Política

Sánchez eleva Iceta a ‘home pont’ amb Catalunya

El líder del PSC torna a La Moncloa trenta anys després i serà l’enllaç com a ministre de Política Territorial tant de la taula de diàleg com de la comissió bilateral

El president li confia el repte després del salt frustrat al Senat del 2019

La canària Darias, interlocutora de la Generalitat, relleva Illa a Sanitat

Va fer vol­tes a l’M-30 de la política durant el maig del 2019 sense poder tro­bar el des­vi­a­ment que por­tava a la pre­sidència del Senat, però ahir a mig matí Miquel Iceta ja era a l’estació Puerta de Atocha del TAV segur de no dei­xar esca­par el segon tren que Pedro Sánchez li ofe­ria amb destí a Madrid. Fidel a la seva pròpia tra­vessa, el pre­si­dent espa­nyol va apro­fi­tar l’ope­ració Illa de des­ves­tir un minis­tre de Sani­tat en plena pandèmia per ves­tir un can­di­dat del PSC a la Gene­ra­li­tat i va cobrir el buit de la quota cata­lana en el Con­sell de Minis­tres amb Iceta com a nou minis­tre de Política Ter­ri­to­rial. El ball de car­te­res envia l’actual inter­lo­cu­tora de la Gene­ra­li­tat, Caro­lina Darias, a Sani­tat com a relleu d’Illa. Des d’ara i fins al 2023, Sánchez vol Iceta com a home pont amb Cata­lu­nya.

En el seu retorn a La Mon­cloa, on ell va ser un dels lam­pis­tes que als anys noranta es van aple­gar a les ordres de José Enri­que Ser­rano com a cap de gabi­net i amb Narcís Serra com a vice­pre­si­dent i Felipe González com a pre­si­dent, Iceta és ara el minis­tre a qui Sánchez con­fia el diàleg ter­ri­to­rial i el que ell ano­mena l’Agenda per al retro­ba­ment amb Cata­lu­nya. Després que avui pro­meti el càrrec a les nou del matí davant el rei Felip VI a La Zar­zu­ela, el pri­mer secre­tari del PSC viurà un parèntesi per la cam­pa­nya elec­to­ral cata­lana, però ja sap que ha de ser el gran inter­lo­cu­tor del govern de la Gene­ra­li­tat que surti de les urnes del 14 de febrer.

Refer la taula post-14-F

Des del seu nou des­patx del número 3 del pas­seig de la Cas­te­llana, el fla­mant minis­tre de Política Ter­ri­to­rial tindrà entre les seves atri­bu­ci­ons reac­ti­var la taula de diàleg Estat-Gene­ra­li­tat, que va néixer amb vocació de resol­dre el con­flicte i de ser periòdica, i que viu con­ge­lada des que es va reu­nir el 26 de febrer del 2020 a La Mon­cloa per pri­mera i única vegada. També tindrà a la mà un dels botons de con­vo­catòria de la comissió bila­te­ral, el fòrum cap al qual Sánchez volia des­viar el debat dels 43 punts de l’Agenda per al retro­ba­ment perquè el dret a deci­dir no ho centrés tot.

“Molt cone­gut i amb idees”

En una com­pa­rei­xença sense adme­tre pre­gun­tes a l’esca­li­nata del Palau de La Mon­cloa, Sánchez va lloar el seu nou home per a Cata­lu­nya: “Miquel Iceta és un polític molt cone­gut, un estudiós de la política. És una per­sona amb idees, capaç de cons­truir con­sen­sos.” Sánchez sap que amb Iceta incor­pora un polític sense coti­lles i lle­ial amb ell, però que sovint enerva els seus en el comitè fede­ral del PSOE per les seves idees pròpies, com ara la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat i la idoneïtat dels indults als pre­sos polítics, i li con­fia ara la cogo­ver­nança i tot el que comenci amb co-. “Iceta és la per­sona a la qual tro­ba­ran decli­nant tots els mots amb aquest pre­fix: coo­pe­ració, col·labo­ració, coor­di­nació, cogo­ver­nança... És un home d’acord i també de concòrdia”, va dir. Si bé l’aposta elec­to­ral és Illa, la seva és una carta regida pel prin­cipi “o caixa o faixa” –d’èxit si és pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i de fracàs si és un secun­dari a l’opo­sició–, però la d’Iceta és una aposta de fons i a tipus fix fins al 2023.

