Formacions sobiranistes d’arreu de l’Estat donen suport a CUP per tombar amb el “règim del 78”
EH Bildu, BNG, Izquierda Castellana i Defender Andalucía participen a un acte sobre l’autodeterminació
Riera assegura “colpejar l’Estat” amb la independència és “l’acte més potent de solidaritat” amb la resta de pobles d’Espanya
Representants del sobiranisme andalús, castellà, gallec i basc han mostrat aquest dilluns el seu suport a la candidatura de la CUP per a les eleccions del 14F i la independència de Catalunya per minar el “règim del 78”, que consideren el resultat d’“un Estat profundament antidemocràtic”.
El número dos de la candidatura cupaire, Carles Riera, i el diputat al Congrés Albert Botran han conduït un acte telemàtic sota el títol ‘Per l’autodeterminació dels pobles!’, en el qual han intervingut el militant de Defender Andalucía, Néstor Salvador; la militant d’Izquierda Castellana Elena Martínez; la diputada del BNG a Galícia Noa Presas, i el portaveu de Sortu i diputat de Bildu al Parlament basc, Arkaitz Rodríguez.
“Tombar el règim del 78 i superar el capitalisme”, ha resumit Riera, és l’objectiu compartit de totes aquestes organitzacions polítiques. “Colpejar l’Estat monàrquic amb la independència de Catalunya” és, segons ell, “l’acte més potent de solidaritat” amb la resta de pobles de l’Estat espanyol.
Botran ha dit que l’internacionalisme és una de les “banderes” de la CUP i ha avisat a aquells que els “acusen” de voler “aixecar fronteres” que “no tenen ni les més remota idea de les nostres reivindicacions”.
“Com més hem lluitat per la independència més estrets s’han fet els llaços” amb la resta d’organitzacions anticapitalistes de l’Estat, ha assegurat.
Néstor Salvador ha dit que els catalans i andalusos tenen en comú “els mateixos problemes” generats per “l’oligarquia”, com per exemple els fons voltor en matèria d’habitatge.
Elena Martínez, per la seva banda, ha defensat que existeix una “oligarquia centralista” de la qual participen també catalans, gallecs, andalusos o bascos amb poder, que no ha de confondre’s amb una “oligarquia castellanista”, ja que segons ella, “la Castella que no és Madrid” està en situació crítica.
Es tracta de “matar l’espanyolista que portem a dins” perquè el de l’Estat és “un projecte, en allò polític i econòmic, totalment de classe”.
La gallega Noa Presas ha definit la Constitució com “un reinici del franquisme” i ha dit que “l’Estat espanyol dona com a resultat pobles empobrits”. També ha arremès contra la Unió Europea, “un instrument pensat des del poder”.
Arkaitz Rodríguez ha alertat contra la “repressió” de l’Estat, la qual “no deixa de ser l’expressió d’un ordre injust” que intenta és “posar-te a la defensiva”.