Biden es retroba amb Europa

“Els Estats Units han tor­nat. L’Aliança Atlàntica ha tor­nat. No ens farem enrere, mira­rem el futur ple­gats”, va dir ahir Joe Biden, des de la seva pan­ta­lleta, a Was­hing­ton, con­nec­tat a dues pan­ta­lle­tes més –una de ber­li­nesa, amb Angela Merkel, i una altra de pari­senca, amb Emma­nuel Macron–. L’única presència de debò, a Munic, era la del pre­si­dent de la Con­ferència de Segu­re­tat d’aquest fòrum de tro­bada infor­mal, Wolf­gang Isc­hin­ger. Li va tocar el paper de mode­ra­dor en una mena de cimera d’ele­fants –com s’ano­mena a Ale­ma­nya les tro­ba­des dels grans– aquest cop en for­mat vir­tual per impe­ra­tiu de la pandèmia.

Merkel, en to menys visi­o­nari, va dema­nar pas­sar “de les parau­les als fets” en tot allò que implica el mul­ti­la­te­ra­lisme –des la lluita con­tra la crisi climàtica a la pandèmia, el ter­ro­risme inter­na­ci­o­nal i el retorn a la nego­ci­ació abans no s’enfonsi el pro­grama iranià–. També va recor­dar que Ale­ma­nya ja està com­plint el com­promís d’aug­men­tar la des­pesa en Defensa –com li recla­mava Barack Obama en els seus temps a la pre­sidència i després va fer Donald Trump–. I, atès que a l’altra pan­ta­lleta hi havia Macron, el gran defen­sor de la iden­ti­tat defen­siva pròpia euro­pea, hi va afe­gir la can­ce­llera que això volia dir, també, avançar cap a una res­pon­sa­bi­li­tat pròpia a la UE.

En joc hi ha la “defensa de la democràcia” con­tra l’amenaça dels auto­ri­ta­ris­mes. I, en aquest capítol, el d’ame­na­ces, hi entren els vells ene­mics –Rússia i la Xina–. Hi ha diferències de pers­pec­tiva. Amb la Xina, la riva­li­tat és clara­ment comer­cial –“cal pre­pa­rar-nos per a una com­petència estratègica”–, va dir el pre­si­dent nord-ame­ricà. Mos­cou repre­senta “els intents de (Vladímir) Putin per afe­blir Europa i l’OTAN”. Que­dava clar, doncs, que els Estats Units tor­nen a Europa i amb el seu retorn es recu­pe­ren, també, els esque­mes o blocs clàssics.

La inter­venció de Biden era espe­rada com el senyal per ofi­ci­a­lit­zar el retorn dels Estats Units al mul­ti­la­te­ra­lisme clàssic, mal­grat les esclet­xes dei­xa­des pel pas de Trump per la Casa Blanca. Biden era, a més, un vell cone­gut de la Con­ferència de Munic –i de l’amfi­trió Isc­hin­ger–, on havia inter­vin­gut en el pas­sat i espe­ci­al­ment men­tre va ser vice­pre­si­dent d’Obama.

Era un retorn “entre amics”, en temps de vir­tu­a­li­tat i men­tre no hi ha una data pre­sen­cial clara perquè Biden pugui viat­jar a Berlín. Merkel –qui va viat­jar rela­ti­va­ment sovint a Was­hing­ton per visi­tar Trump però que mai no el va rebre a la seva seu de la can­ce­lle­ria– va con­vida l’actual pre­si­dent a visi­tar la capi­tal ale­ma­nya quan les res­tric­ci­ons per la pandèmia s’aflui­xin i tor­nin a ser pos­si­bles les reu­ni­ons de debò. També en aquest punt s’han recu­pe­rat aquests dies les imat­ges anti­gues de Biden i Merkel, som­ri­ents i feliços, quan l’ara pre­si­dent era el segon d’Obama. En con­trast, és clar, amb les cares de sor­presa, por, des­con­fiança o mal humor de la can­ce­llera amb Trump, gene­ro­sa­ment vira­lit­za­des com a expo­nent dels abis­mes transatlàntics.

Que Biden anunciés la seva inter­venció vir­tual, i dis­curs de retro­bada, va sal­var una Con­ferència de Segu­re­tat que, en rea­li­tat, es donava per per­duda. La cita de Munic ja havia cai­gut de les agen­des inter­na­ci­o­nals quan la Casa Blanca va comu­ni­car fa una set­mana que el pre­si­dent faria allà el seu dis­curs sobre les rela­ci­ons amb Europa. No es tracta només de tor­nar a ser cor­dial i som­ri­ent. Es tracta de mar­car el retorn del lide­ratge dels EUA en allò que s’entén per Occi­dent, després que Trump deixés clar que aquest esquema no l’interes­sava. La Xina està molt pre­sent –sobre­tot en l’agenda de Merkel quan es tracta de par­lar de nego­cis i comerç–. La mala maror amb Rússia –un altre soci comer­cial al qual la can­ce­llera no renun­cia– va empènyer els interes­sos de Was­hing­ton per acce­le­rar la retro­bada. Que hores abans pràcti­ca­ment els matei­xos líders havien coin­ci­dit al G7 també de “pan­ta­lleta” de Lon­dres no pre­o­cu­pava gaire. Al con­trari. Allà l’atenció va anar cap a la pandèmia. A Munic es va fer un gir més polític o de política de segu­re­tat, arro­do­nits amb la presència del secre­tari gene­ral de l’OTAN, Jens Stol­ten­berg