Deu grups presenten una proposició no de llei al Congrés per reclamar “igualtat lingüística” al govern espanyol

Els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats de Podem, Más País, ERC, Bildu, PNB, CUP, Compromís, Junts per Catalunya, PDECat i BNG han presentat una proposició no de llei a la Mesa de la cambra baixa espanyola per reclamar “igualtat lingüística” al govern espanyol.

Els deu grups reclamen al text que el Congrés insti l’executiu comanat per Pedro Sánchez a iniciar les accions que calgui perquè les llengües pròpies diferents del castellà tinguin “el mateix reconeixement” i els seus parlants “els mateixos drets i deures” que es reconeixen al castellà.

Per exemple, demanen que administracions del mateix espai lingüístic puguin comunicar-se en la llengua pròpia del territori, un extrem que ara el Tribunal Suprem prohibeix.

També demanen que el govern “garanteixi el deure de coneixement” del funcionariat que presti serveis a territoris amb llengua pròpia, així com que impulsi les mesures “adequades” per “estendre el coneixement generalitzat de les llengües als seus respectius territoris”.

A més, volen que la cambra baixa espanyola insti l’executiu a “assumir la realitat plurilingüe” i a garantir que l’administració de l’Estat funcioni en les diferents llengües independentment de la ubicació física. Posen com a exemple les Corts -on ara com ara s’impedeix parlar-hi en una altra llengua que no sigui el castellà-, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, l’Agència Tributària, la Seguretat Social o RTVE.

Un altre punt de la proposició insta l’executiu a impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o en la totalitat del territori on es parlen.

I es demana “garantir la igualtat lingüística” de l’Estat estenent deures i drets dels quals “fins ara només s’ha beneficiat el castellà”.

“Posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal” és un altre dels punts de la proposició, on s’alerta que aquest extrem afecta “de manera frontal l’àmbit econòmic i singularment l’etiquetatge”.

Finalment es demana permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic -cal recordar que a finals d’octubre el Tribunal Suprem refermava la prohibició de l’ús exclusiu del català entre administracions d’aquest àmbit lingüístic- i “respecte real, basat en drets i deure i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat”.