El govern escull 27 projectes perquè rebin els fons de la UE
Les iniciatives sumen un pressupost de més de 41.000 milions i han d’ajudar a reactivar l’economia catalana davant la crisi
La tria serà tramesa ara a l’executiu estatal perquè la negociï amb Europa
La fuetada que infligirà la crisi del coronavirus sobre les economies de la gran majoria dels països europeus, per no dir tots, ha fet que les autoritats comunitàries hagin mobilitzat una quantitat ingent de recursos –el que es coneix com a fons Next Generation EU– que han de servir d’estímul de xoc. Parlem, en total, d’uns 750.000 milions d’euros en ajudes, dels quals uns 150.000 aniran a parar a l’Estat espanyol. I el govern de la Generalitat ja ha fet la seva part dels deures seleccionant un paquet de 27 projectes que es podrien beneficiar d’una picossada d’aquesta injecció pressupostària. Han estat triats per un grup d’experts entre 542 propostes, que, per concepte, haurien d’ajudar a reactivar, i a transformar si cal, el teixit productiu del país aplicant criteris com ara la sostenibilitat ambiental.
En total, les 27 iniciades escollides tenen un cost de 41.467,8 milions d’euros, que no necessàriament hauran de ser aportats, tots, per Europa. Entre els seus promotors, hi ha una mica de tot. Des d’administracions fins a consorcis participats per empreses privades i el sector públic, passant per conglomerats de negocis. D’entre tots els projectes, en destaquen tres que, sumats, tenen un pressupost de més de 20.000 milions d’euros. És a dir, la meitat de tot el previst. El primer dels quals ha estat batejat com a Carbon Recovery i preveu una inversió de 7.282 milions, dels quals 745 ja serien en el primer any d’execució. A banda de la mateixa Generalitat, darrere d’aquesta idea hi ha centres de recerca i empreses com ara Suez, La Farga, Naturgy –a través de Nedgia–, Holaluz i Factor Energia, entre d’altres, amb la voluntat de desenvolupar una activitat d’economia circular i d’energia respectuosa amb l’entorn. Battery Hub (6.869,9 milions), per la seva banda, es vol centrar en la producció de bateries elèctriques. El govern català, negocis d’aquesta branca dels quals no s’ha facilitat el nom i universitats com la UPC apadrinen la iniciativa. Per tancar aquest cercle, Hydrogen Valley of Catalonia (6.555,8 milions) es planteja constituir una plataforma regional aglutinadora de diverses iniciatives a l’entorn de l’hidrogen verd. Aquí també figura com a impulsora la Generalitat, al costat d’actors privats com ara Celsa, Naturgy, ICL i Balfegó, entre d’altres.
Execució immediata
La consellera portaveu del govern, Meritxell Budó, va explicar ahir, en sortir del consell executiu, que un percentatge molt elevat d’aquestes propostes són d’implantació gairebé immediata, i algunes de les quals només es poden dur a terme aquí perquè estan lligades a infraestructures ja existents. Ara ha de moure peça el govern estatal, que haurà d’adjuntar la llista que li ha fet arribar l’executiu català amb la d’altres administracions, fer una nova tria entre totes i, després, negociar-la amb Europa, que és qui té la clau de la caixa.