El laberint

Ara que hem après que deu individus malavinguts vestits amb toga poden més que el que decideix un poble en referèndum, resulta interessant estar atent a les anàlisis i reflexions que aquests dies es fan de l'actual situació política del país. I atès que als partits polítics els costa tant anar més enllà de l'estratègia a curt termini i van escassos d'amplitud de mires, només alguns habituals de l'anàlisi política aporten algunes pistes que mostren la direcció per trobar el camí de sortida del laberint on ens hem posat que, tot s'ha de dir, no és gaire fàcil de trobar. Assistim, doncs, a una obra de teatre de desenllaç incert, els autors de la qual van elaborar un argument que prometia molt, però que a mesura que ha anat avançant s'ha anat veient que era poc sòlid. I ara que estem a l'acte del desenllaç, patim perquè tot plegat no s'acabi com la comèdia de Falset, que els he de confessar que no sé com acaba però que intueixo que no deu acabar gaire bé.

Potser ho resoldrem tot tornant a votar i vinga, som-hi, que no ha estat res. Estem més o menys on estàvem, però set anys més tard. Potser alguns consideraran que tenen arguments renovats per defensar les seves posicions de partida, especialment els qui defensen l'independentisme. Però en qualsevol estratègia de futur que dissenyin els uns i els altres hauran de tenir en compte un nou fenomen que crec que la desena de malavinguts han ajudat a consolidar: l'escepticisme. O la desafecció. O la desconfiança. O la incredulitat. O l'esgotament... Diguen-li com vulguin. Però qualsevol projecte de futur que els partits plantegin i que impliqui un cert compromís dels ciutadans més enllà de les obligacions, costarà Déu i ajut d'aconseguir que sigui assumit i acceptat per la societat. La constatació del fet que un tribunal pot més que un poble se suma a la desconfiança general envers les institucions, al descrèdit dels polítics i de la política, als casos de corrupció i a la falta de remeis a una situació de crisi que els ciutadans paguen observant astorats que els qui la van generar campen com campaven abans. Hi ha la sensació que ens hem quedat sense projecte i que els partits improvisen a l'hora de proposar-ne de nous o adaptar el que tenien a la nova situació. I aquesta manca de projecte potser és el pitjor del que ens està passant. El debat que va emetre TV3 dijous va ser una bona mostra de l'olla de grills en què s'ha convertit la política catalana.

Més enllà de buscar sortides jurídiques per intentar esquivar el que diu la sentència dels deu malavinguts, potser el que cal tenir clar és que el gran repte és superar l'actual estat d'ànim, per poder desfrenar el país de manera que pugui avançar i sortir del laberint.