Asens s’irrita amb Campo per l’indult i el Codi Penal
El líder de Podem al Congrés diu que “l’exaspera” la lentitud del ministre de Justícia
“Té la proposta de Podem des de fa un any i no en sé res ni em diu res”
Aprofitant la interlocució que manté amb els presos polítics i amb els exiliats, el líder del grup d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, es va comprometre a ser un actiu de la solució i fins i tot va gosar fixar terminis als objectius: en les pàgines d’aquest diari, el 14 de novembre donava tres mesos per reformar la sedició al Codi Penal (que vencen ara) i donava sis mesos per resoldre la tramitació dels indults (que vencen el 14 de maig). La pressa d’Asens, però, és directament proporcional a la calma que té el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que posa en qüestió l’influx de Podem per dictar l’agenda de la desjudicialització. “M’agradaria que el ministre de Justícia em fes cas. No hi ha res més semblant a la injustícia que la justícia que arriba tard. El ministre es va comprometre públicament al desembre a portar una reforma de la sedició al Codi Penal i som al febrer i no tenim notícies d’aquesta reforma. Hem posat sobre la taula una proposta des de fa un any i jo des de fa un any no en sé res, el ministre no em diu res. És una falta de respecte”, esclatava Asens ahir tot admetent que està “exasperat” amb Campo.
Asens veu en el Suprem una “sospitosa” demora en els informes i recorda a Pedro Sánchez que el 14-F ha passat i ja no cal buscar el vot de Cs. “Si fóssim el soci majoritari, els presos estarien en llibertat”, va dir
El referèndum obté 38 sís i 276 nos
L’independentisme sovint és desafiat a Madrid a perseguir els seus objectius polítics pel camí constitucional d’arribar al Congrés amb un projecte que serà derrotat, i això és el que va succeir ahir amb la moció d’ERC per demanar un referèndum acordat. El fet de no disposar ni tan sols del vot a favor de Podem, que es va abstenir tot i que la consulta pactada forma part del seu programa fundacional, reflectia un marcador rotund: 38 vots a favor (ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu i BNG, Més País i Compromís) contra 276 nos (PSOE, PP, Vox) i 36 abstencions (les d’Unides Podem, inclosos els comuns). La moció defensada per Gabriel Rufián dimecres i que va ser votada ahir instava a “negociar un referèndum d’autodeterminació amb el govern de la Generalitat com a solució pactada”.