Deu grups presenten una proposició no de llei al Congrés per reclamar “igualtat lingüística” al govern espanyol

Els grups par­la­men­ta­ris al Congrés dels Dipu­tats de Podem, Más País, ERC, Bildu, PNB, CUP, Com­promís, Junts per Cata­lu­nya, PDE­Cat i BNG han pre­sen­tat una pro­po­sició no de llei a la Mesa de la cam­bra baixa espa­nyola per recla­mar “igual­tat lingüística” al govern espa­nyol.

Els deu grups recla­men al text que el Congrés insti l’exe­cu­tiu coma­nat per Pedro Sánchez a ini­ciar les acci­ons que cal­gui perquè les llengües pròpies dife­rents del cas­tellà tin­guin “el mateix reco­nei­xe­ment” i els seus par­lants “els matei­xos drets i deu­res” que es reco­nei­xen al cas­tellà.

Per exem­ple, dema­nen que admi­nis­tra­ci­ons del mateix espai lingüístic puguin comu­ni­car-se en la llen­gua pròpia del ter­ri­tori, un extrem que ara el Tri­bu­nal Suprem pro­hi­beix.

També dema­nen que el govern “garan­teixi el deure de conei­xe­ment” del fun­ci­o­na­riat que presti ser­veis a ter­ri­to­ris amb llen­gua pròpia, així com que impulsi les mesu­res “ade­qua­des” per “esten­dre el conei­xe­ment gene­ra­lit­zat de les llengües als seus res­pec­tius ter­ri­to­ris”.

A més, volen que la cam­bra baixa espa­nyola insti l’exe­cu­tiu a “assu­mir la rea­li­tat plu­ri­lingüe” i a garan­tir que l’admi­nis­tració de l’Estat fun­ci­oni en les dife­rents llengües inde­pen­dent­ment de la ubi­cació física. Posen com a exem­ple les Corts -on ara com ara s’impe­deix par­lar-hi en una altra llen­gua que no sigui el cas­tellà-, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el Tri­bu­nal Suprem, l’Audiència Naci­o­nal, l’Agència Tri­butària, la Segu­re­tat Social o RTVE.

Un altre punt de la pro­po­sició insta l’exe­cu­tiu a impul­sar i donar suport a refor­mes esta­tutàries per a l’ofi­ci­a­li­tat de les llengües pròpies que encara no són ofi­ci­als en una part o en la tota­li­tat del ter­ri­tori on es par­len.

I es demana “garan­tir la igual­tat lingüística” de l’Estat este­nent deu­res i drets dels quals “fins ara només s’ha bene­fi­ciat el cas­tellà”.

“Posar fi a la impo­sició legal exclu­siva del cas­tellà en la nor­ma­tiva esta­tal” és un altre dels punts de la pro­po­sició, on s’alerta que aquest extrem afecta “de manera fron­tal l’àmbit econòmic i sin­gu­lar­ment l’eti­que­tatge”.

Final­ment es demana per­me­tre l’ús admi­nis­tra­tiu de les dife­rents llengües entre ter­ri­to­ris del mateix espai lingüístic -cal recor­dar que a finals d’octu­bre el Tri­bu­nal Suprem refer­mava la pro­hi­bició de l’ús exclu­siu del català entre admi­nis­tra­ci­ons d’aquest àmbit lingüístic- i “res­pecte real, basat en drets i deure i en l’actu­ació com­pro­mesa de tots els poders de l’Estat”.