Política

L’independentisme agafa les regnes

Els partits sobiranistes de Nova Caledònia obtenen el control del govern per primera vegada en la història recent de l’arxipèlag

La investidura del nou executiu posa punt final a la crisi política en el territori d’ultramar francès

Els inde­pen­den­tis­tes canacs acon­se­guei­xen les reg­nes del govern de Nova Caledònia. Els repre­sen­tants dels par­tits sobi­ra­nis­tes són majo­ri­ta­ris en el nou exe­cu­tiu d’aquest arxipèlag del Pacífic. Els diri­gents del Front d’Alli­be­ració Naci­o­nal Canac Soci­a­lista (FLNKS) ocu­pen ara sis dels onze càrrecs del govern. Després de la inves­ti­dura d’ahir al Congrés (Par­la­ment de Nova Caledònia), és la pri­mera vegada que els inde­pen­den­tis­tes dis­po­sen de la majo­ria en aquest orga­nisme des de l’inici, el 1988, del sin­gu­lar procés de des­co­lo­nit­zació d’aquesta excolònia fran­cesa, situ­ada a més de 3.000 quilòmetres a l’est d’Austràlia.

La con­fi­gu­ració del nou exe­cu­tiu reforça la influència dels inde­pen­den­tis­tes, que tenen la mirada posada en el ter­cer referèndum d’inde­pendència, pre­vist per a l’any que ve. En les dues ante­ri­ors vota­ci­ons, cele­bra­des el 2018 i el 2020, va impo­sar-se el no, però de manera cada vegada més ajus­tada. Tot i que els repre­sen­tants del Congrés, ele­gits en uns comi­cis el 2019, van inves­tir un nou govern con­tro­lat pels inde­pen­den­tis­tes, no es van posar d’acord a l’hora d’esco­llir el pre­si­dent ni el vice­pre­si­dent. Una segona votació està pre­vista per a dilluns que ve. Si fos ele­git un inde­pen­den­tista com a pre­si­dent, també es trac­ta­ria d’un fet inèdit.

La inves­ti­dura del nou govern posa punt final a la crisi política en què estava immers l’arxipèlag des de prin­ci­pis de febrer. Els diri­gents inde­pen­den­tis­tes havien dimi­tit el dia 2 i havien forçat la dis­so­lució de l’exe­cu­tiu pre­ce­dent.

La indústria del niquel

La seva renúncia va ser deguda a l’opo­sició dels sobi­ra­nis­tes a la venda d’una planta de níquel del grup bra­si­ler Vale a un con­sorci lide­rat per la mul­ti­na­ci­o­nal suïssa Tra­fi­gura. Aquest mine­ral repre­senta la prin­ci­pal font de riquesa de Nova Caledònia, que dis­posa d’una quarta part de les reser­ves mun­di­als. Mal­grat haver rebut el suport del govern francès, la venda d’aquesta planta va des­en­ca­de­nar una onada de pro­tes­tes al desem­bre.

A més, els inde­pen­den­tis­tes denun­ci­a­ven “el retard en la votació del pres­su­post” i “una dinàmica ins­ti­tu­ci­o­nal enca­llada”. Tan­ma­teix, aquesta crisi també ha ser­vit perquè els sobi­ra­nis­tes pren­guin les reg­nes de l’exe­cu­tiu. Els par­tits canacs van acon­se­guir la majo­ria gràcies a un pacte amb els repre­sen­tants del Des­per­tar Oce­anià, una for­mació sense una posició clara sobre la inde­pendència i que sol decan­tar les majo­ries a favor dels uns o dels altres. El nou exe­cu­tiu també tindrà, però, qua­tre mem­bres de Futur en Con­fiança (una for­mació no inde­pen­den­tista que pre­si­dia l’ante­rior govern) i un de Junts per Caledònia (no inde­pen­den­tis­tes de cen­tre­dreta).

Opor­tu­ni­tat per al diàleg

“La for­mació del govern és una opor­tu­ni­tat per repren­dre el diàleg sobre el futur ins­ti­tu­ci­o­nal de Nova Caledònia”, va reac­ci­o­nar ahir Gabriel Attal, por­ta­veu del govern francès, després que en les últi­mes set­ma­nes París pre­ferís guar­dar silenci men­tre es con­cre­tava la pos­si­bi­li­tat d’un nou exe­cu­tiu regi­o­nal domi­nat pels inde­pen­den­tis­tes. “El tre­ball sobre les con­seqüències del sí o del no a sepa­rar-se de França “s’ini­ciarà ben aviat amb el con­junt dels actors polítics de Nova Caledònia davant d’un pos­si­ble ter­cer referèndum”, hi va afe­gir Attal.

Les nego­ci­a­ci­ons entre les for­ma­ci­ons neo­ca­le­do­ni­a­nes i el minis­tre francès d’Ultra­mar, Sébas­tien Lecornu, per pre­pa­rar una ter­cera con­sulta estan enca­lla­des. A par­tir del 4 d’abril, sis mesos després del referèndum del 4 d’octu­bre del 2020, un terç dels repre­sen­tants del Congrés podran dema­nar l’orga­nit­zació d’una votació sobre l’auto­de­ter­mi­nació de l’arxipèlag l’any que ve. Els inde­pen­den­tis­tes, que dis­po­sen d’aquesta majo­ria, han dit que ho faran. Ales­ho­res, se cele­brarà l’últim referèndum pre­vist pels Acords de Matig­non (1988) i Numea (1998), que van aca­bar amb els enfron­ta­ments vio­lents a l’arxipèlag durant la dècada dels vui­tanta. També serà l’última opor­tu­ni­tat perquè fruc­ti­fi­qui la inde­pendència de Nova Caledònia, que sol dis­po­sar d’una gran auto­no­mia excepte en matèria de segu­re­tat, moneda i política inter­na­ci­o­nal.

Una secessió de l’arxipèlag com­por­ta­ria que França perdés un ter­ri­tori estratègic per les seves reser­ves de níquel i el seu emplaçament geogràfic al Pacífic.

LES XIFRES

1
dona
només té el nou executiu de Nova Caledònia, format per onze membres, el primer de majoria independentista.
56
per cent
és el percentatge de vots que va obtenir l’opció de seguir formant part de França en el referèndum del 2018.
46
per cent
dels electors de Nova Caledònia van votar a favor de la independència l’any passat.

Nou referèndum previst per al 2022

Després dels referèndums d’independència del 2018 i el 2020, una tercera consulta està prevista a Nova Caledònia per a l’any que ve. Els partidaris de l’emancipació de l’arxipèlag esperen que aquesta vegada puguin imposar-se després d’haver obtingut un suport força superior al previst pels sondejos en les consultes anteriors. El 2018 l’opció de seguir formant part de França va guanyar amb un 56,67% dels vots, mentre que la secessió va aconseguir més del 43%. L’any passat, però, la votació va resultar més ajustada. Els independentistes van enfilar-se fins a més del 46%, mentre que el no va imposar-se amb un 53,26%. Malgrat aquestes dues derrotes, els independentistes confien esdevenir majoritaris gràcies al suport creixent entre les noves generacions, a més de ser clarament l’opció preferida pel poble autòcton dels canacs, que representen un total del 40% de la població. En aquesta ajustada correlació de forces, el fet de controlar el govern regional pot resultar un suport valuós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.