacant estats violadors de drets humans a la zona en funció dels interessos que hi tingui, i tot fa pensar que ho farà –almenys en part– reprenent vies diplomàtiques interrompudes per Trump.

La posició oficial del Partit Demòcrata per a la resolució del conflicte entre Israel i Palestina és la creació d’un estat palestí, però és improbable que Biden comprometi la política d’expansió de les autoritats israelianes a Cisjordània ni que redueixi el suport dels EUA a l’exèrcit de l’estat jueu. El 2016, i com a vicepresident, va ser part de l’administració que va aprovar el finançament d’uns 32.000 milions d’euros que les forces israelianes rebrien la dècada següent, uns 9 milions d’euros al dia durant 10 anys. El president palestí, Mahmoud Abbas, ha anunciat la voluntat d’establir relacions amb Biden, de qui s’espera que reprengui el finançament d’organitzacions humanitàries que vetllen pels drets dels palestins. L’interès a donar suport a les autoritats palestines per part de Biden –que el 1986 va assegurar que, si Israel no existís, “els EUA haurien d’inventar-lo” per “protegir” els seus “interessos a la regió”– neix de la conveniència de descarregar a Israel de la incòmoda gestió de la població ocupada.

Pel que fa a l’Iran, els EUA podrien reprendre l’acord nuclear amb Teheran, del qual Trump va retirar-se el 2018 abans d’impulsar noves sancions.

Amb tot, el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià ha avançat que Teheran no renegociarà l’acord nuclear amb Washington i Elliot Abrams, representant de l’equip de Trump a l’Iran, es va mostrar escèptic ahir amb la possibilitat que Biden pugui retornar al pacte el 2021, i va recordar que algunes sancions estatunidenques no tenen a veure amb el programa nuclear sinó amb assumptes de terrorisme i drets humans.

Segons el periodista israelià Barak Ravid, l’equip de Trump estaria preparant un darrer revés contra l’Iran i ho estaria ideant en coordinació amb els líders d’Israel i dels estats del Golf –com l’Aràbia Saudí i els EAU–, preocupats amb la política que Biden pugui implementar envers a l’Iran.