Dos vots a distància

La reforma del regla­ment del Par­la­ment, amb què, entre altres objec­tius, es volia regu­lar el vot telemàtic i la dele­gació de vot, va que­dar altre cop para­lit­zada cap a final de l’ante­rior legis­la­tura en estan­car-se els grups a l’hora de regu­lar les ses­si­ons espe­ci­al­ment relle­vants com ara la de la inves­ti­dura o les moci­ons de cen­sura, després d’haver acon­se­guit avenços pel que fa a la pos­si­bi­li­tat de plens vir­tu­als. L’intent va tenir lloc després d’un inici de legis­la­tura con­vuls per l’acció par­la­mentària dels pre­sos polítics i exi­li­ats, i sobre­tot pels esforços de l’uni­o­nisme d’avor­tar com fos una inves­ti­dura a distància de Car­les Puig­de­mont, però al final va ser la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 l’únic motiu que va pro­pi­ciar, ara fa onze mesos, que la tec­no­lo­gia s’obrís camí a la cam­bra cata­lana. En una solució pro­vi­si­o­nal que en aquell moment ningú va dis­cu­tir, la mesa va deci­dir que els plens serien amb una presència mínima a l’hemi­ci­cle, i va donar dues opci­ons per exer­cir-hi el vot: dele­gant-lo en els por­ta­veus de grup o bé, per pri­mer cop, facul­tant la pos­si­bi­li­tat del vot telemàtic, amb una tec­no­lo­gia informàtica específica habi­li­tada per als dipu­tats. De fet, per faci­li­tar que no hagues­sin d’estar per­ma­nent­ment pen­dents a casa de quan era cada votació, fins i tot es va deci­dir con­cen­trar-les totes al final de cada jor­nada. Bona part dels dipu­tats, sobre­tot els inde­pen­den­tis­tes, en van fer ús.

El cas, però, és que el regla­ment con­ti­nua sense abor­dar la regu­lació del vot telemàtic i a hores d’ara la dele­gació de vot es con­ti­nua pre­ve­ient única­ment en el supòsit d’inca­pa­ci­tat, per raons de malal­tia o per nai­xe­ment d’un fill. I ja s’albira que aquesta falta de regu­lació serà, pro­ba­ble­ment, motiu de discòrdia un altre cop perquè els dipu­tats elec­tes Lluís Puig (JxCat) i Merit­xell Ser­ret (ERC), excon­se­llers exi­li­ats a Brus­sel·les, puguin exer­cir-lo ara, ja que en prin­cipi estan dis­po­sats a assu­mir l’acta, segons ha pogut con­fir­mar aquests dies El Punt Avui. Puig, número 9 de JxCat per Bar­ce­lona, ja va ser ele­git el 2017 i no va tenir pro­ble­mes per assu­mir l’acta a distància. Ara pensa fer el mateix, i con­fia poder exer­cir-ho amb nor­ma­li­tat. De fet, si es con­ti­nua per­me­tent el vot telemàtic, com s’ha fet des del març del 2020, no hau­ria de tenir cap pro­blema. Encara més, dime­cres a Nació Digi­tal defen­sava genèrica­ment que “la vide­o­con­ferència és un sis­tema vàlid per exer­cir de dipu­tat”. I l’experiència de l’últim any li dona la raó. De moment, però, només òrgans com ara la mesa, la junta de por­ta­veus o les comis­si­ons s’han cele­brat així. Cap sessió plenària, ni tan sols ordinària. Ser­ret, número 2 d’ERC per Lleida, està aca­bant de valo­rar què farà amb el seu par­tit, ja que con­ti­nua sent dele­gada del govern davant la UE, però les seves cir­cumstàncies són molt simi­lars a les de Puig, i almenys d’entrada també podria assu­mir l’acta de dipu­tada.

En cap dels dos casos la seva situ­ació judi­cial no és cap impe­di­ment. Puig té una ordre de detenció per un delicte de mal­ver­sació que afecta només el ter­ri­tori espa­nyol, després que la justícia belga va rati­fi­car al gener que rebutja la petició d’extra­dició del Tri­bu­nal Suprem perquè con­si­dera que no és l’òrgan com­pe­tent per jut­jar-lo. La justícia espa­nyola va renun­ciar a pre­sen­tar-hi cap més recurs, així que a l’estran­ger és un ciu­tadà lliure. Ser­ret, pel seu cantó, està als “llimbs jurídics”: l’Estat també manté l’ordre d’arrest per pre­sumpta mal­ver­sació i deso­bediència, però ni ha cul­mi­nat ni està en cap procés judi­cial d’extra­dició, ja que el Suprem no té cap euro­or­dre dic­tada con­tra ella. De fet, ni tan sols la cita en la sentència del judici al procés, i la seva defensa raona que no hi hau­ria cap ele­ment que pogués sus­ten­tar a fora una petició d’extra­dició per mal­ver­sació.

