Enemistat amb les llibertats

Més a prop del canceller austríac Kurz que de Barack Obama. El president francès, Emmanuel Macron, s’enfronta a una pluja de crítiques per la seva presumpta deriva “lliberticida”. Després d’haver-se caracteritzat en la campanya presidencial del 2017 per un discurs amb un marcat accent liberal, el mandat del jove president ha experimentat un curiós gir copernicà. La seva aposta pel “neoliberalisme progressista” –segons el concepte de la politòloga Nancy Fraser– sembla cosa del passat. Ara Macron es vol erigir en el “president protector”.

Aquesta fórmula l’ha fet renegar d’una part dels seus postulats neoliberals i permetre un augment considerable de la despesa pública per mantenir l’economia dempeus durant la pandèmia. Però, alhora, l’ha fet apostar per polítiques dures en matèria de seguretat, que amenacen llibertats fonamentals. Segons els seus detractors, en l’epicentre d’aquesta deriva “lliberticida” hi ha el polèmic projecte de llei de “seguretat global”, debatut a l’Assemblée Nationale mentre els 67 milions de francesos estaven confinats per la Covid-19.

El Parlament francès aprovarà avui aquest text heterogeni, que inclou nombroses mesures per reforçar el poder dels cossos de seguretat, des de la creació d’un cos de policia municipal a París fins a una ampliació de les competències de les agències de seguretat privades, passant per l’autorització de l’ús de drons per part dels agents antidisturbis per gravar manifestacions, sense limitar el reconeixement facial. Tanmateix, aquesta legislació ha generat polèmica per la prohibició de la difusió no difuminada d’imatges d’intervencions policials que puguin perjudicar la “integritat física o psíquica” d’un agent.

Una mesura criticada tant per associacions franceses com pel Consell de Drets Humans de l’ONU. De fet, la Comissió Europea va recordar ahir el principi de la “llibertat de premsa” i afirma que “segueix la situació de prop”.

Malgrat que l’executiu centrista va introduir divendres passat una esmena en el ja famós article 24 d’aquesta llei per garantir el “dret d’informar”, el text continua generant controvèrsia. Unes 22.000 persones, segons la policia, van protestar dissabte arreu de França.

“L’article 24 situa la legislació francesa en una zona grisa que permet que els policies detinguin de manera preventiva aquells manifestants que els gravin”, adverteix a El Punt Avui Fabien Jobard, especialista en qüestions policials del CNRS que observa similituds evidents entre la nova legislació de “seguretat global” i la llei mordassa: “L’únic país d’Europa en què hi ha un dispositiu similar és Espanya.” Curiosament, Macron reivindicava la setmana passada el valor dels drets fonamentals. “El combat de la nostra generació a Europa és un combat per les nostres llibertats, perquè s’estan degradant”, assegurava en la revista digital Grand Continent. Nombrosos periodistes i analistes van criticar, però, les contradiccions d’aquestes paraules. “Macron presumeix de la llibertat de premsa francesa en contraposició amb els països musulmans, on no existeix. No només no els ha pogut convèncer, sinó que fa la impressió que s’ha convençut de la superioritat de les seves lleis de seguretat i lliberticides”, deia en un editorial Dov Alfon, director de Libération i excap de redacció del diari israelià Haaretz. A més del text de la “seguretat global”, el macronisme rep crítiques per haver donat llum verd recentment a una llei que castiga amb tres anys de presó les ocupacions universitàries. També per la mà de ferro contra el gihadisme, que es veurà traduïda en la nova llei contra el separatisme islamista, presentada el 9 de desembre en el Consell de Ministres. Una resposta implacable, en part comprensible després dels últims atemptats, però que genera dubtes pel fet que es focalitza a dissoldre associacions com ara el Col·lectiu Contra la Islamofòbia, del qual no s’ha demostrat cap vincle sòlid amb el terrorisme. De fet, Macron ha mantingut nombroses discrepàncies amb mitjans anglosaxons després que alertessin de l’augment de la islamofòbia a França. El president, fins i tot, va trucar al periodista de The New York Times Ben Smith per esbroncar-lo pel tractament del rotatiu sobre aquest tema. Smith li va respondre amb un article contundent en què deia que “les queixes del líder francès als mitjans dels EUA recorden l’estil de Donald Trump”.