El Consell de Garanties Estatutàries també sentencia la vegueria de l'Ebre
CiU afirma que la llei és un «bunyol jurídic» i que el tripartit «posa en perill» el desplegament territorial de la Generalitat
L'origen del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de vegueries són les sol·licituds presentades a principis de juny pels grups parlamentaris de CiU i del PP. El termini per emetre el dictamen s'esgotava aquesta setmana, segons va explicar el director dels serveis territorials de Governació a l'Ebre, Carles Pasqual, i el dubte era saber fins a quin punt la filtració de la sentència de l'Estatut podia influir en la resolució del Consell de Garanties Estatutàries. En aquest sentit, s'especulava que el text íntegre de la sentència de l'Estatut podria retardar, congelar o bé afectar molt negativament aquest dictamen. Però la impressió que tenien ahir a la Delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre era que els magistrats del Tribunal Constitucional i els membres del Consell de Garanties Estatutàries havien arribat, per camins paral·lels, a conclusions semblants sobre la divisió de Catalunya en vegueries.
En aquest sentit, la primera lectura és que el dictamen també sentencia la vegueria de les Terres de l'Ebre. D'una banda, en el dictamen es qüestiona l'articulat de la llei de vegueries que tracta de les reformes legals necessàries per modificar els límits provincials, que són competència de l'Estat. D'altra banda, en el dictamen es recomana que no es comencin a constituir les vegueries fins que les Corts Generals de l'Estat espanyol modifiquin les actuals províncies. Així, estableix que en una primera fase haurien de constituir-se només els consells de vegueria de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, i deixar per més endavant la creació de les vegueries a les Terres de l'Ebre, a l'Alt Pirineu i a la Catalunya Central.
Amb tot, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va destacar que el més important és el que finalment puga dir la sentència de l'Estatut, sobre la creació de les vegueries. Al migdia, Salvadó va precisar que l'equip jurídic de la Generalitat encara estava estudiant el contingut del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. «Encara que el dictamen hagués estat del tot favorable a la llei de vegueries, qui té l'última paraula és el Tribunal Constitucional», va advertir. Un tribunal que ja va deixar aguantant-se per un fil la divisió de Catalunya en vegueries, tot i que la reordenació territorial no és entre els articles suprimits, sinó entre els reinterpretats. Però cada cop sembla més segur que el Tribunal Constitucional no permetrà la creació de vegueries si això implica l'alteració de l'actual mapa provincial, i que només deixaria fer un canvi de nom de les quatre diputacions actuals, les quals no es podrien dividir. Per això, la intenció de la Generalitat és buscar una alternativa a l'Estatut, tot pactant amb el govern de l'Estat una homologació de les vegueries i les reformes necessàries, com els canvis en els partits judicials i en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). De fet, la pancarta pròpia amb el lema «Les Terres de l'Ebre som vegueria», amb què els partits i agents socioeconòmics del territori acudiran dissabte a la manifestació de Barcelona, pretén ser una reacció unitària per propiciar l'acord amb l'Estat.
El que diu el dictamen del TC català sobre les vegueries
GUSTAU MORENOEl Consell de Garanties Estatutàries, que molts consideren que és com el Tribunal Constitucional (TC) català, determina en el seu dictamen que l'apartat segon de la disposició addicional primera és inconstitucional i contrari a l'Estatut. Amb aquesta disposició es pretenia crear les vegueries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre a partir de la divisió de l'actual Diputació de Tarragona. A banda, fa una interpretació molt concreta de l'article 9 de la llei, i adverteix que CiU té raó quan afirma que no es poden dissociar les dues naturaleses jurídiques de la vegueria: com a ens supramunicipal i com a desplegament de la Generalitat en el territori. Per tant, el Consell de Garanties Estatutàries insta el govern català a evitar qualsevol «decalatge» entre els àmbits territorials afectats. «Haurem d'entendre que el projecte de llei considera que la mencionada exigència de llei orgànica només afecta l'alteració entre províncies limítrofes, però no en canvi la modificació més transcendent que significa la creació de noves províncies per la divisió, l'agrupació o la supressió de les existents», es diu també en el dictamen. [Més informació, a la secció de Política, plana 12.]
La divisió provincial i les delegacions
GUSTAU MORENOEl conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va fer ahir una primera valoració, força optimista, del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Segons Ausàs, el dictamen ve a reafirmar la feina feta pel govern català, i el ple de Parlament podrà aprovar la llei de vegueries la setmana vinent. Amb tot, el conseller va matisar que no es pot confondre territori, o «província», amb òrgan de govern o «diputació provincial», i va lamentar que la lectura que ha fet el Consell de Garanties Estatutàries és «molt restrictiva». A banda, Ausàs va reiterar que caldrà col·laborar amb l'Estat, i va dir que emprendran les modificacions oportunes per tenir «una major seguretat jurídica». De fet, la setmana passada, arran de la sentència de l'Estatut, el president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, ja va assenyalar que les vegueries són viables si es corresponen amb l'administració de la Generalitat, i també si la vegueria és una agrupació d'ens locals, mitjançant el canvi de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). El precedent més clar són els cabildos de les illes Canàries.
Però no ho veuen així ni CiU ni el PP, que ahir van reclamar al govern que ajorni l'aprovació de la llei de vegueries. El portaveu de CiU, Oriol Pujol, va afirmar que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries evidencia que la llei de vegueries és un «bunyol jurídic», i va advertir al tripartit que «la batalla està perduda». Segons CiU, «la falta d'astúcia» del govern català a l'hora de plantejar la llei «posa en perill» la delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, creada per l'últim govern de Jordi Pujol el 2001. L'argument és que, com que no existiran els consells de vegueria quan la llei entri en vigor, no podran ser enteses com a vegueries en relació amb el desplegament que ha fet el govern català en els territoris.
