Sánchez guanya tres anys amb ERC i el PDeCAT a bord
El pressupost és aprovat al Congrés amb el sí d’un 75% dels diputats catalans i viatja al Senat
ERC hi veu una “nova era” i espera gestos
Rufián retira l’esmena del rei tement que el PP i Vox la votin
Si la política és en part la gestió del temps, Pedro Sánchez va guanyar ahir tres anys de calendari i el dret a acabar la legislatura sense esbufegar. El president espanyol, que va suar per ser investit per un sol vot (167 sís a 165 nos) gràcies a l’abstenció d’ERC l’endemà de la cavalcada de Reis i que navega amb les turbulències pròpies de la coalició amb Podem, es va instal·lar ahir en una majoria absoluta de 188 escons per aprovar el pressupost estatal del 2021 gràcies a ERC, el PDeCAT –ja divorciat del tot de JxCat–, el PNB i EH Bildu, entre d’altres. “188 vots valents i patriotes. El que s’ha fet al Congrés és patriotisme. Al racó, les dretes i la ultradreta”, va celebrar Sánchez després d’un agraïment a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, posant-se la mà al cor com a recurs per compartir l’eufòria en l’era de la mascareta i la distància. “El centre de l’Estat ha canviat i ara el govern ha de pactar obligadament amb l’independentisme d’esquerres català. Benvinguts a una nova era”, hi corresponia el republicà Gabriel Rufián amb una desacomplexada defensa davant JxCat i la CUP de la seva aposta per l’estabilitat a Madrid.
Amb el vot a favor d’un 75% dels diputats catalans al Congrés i de 17 dels 23 independentistes –hi van votar en contra els de Laura Borràs (JxCat) i la CUP–, Sánchez té ara el dipòsit del combustible ple gràcies a un crèdit català i sap que l’ha de retornar durant el llarg camí de la legislatura amb fets que inclouen des de l’execució real de la inversió dels 2.300 milions fins a la desjudicialització i el futur dels presos i dels exiliats amb la reforma del Codi Penal i l’indult a la mà. A més de sumar a bord ERC i ara el PDeCAT de Ferran Bel, la ministra Montero es felicitava que amb ells suma el sí d’onze partits. “Mai s’havia dialogat amb tants grups i mai tants grups havien fet aquesta demostració de generositat. Obrim una nova etapa en la legislatura”, va lloar.
El pressupost estatal traça una línia divisòria en l’independentisme entre els enrolats com a socis i els del no. Bel (PDeCAT) resumia així la cruïlla: “La investidura va tenir el vot del 40% dels diputats catalans, el pressupost té el del 75% i alguns hem assumit una responsabilitat que ens tocava i que ara toca exercir al govern. Saben el que alguns arrisquem amb això. Que un 75% li donin confiança li genera una responsabilitat addicional i cal ser valent. No pot ser que a Catalunya es mantinguin presos polítics, exiliats i represaliats”. Per Bel, “votar sí no significa que entenguem que la situació és normal”.
De tarotistes a Calígula
Qui entrava en el xoc estratègic amb JxCat era Rufián, que la vigília fugia de “bruixots i tarotistes” i ahir hi afegia “Calígula”. “17 de 23 diputats independentistes votem sí. Heus aquí la majoria política, no a Twitter ni a la política Calígula”, esgrimia. Per Inés Arrimadas (Cs), que fins al final va buscar un acord, “Otegi i Junqueras ho han dit: l’objectiu és trencar Espanya i sortir corrents del país”. “Sánchez només lidera la recessió i la mort. Mai donarem suport al pressupost que aprova ETA”, sentenciava el líder de Vox, Santiago Abascal.
PP i Vox, amb ERC i JxCat
Els 188 escons no van ser fruit d’un marcador, sinó de molts: la votació del pressupost és un joc d’infinites votacions per seccions de dilluns a dijous (en què el govern no podia ser derrotat en cap o cauria el projecte sencer). El ball de votar esmenes és una partida de promiscuïtat que es juga amb cara de pòquer, fins al punt que un independentista com ara Gabriel Rufián pot voler treure pit sostenint una esmena contra el rei per retirar-li l’assignació –tot i avalar el conjunt del pressupost– sense saber si al davant hi té un ultradretà de Vox que va de broma o està disposat a votar-li a favor un punt antiespanyol pel guany final superior de fer caure el pressupost. I això és el que va succeir amb una desena d’esmenes d’ERC i JxCat que van prosperar pel vot de PP, Vox i Cs, fins al punt que Rufián es va espantar i va retirar la del rei per por que la dreta també la votés sabent que el premi era l’enderroc total. “Que la dreta voti l’esmena d’ERC sobre l’assignació del rei i ERC la retiri seria graciós si no fos que el rei és intocable i que la Casa del Rei s’emporta 23.000 euros diaris”, lamentava Mireia Vehí (CUP). Per Montero, va ser l’exemple de “la hipocresia de la dreta, que vota esmenes dels que anomena independentistes, filoetarres i bolivarians per boicotejar” els comptes. “Vox i el PP votant esmenes de Puigdemont. Els ho recordarem en la campanya”, etzibava la diputada del PSC i portaveu pressupostària del PSOE, Montse Mínguez.
El pressupost viatja ara cap al Senat. Si bé a Hisenda li han colat algunes esmenes a disgust, el pla del govern és no tocar res i que els comptes tornin al Congrés per rebre l’aprovació final el dia 29 de desembre.
Fi del control financer ja al gener
Un dels rèdits que ERC es va vantar d’arrencar a canvi del seu sí és “posar fi al 155 financer”, que vol dir posar fi al control de la despesa que Hisenda retenia des del FLA. El republicà Gabriel Rufián va avançar que Pere Aragonès viurà sense la cotilla estatal a la despesa des del gener. “Durant mesos, Rajoy i Montoro van controlar les finances i això s’acaba”, es felicita.
“Si amb la situació actual el cost de posar fi al 155 financer, que era abusiu i reaccionari amb les finances de la Generalitat, de tenir ajudes per als autònoms, d’intentar frenar el fet que la gent sigui feta fora de casa o que se li talli l’aigua, de dignificar els trens amb què la gent va a la feina, si el cost de tot això és que ens anomenin traïdors, som aquí”, raona Rufián.