Política

Àsia

El retard dels enviaments, la gran maledicció per votar

“No em queixo pel fet que hagi de pagar; jo estic disposat a pagar per votar”

La llunyania de l’Àsia i les illes del Pacífic així com els problemes de recepció de les butlletes i les paperetes de les eleccions són, de llarg, les principals queixes dels electors catalans a la regió de l’Àsia-Pacífic. El cas d’Anna Costa, de Brisbane, Austràlia, és un dels exemples d’aquest problema. “En les convocatòries anteriors no vam rebre a temps les paperetes per poder votar, tot i haver fet tots els tràmits correctament per poder votar al consolat de Sydney”, va explicar.

Un cas similar és l’experiència que va viure a Xangai l’arquitecte i professor universitari Joan Cané, actualment a Seül, on va assegurar: “Sempre vaig demanar votar enviant un fax, però el problema era que els correus xinesos no eren prou eficients; a vegades arribaven les paperetes després del període de votacions i a vegades no arribaven mai.” Cané va explicar que l’arribada de tota la documentació necessària per poder votar era com “una loteria”, ja que entre tots els membres de la comunitat catalana d’aquesta ciutat xinesa “a alguns els arribava i, en canvi, a d’altres no”.

A Seül, tant Verónica López com Marta Milà no han tingut tants problemes per votar, però en anteriors convocatòries sí que van reconèixer haver tingut algunes dificultats per exercir el seu dret de vot. López va explicar: “El primer cop que vaig demanar el vot des de Corea em van arribar les paperetes una setmana tard. I el segon, amb motiu de les eleccions generals del 2015, vaig haver d’interceptar el paquet amb les paperetes a un hub de distribució de Korea Post perquè era l’últim dia per votar presencialment a l’ambaixada.”

Un altre cas va ser el de Guillem Badia, a qui l’ambaixada espanyola a Tòquio va instar a enviar per fax o per correu postal un full complimentat per tal de poder rebre la targeta censal. “Com que no tinc fax, no vaig saber trobar cap lloc que enviessin faxs internacionals, i l’ambaixada se’n va desentendre”, va explicar Badia, que es va mostrar decebut amb el tracte consular rebut.

Un altre català resident a Tòquio –i que va demanar no ser mencionat– va mostrar-se contrariat per la manca de reintegrament dels costos del vot per correu a l’estranger, malgrat que aquest reemborsament està garantit. “No em queixo pel fet que hagi de pagar; jo estic disposat a pagar per votar. Simplement estic descontent pel que fa a aquest servei de reintegrament de l’import. Em fa ràbia que s’executi tan malament. Si és per fer-ho així de malament, seria millor que no donessin el servei des d’un començament i ens diguessin que ho haurem de pagar els votants”, va concloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.