Ni amb Batet ni amb Illa

L’afany de tenir un alfil català a Política Ter­ri­to­rial –abans, el Minis­teri d’Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques– és una cons­tant en Sánchez, que ja després de con­que­rir La Mon­cloa amb la moció de cen­sura el juny del 2018 hi va situar Merit­xell Batet, artífex de la cimera de Pedral­bes del 20 de desem­bre del 2008. El salt de Batet a la pre­sidència del Congrés el maig del 2019 va por­tar Sánchez a escru­tar la plan­ti­lla del PSC, i en el nou govern de coa­lició nas­cut el gener del 2020 la veu ter­ri­to­rial va ser la canària Caro­lina Darias, però amb la regla no escrita que Sal­va­dor Illa seria de facto el minis­tre per a Cata­lu­nya, apro­fi­tant una car­tera amb les com­petències tras­pas­sa­des a les comu­ni­tats com era la de Sani­tat. El virus va des­tros­sar tots els fulls de ruta a par­tir del març, però ara Sánchez con­fia a Iceta el repte que al seu dia no va reei­xir amb Batet ni amb Illa. Tot i ser una car­tera que pre­veu els fòrums mul­ti­la­te­rals –com ara la con­ferència de pre­si­dents– però que obliga a tenir la mirada fixa en Cata­lu­nya, només ha tin­gut tres titu­lars cata­lans: la popu­lar Julia García-Val­de­ca­sas (2003-2004), amb José María Aznar com a pre­si­dent; Batet (2008-2009), amb Sánchez, i Iceta. La quota cata­lana de minis­tres de Sánchez va néixer amb Josep Bor­rell a Afers Estran­gers.

Darias era ara l’enllaç amb la Gene­ra­li­tat i tenia una inter­lo­cució fluida amb la con­se­llera de Pre­sidència, Merit­xell Budó, però de bra­cet amb Illa ha assu­mit a poc a poc l’agenda sanitària i serà la minis­tra dels con­sells inter­ter­ri­to­ri­als i qui super­visi la vacu­nació, començant per la citació que Illa li ha dei­xat en herència al Congrés.

És un polític molt conegut, un estudiós de la política. Una persona amb idees, capaç de construir consensos
Pedro Sánchez
president espanyol
Moltes gràcies, president Sánchez, per la teva confiança
Miquel Iceta
ministre de política territorial

Illa plega sense penediment i segur de vèncer el virus

En el seu últim dia en el Consell de Ministres, Salvador Illa no tenia cap iniciativa a la cartera per presentar, però tot i així va ser un dels tres ministres que van comparèixer en la tradicional roda de premsa dels dimarts, a 48 hores de la penjada de cartells del PSC. En un insòlit adeu que en el seu últim dia va incloure dues entrevistes al despatx –amb El intermedio de La Sexta i amb TVE– sobre com vivia les últimes hores, tot i dir que vivia “centrat al 101% a combatre el virus”, Illa va rebre una pluja d’elogis públics, tant de la ministra portaveu María Jesús Montero al matí com de Pedro Sánchez a la tarda, i es va mostrar convençut de plegar en el moment idoni. “No em penedeixo de res i crec que deixo les meves responsabilitats en el moment en què ho he de fer”, va sentenciar.

Censurat per l’oposició però també pels socis d’investidura i pel soci de coalició, Unides Podem, per haver marxat plantant el Congrés i no acudint a la citació de demà a explicar la crisi del repartiment de les vacunes, Illa va utilitzar el Consell de Ministres per oferir un balanç breu de la pandèmia i del seu llegat sense haver d’escoltar les veus crítiques de l’oposició. “En la nova etapa que inicio, seguiré enfocat a donar el millor de mi mateix per derrotar aquest virus, que no tinc cap dubte que podrem erradicar”, va assegurar. Després de deixar clar que se sent “un servidor públic”, va confessar que marxa “amb pena de Madrid, una ciutat fantàstica”.

Amb una incidència de 885 casos per cada 100.000 habitants, un 24% d’hospitalitzacions i un 40% de casos en UCI, Illa va esquivar la rendició de comptes –la compareixença al Congrés ara recaurà en la successora, Carolina Darias– i va revelar el pitjor moment. “Els vull confessar que un dels moments més complicats que m’ha tocat viure va ser quan vaig proposar al president la restricció als familiars per poder acompanyar els éssers estimats que havien perdut. M’enduc amb mi totes les famílies que han patit o que continuen patint la malaltia i també tots els que han perdut un ésser estimat”, va dir. “Es va trobar l’obligació de gestionar la pitjor pandèmia en un segle i ha estat un ministre extraordinari”, el va lloar Sánchez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.