Segon embat al Parlament

Un any després que el Tribunal Constitucional (TC) instés la fiscalia a investigar el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per haver permès el debat i votació de resolucions vers l’autodeterminació de Catalunya i la reprovació del rei Felip VI, en plens del 2019, finalment la Fiscalia Superior de Catalunya va presentar ahir una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els quatre membres d’ERC i de JxCat de l’anterior mesa pel delicte de desobediència al TC (castigat amb inhabilitació per a càrrec públic), després de diversos ajornaments per la Covid-19 i –s’assegura– per no entorpir les eleccions del 14-F, malgrat que ara arriba enmig de les negociacions per formar govern.

És la segona querella contra la mesa del Parlament per haver permès el debat i votació sobre el dret a l’autodeterminació. La primera, en plens del 2017 amb les lleis de desconnexió, van fer que el Suprem condemnés la presidenta Carme Forcadell a onze anys i mig de presó per sedició, i els seus quatre companys a 20 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per desobediència.

“Al Parlament hem de garantit que s’hi pugui parlar de tot, i així ha de continuar sent. Per molt que intentin censurar debats, no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia i que l’autodeterminació és un dret al qual no renunciarem”, piulava ahir el president Torrent. Costa, Campdepadrós i Delgado també van defensar la seva actuació per la “sobirania del poble de Catalunya”.

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont piulava: “Tant se val qui governi a Madrid: no aturaran l’intent de dinamitar el projecte democràtic de Catalunya.” La CUP també va mostrar el seu suport als membres de la mesa i va piular: “La fiscalia torna a atacar la sobirania del Parlament i la seva mesa per proposar i ordenar debats polítics.”

En la querella, signada pels fiscals José Joaquín Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol, aquestes justifiquen la presentació de la querella davant el TSJC perquè Torrent i Campdepadrós tornen a ser diputats i, per tant, aforats, com al final també ho serà Costa, si el president Puigdemont deixa el seu escó. Adriana Delgado és alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet però no repeteix com a diputada. En la querella es fixen els antecedents en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2015, en la qual va declarar “inconstitucional i nul·la” la resolució 1/XI del Parlament, del 9 de novembre del 2015, sobre “l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015”.

Pel que fa als fets, s’indica que el 10 i el 16 d’octubre del 2019 el TC “va acordar, publicar i notificar” al president Torrent i als tres membres de la mesa, com al secretari general del Parlament, Xavier Muro, les providències dictades arran de l’incident d’execució de la sentència que exigia el govern espanyol del PSOE contra les resolucions del Parlament 534/XII, de 25 de juliol del 2019, i la 546/XII, del 26 de setembre del 2019. En aquestes providències “se’ls requereix individualment el seu deure d’impedir qualsevol acció que no respectés la suspensió acordada”.

S’hi afegeix que el 22 d’octubre els grups de JxCat, ERC i la CUP van registrar una proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem, que condemnava els líders polítics i socials per sedició, i en un apartat s’hi deia: “Reiterar tants cops com ho vulguin els diputats i diputades la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític.” S’hi precisa que, “malgrat els advertiments d’il·legalitat realitzades pel secretari general del Parlament i l’expressa oposició dels restants membres de la mesa”, els querellats van admetre a tràmit la proposta de resolució, que va ser aprovada en el ple del Parlament, amb una esmena el 26 de novembre del 2019. I, com a resposta, el TC va admetre, el 28 de gener del 2020, un nou incident d’execució promogut pel govern de Pedro Sánchez i alhora feia deducció de testimoni contra Torrent, Costa i Campdepadrós, el primer pas perquè la fiscalia els investigués. El segon fet es fixa en la sentència del TC del 2019, que declara nuls certs apartats de la resolució 92/XII, en la qual el Parlament reprova l’actuació del rei Felip VI en relació amb el procés de Catalunya, reprovació que es va repetir en la resolució 534/XII, un fet que va motivar una altra denuncia del govern. I Torrent i els dos membres de la mesa van ser advertits per segon cop perquè ho impedissin. El 22 d’octubre del 2019, els grups d’ERC, JxCat i la CUP proposen una nova resolució per reprovar Felip VI, votada en el ple. I el tercer fet és el 28 d’octubre, en què la CUP registra una moció sobre “l’expressa voluntat d’exercir el dret a l’autodeterminació”, que es debat, i en una resolució de l’11 de febrer del 2020, el TC fa investigar Torrent, Costa, Campdepadrós i per primer cop Delgado. Per tot això, en demana la seva investigació per desobediència al TC.