anàlisi
Duplicitat negativa
Finalment, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre el recurs presentat contra l'Estatut d'Autonomia. Un dels temes recorreguts afecta les competències del Síndic de Greuges de Catalunya, institució que represento des del 2004. El Tribunal ha declarat la inconstitucionalitat del terme exclusivitat recollit en l'article 78 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que es referia a la supervisió que el Síndic podia exercir de forma exclusiva per controlar l'administració de la Generalitat i els ens que hi estan vinculats. En un primera valoració es pot dir que aquesta decisió és anacrònica, inadequada i ineficient.
Dic anacrònica perquè en les democràcies contemporànies on hi ha un model descentralitzat del poder –ja sigui de tipus federal o autonòmic–, com succeeix en Estats com el Regne Unit, Bèlgica, Àustria i l'Argentina, quan hi ha una institució d'ombudsman d'àmbit regional que controla l'administració corresponent, si hi coexisteix una institució estatal d'ombudsman, aquesta darrera no intervé en els assumptes regionals. En aquest sentit, la decisió del TC és marcadament anacrònica, extemporània i impròpia d'un model d'Estat descentralitzat com el que es correspon a l'Estat autonòmic.
També l'he qualificat d'inadequada donat el disseny institucional propi de l'Estat compost que emana de la Constitució de 1978. No hi ha cap llei estatal ni autonòmica que prevegi que el Defensor del Poble pugui comparèixer per informar de les seves actuacions davant d'una altra institució parlamentària que no siguin les Corts espanyoles. Per tant, el Defensor del Poble no podrà –en cas d'intervenir en assumptes competencials de les autonomies– presentar i discutir les seves conclusions en els Parlaments competents, com sí que fem els defensors autonòmics en els respectius Parlaments. La decisió del TC ens obre la porta a la ineficiència en el sentit de permetre la duplicitat d'actuacions entre el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble, cosa que comporta una manca d'optimització dels recursos públics. Negar la prevalença en la intervenció de la institució més propera, també d'acord amb el principi de subsidiarietat, obre la porta a una duplicitat amb unes conseqüències negatives que s'agreugen en el context actual de crisi i amb les necessàries reduccions de despesa pública.
A l'hora de fer una valoració més global constato una minva del dret de l'autogovern a Catalunya i de les voluntats democràtiques que l'avalen, i també d'alguns drets, com és la llengua preferent de les administracions. Recordo que encara es troba en fase de deliberació el recurs que afecta tot el títol de drets de l'Estatut presentat pel Defensor del Poble.
Vull acabar, però, amb un missatge positiu. Malgrat tot, la sentencia no ens apartarà de la nostra missió i, d'acord amb les funcions que ens encarreguen l'Estatut i la llei del Síndic, continuarem treballant per la defensa dels drets de les persones i col·laborant amb les institucions de dret a tots els nivells, des de l'europeu fins als locals. Així doncs, més enllà del veredicte, el Síndic de Greuges de Catalunya està a disposició de totes les persones que considerin que els seus drets han estat vulnerats per alguna de les administracions. I a aquest objectiu penso dedicar els millors esforços de la institució.