La Unió Europea i el Regne Unit han tancat finalment aquest dijous un acord sobre la relació futura després del 31 de desembre, dia en què acaba el període transitori.

Després de nou mesos de negociació i a només una setmana per al Brexit definitiu, Londres i Brussel·les han tancat un text després d’arribar a un consens en l’accés als bancs de pesca, la qüestió que més ha fet perillar l’acord en les darreres hores.

Ara, la Comissió Europea ha d’enviar el text als representants dels 27 perquè li donin llum verda i decideixin si aplicar l’acord de manera provisional a partir de l’1 de gener davant la manca de temps perquè l’Eurocambra el ratifiqui abans de final d’any.

Londres i Brussel·les han tancat un acord després que la negociació es desencallés en les últimes dues setmanes en alguns dels àmbits més problemàtics. Els progressos en la igualtat de condicions en comerç –normes de competència i ajudes d’estat– i en la governança del pacte havien generat més optimisme, però el consens en pesca no ha arribat fins a l’últim minut. El pacte estava gairebé tancat aquest dimecres, però alguns detalls en pesca l’han retardat fins al dijous.

L’acord arriba justament una setmana abans que acabi el període transitori i es produeixi la ruptura definitiva. El 31 de desembre el Regne Unit sortirà del mercat únic i de la unió duanera i deixarà d’estar sota la legislació europea.

Converses “sense progressos significatius” o “decebedores” i terminis que s’han anat incomplint un rere l’altre han marcat els més de nou mesos de negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit per pactar la relació futura. Després que la mitjanit del 31 de gener del 2020 es materialitzés el Brexit i el Regne Unit es convertís en el primer estat membre que abandonava el bloc comunitari, els equips negociadors tenien de marge l’any transitori per segellar una nova relació. Des de l’inici es va fer notar que seria una tasca complexa perquè les discussions ja van començar encallades en les mateixes qüestions que han fet perillar l’acord fins l’últim minut. De fet, el fantasma del no acord sempre ha estat present en la negociació.

Ja com a exsocis, les negociacions entre Brussel·les i Londres han travessat moltes etapes en aquests mesos. La frustració per la manca de progrés en els àmbits de la igualtat de condicions en comerç, la pesca i la governança –les tres qüestions més problemàtiques des de l’inici– va fer escalar la tensió en la segona meitat de l’any i va fer perillar el manteniment de les converses.

El moment més tens va arribar al setembre quan el govern britànic va presentar el projecte de la Llei del Mercat Interior, que violava parts de l’Acord de Retirada, concretament disposicions sobre Irlanda del Nord. La nul·la voluntat de Johnson a recular i a esmenar la llei, tal com li havia demanat la Comissió Europea, va fer que l’executiu d’Ursula von der Leyen iniciés un procediment d’infracció contra el Regne Unit.

A la tardor les negociacions es van encallar completament amb les tres qüestions més problemàtiques mantenint-se completament obertes.

Després de jornades de negociació en què no es va fer cap progrés, les converses van arribar al desembre fins al més alt nivell amb Von der Leyen i Johnson mantenint converses telefòniques periòdiques per intentar desencallar la negociació. Hi va haver fins i tot una trobada en persona que va suposar el retorn de Johnson a Brussel·les gairebé un any després del Brexit.

Al desembre, el gest de Londres de comprometre’s a retirar les clàusules conflictives de la Llei del Mercat Interior aplanava el camí cap a un possible acord.

Un cop les posicions es van apropar en les qüestions de la governança i la igualtat de condicions en comerç, la pesca s’ha mantingut fins l’últim moment com el principal escull per a l’acord.