La rebel·lió, doncs, ja no exis­teix enlloc i, per tant, el Suprem no pot actuar ara com ho va fer en l’ante­rior legis­la­tura quan, abans del judici, va sus­pen­dre els dipu­tats pro­ces­sats, acu­sats d’aquest delicte, empa­rant-se en l’arti­cle 384 bis de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal. Lla­vors ja hi va haver polèmica perquè l’informe dels lle­trats “recor­dava” el prin­cipi de sepa­ració de poders que regula el sis­tema polític i jurídic. En aquest sen­tit, afir­ma­ven que d’una inter­lo­cutòria del Suprem no se’n podia deduir un man­dat cap al Par­la­ment res­pecte a l’apli­cació i la inter­pre­tació del regla­ment. Els lle­trats indi­ca­ven que aques­tes fun­ci­ons només cor­res­po­nen a la cam­bra; és a dir, al poder legis­la­tiu i no pas al judi­cial. Va ser el mateix cos de lle­trats el que va reco­ma­nar una reforma del regla­ment, a con­seqüència de les ordres del jutge ins­truc­tor, Pablo Lla­rena, de tras­lla­dar al Par­la­ment la res­pon­sa­bi­li­tat sobre l’exer­cici del dret de repre­sen­tació par­la­mentària que les elec­ci­ons del 21-D havien ator­gat a Oriol Jun­que­ras, Jordi Sànchez i Joa­quim Forn, que el gener del 2017, a l’inici de la legis­la­tura, ja eren en presó pre­ven­tiva a Madrid.

Sigui com sigui, Puig i Ser­ret no hau­rien de tenir pro­ble­mes ara per reco­llir l’acta de par­la­men­tari, que es tra­mita amb la pre­sen­tació, per cor­reu o per per­sona apo­de­rada, de les cre­den­ci­als de la junta elec­to­ral, i una decla­ració dels béns patri­mo­ni­als. En aquest cas no es reque­reix la presència del càrrec electe, contrària­ment, per exem­ple, al que suc­ce­eix per ser euro­di­pu­tat.

El pri­mer obs­ta­cle arri­barà en la pri­mera sessió al Par­la­ment, la de la cons­ti­tució de la cam­bra, que serà pre­sen­cial i es farà a l’audi­tori per garan­tir les distàncies de segu­re­tat. En aquesta sessió, que com a molt tard s’ha de fer el 12 de març, es desig­narà el pre­si­dent del Par­la­ment i la resta de mem­bres de la mesa si hi ha acord entre les for­ces polítiques. Les vota­ci­ons entre els dipu­tats elec­tes es fan mit­jançant el vot en urna, però la que regula aquesta sessió és, d’acord amb l’informe no vin­cu­lant dels lle­trats del gener del 2017, la mesa d’edat, for­mada pel dipu­tat més gran i els dos més joves que, en aquesta legis­la­tura, seran el dipu­tat repu­blicà Ernest Mara­gall i dos dipu­tats de Vox. Ells seran els que hau­ran de deci­dir si accep­ten una dele­gació de vot o un vot telemàtic de Puig i Ser­ret tenint en compte que hi ha aquest buit regla­men­tari.

La sessió següent serà el ple d’inves­ti­dura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que també serà pre­sen­cial, però qui haurà de regu­lar el pro­ce­di­ment i deci­dir si s’accepta el meca­nisme del vot telemàtic o la dele­gació de vot per als dipu­tats a l’exili serà la nova mesa del Par­la­ment i el nou pre­si­dent sor­gits del ple ini­cial. Altre cop el buit regla­men­tari, i la bata­lla de recur­sos que hi pugui empren­dre l’uni­o­nisme, podrien difi­cul­tar la presa de deci­si­ons, si bé cal recor­dar que en l’ante­rior legis­la­tura es van accep­tar, en els pri­mers plens d’inves­ti­dura fallits, només els vots dels dipu­tats que eren a la presó. La situ­ació ara ja no és la mateixa.