Política

El conseller Solé, el segon exbatlle a judici per l’1-O

El fiscal demana per a ell un any i sis mesos d’inhabilitació a càrrec públic i 24.000 euros de multa pel fet de ser un dels “responsables logístics” de la votació a Agramunt

Encara hi ha una quinzena d’alcaldes investigats, tres anys després

S’acusa Solé d’amagar les urnes, com relata una revista local

El con­se­ller d’Acció Exte­rior, Ber­nat Solé (ERC), és el segon exbat­lle que serà jut­jat per un delicte de deso­bediència al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC), que va orde­nar “impe­dir o para­lit­zar” el referèndum de l’1-O del 2017, que va decla­rar il·legal. El fis­cal demana per a ell una pena d’un any i sis mesos d’inha­bi­li­tació a càrrec públic i una multa de 24.000 euros, ja que asse­gura que quan era alcalde d’Agra­munt va ser “un dels res­pon­sa­bles logístics” de la votació al seu muni­cipi. En ser afo­rat, Solé serà jut­jat demà per un tri­bu­nal del TSJC.

Pas­sats tres anys des que el fis­cal gene­ral de l’Estat, el difunt Manuel Maza, ordenés inves­ti­gar els 712 alcal­des (del total de 947 muni­ci­pis) que el setem­bre del 2017 van donar suport polític a l’1-O, les fis­ca­lies d’àrea i pro­vin­ci­als van obrir un cen­te­nar de diligències d’inves­ti­gació, de les quals encara que­den cau­ses vives, a la fis­ca­lia o als jut­jats, con­tra una quin­zena de màximes auto­ri­tats locals, la mei­tat dels quals ja han pas­sat el relleu de la seva vara d’alcalde i alcal­dessa, l’exhi­bició de les quals al Par­la­ment, durant la cele­bració de la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència, ful­mi­nada, va ofen­dre molt.

L’alcal­dessa de Roses, Montse Min­dan (PDe­Cat), va ser la pri­mera jut­jada, el 17 de novem­bre pas­sat, i l’exre­gi­dor de Sant Joan de Vila­tor­rada Jordi Pes­ar­ro­dona, el pri­mer con­dem­nat, en una sentència no ferma, a dos anys d’inha­bi­li­tació. “Estar al cos­tat de la ciu­ta­da­nia com a alcalde mai hau­ria de ser delicte; l’1-O va ser una festa democràtica i un exem­ple de com ens vam posar d’acord perquè la ciu­ta­da­nia expressés la seva volun­tat a través del vot”, va mani­fes­tar Solé diven­dres a Girona.

Dilluns, el tri­bu­nal que jut­jarà el con­se­ller està for­mat pels magis­trats Jesús María Bar­ri­en­tos (el pre­si­dent del TSJC ha de pre­si­dir totes les vis­tes de l’alt tri­bu­nal català), Maria Eugènia Ale­gret i Car­los Ramos, de ponent. A més del seu inter­ro­ga­tori, estan citats a decla­rar com a tes­ti­mo­nis el redac­tor i el res­pon­sa­ble de la revista muni­ci­pal Sió, Joan Puig Ribera i Joan Pijoan, les cròniques dels quals són usa­des pel fis­cal José Joaquín Pérez de Gre­go­rio com a prova de l’acu­sació ja que s’hi repro­du­ei­xen actes pre­vis de l’1-O, en què el lla­vors alcalde d’Agra­munt dona suport a la votació popu­lar, i una segona crònica del dia del referèndum on s’explica que el bat­lle va aju­dar a ama­gar les urnes abans de l’arri­bada de la poli­cia i va con­vi­dar a tan­car l’únic cen­tre de votació del muni­cipi, l’escola Macià-Com­panys, una hora abans. Per part de la seva defensa, es pro­posa de tes­ti­moni Fran­cesc Farràs.

És pre­vist que una comi­tiva del govern català, amb el vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès al cap­da­vant, con­se­llers, alcal­des i inde­pen­den­tis­tes cata­lans acom­pa­nyin el con­se­ller Solé fins a les por­tes del Palau de Justícia, a dos quarts de deu del matí.

El pro­per judici asse­nya­lat con­tra l’inde­pen­den­tisme local és a l’exal­calde d’Alcarràs Miquel Serra (ERC), fixat pel 22 juny del 2021. L’alcalde de Roque­tes, el també repu­blicà Paco Gas, té l’acu­sació de la fis­ca­lia, tot i que encara està pen­dent de la data del judici i el seu cas con­ti­nua al jut­jat d’ins­trucció 3 de Tor­tosa. La fis­ca­lia demana tant per a Gas com per a Serra un any i tres mesos d’inha­bi­li­tació a càrrec públic, i varia la multa: per al pri­mer, una d’11.250 euros i per al segon, de 21.600.

Pre­ci­sa­ment, la fis­ca­lia de Tar­ra­gona va deta­llar a El Punt Avui que el setem­bre del 2017 va incoar sis diligències d’inves­ti­gació res­pecte dels alcal­des de Reus, Tor­re­dem­barra, Amposta, Sant Car­les de la Ràpita, Del­te­bre i Cunit. Les dels alcal­des de Reus, Tor­re­dem­barra, Amposta, Del­te­bre i Cunit les va arxi­var el novem­bre del 2018. I les de l’ alcalde de la Ràpita, el novem­bre del 2018, les va enviar al jut­jat d’ ins­trucció 4 d’ Amposta, ja que pels matei­xos fets el jut­jat havia incoat un pro­ce­di­ment arran d’un ates­tat que la Guàrdia Civil va pre­sen­tar-li; i con­ti­nua en tràmit. A final del 2018, la fis­ca­lia també va ini­ciar unes diligències d’inves­ti­gació res­pecte de l’ alcalde de Móra la Nova que es van arxi­var el febrer del 2019.

A les comar­ques giro­ni­nes, a més de l’alcal­dessa de Roses ja jut­jada, la fis­ca­lia de Girona va infor­mar a El Punt Avui que manté la causa oberta con­tra l’alcalde de Cas­telló d’Empúries, Salvi Güell (ERC), i la de l’exal­cal­dessa de Figue­res Marta Felip (Junts), de la qual ja ha pre­sen­tat escrit d’acu­sació. Demana per a ella un any d’inha­bi­li­tació a càrrec públic i una multa de 3.240 euros (18 euros dia­ris durant sis mesos) per un delicte de deso­bediència al TC per haver faci­li­tat l’ober­tura de locals per cele­brar-hi el referèndum. És la mateixa pena que la sol·lici­tada per a l’alcal­dessa de Roses, Montse Min­dan.

Pocs dies després del referèndum, el 5 d’octu­bre del 2017, un veí de Roses que ales­ho­res era diri­gent local de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya la va denun­ciar. L’advo­cat de Min­dan, Joan Ramon Puig Pelli­cer, en va dema­nar l’abso­lució remar­cant l’absència d’evidències objec­ti­ves i les con­tra­dic­ci­ons del denun­ci­ant. El repre­sen­tant fis­cal va adme­tre que pos­si­ble­ment l’alcal­dessa no va tenir una “par­ti­ci­pació activa”, però li va retreure una “acti­tud pas­siva” i “un delicte amb omissió”.

L’advo­cat de Salvi Güell, Car­les Mon­gui­lod, recor­dava, el setem­bre pas­sat a l’ACN, que haver sig­nat un decret de suport a l’1-0, com van con­cloure l’Audi­en­cia Naci­o­nal i altres tri­bu­nals, no té “trans­cendència penal” perquè va ser una “decla­ració política”. El “més con­tro­ver­tit”, va expli­car Mon­gui­lod, és esbri­nar si els alcal­des van fer “algun acte” pro­ac­tiu per posar locals públics a dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia perquè hi votes­sin.

LA XIFRA

3
magistrats
del TSJC jutjaran el conseller Solé. Són: Jesús María Barrientos, Carlos Ramos i Maria Eugènia Alegret.

LA FRASE

Estic tranquil; estar al costat de la ciutadania no és delicte
Bernat Solé
conseller d’exteriors i exalcalde d’agramunt

Torra, al jutjat d’instrucció 24

La segona investigació contra l’expresident de la Generalitat Quim Torra pel delicte de desobediència en no retirar la pancarta en suport dels presos polítics del balcó de la Generalitat ha recaigut, per repartiment, en el jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, el titular del qual és la magistrada Maria Antonia Coscollola. El Suprem va fer executar la inhabilitació del president Torra el 28 de setembre passat, fet que alhora va fer derivar la seva segona causa per desobediència a un jutjat d’instrucció ordinari de Barcelona. El primer càstig, del TSJC, és d’un any i mig d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 30.000 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.