Cal anar-hi

Cal anar a la manifestació d'avui. No perquè us ho demani un partit o un sindicat o una entitat social o qui sigui. També per això s'hi pot anar. Però, sobretot, perquè per mica de sentiment i de consciència de país que es tingui s'ha d'entendre que en aquest acte la causa de Catalunya s'hi juga molt. Moltíssim.

És evident que després de tot el procés de discussió de l'Estatut caldrà que a Catalunya hi hagi un rellançament. De l'acció econòmica. De la iniciativa social. De tot allò que reforci la cohesió i la convivència. I que doni prestigi al país. I que ens reforci l'autoestima.

Ara, amb la crisi econòmica, el malestar polític, un cert clima de desconcert i de cansament i de decepció, pot semblar difícil aquesta reacció. I no serà fàcil. Però és al nostre abast. Podem reaccionar. Podem capgirar la situació. Perquè tenim moltes coses positives. Tenim molts actius. Només cal esbandir la boira que s'ha anat acumulant per a veure que el paisatge real és fèrtil i estimulant. Que és ple de promeses. I que per tant podem confiar en el nostre futur com a poble.

Però això requerirà un gran esforç. Tenaç i continuat. Que podem fer. Que és al nostre abast. Que ja hem fet altres cops. Però que requereix tenir confiança, tenir autoestima. Tenir orgull. Creure en nosaltres mateixos.

La manifestació d'avui no es fa per treure'n res de concret. Ni provocarà cap moviment d'acostament des de fora de Catalunya. Perquè no es fa per demanar coses concretes. Es fa per dir “som aquí” i “volem ser el que som”, i “no serem moguts”. Es fa per la dignitat i l'orgull. Es fa per exigir –això sí– el dret a ser respectats en la nostra manera de ser. Com diria en Vicens Vives, en el nostre projecte. Com diria l'Espriu, en el nostre somni.

No és una manifestació pròpiament política. És una manifestació per a fer-nos respectar, i per a reforçar la nostra moral i la nostra determinació. És per això que deixant de banda discrepàncies puntuals o reserves concretes, o –no cal dir– concessions a la comoditat cal anar a la manifestació. D'ella en depèn en bona part l'autoritat moral de Catalunya i, per tant, la seva força política i la seva capacitat d'impulsar-se en tots els terrenys. De fer que la boira s'esvaeixi i puguem contemplar i fer treballar un paisatge prometedor. Que és el que és Catalunya: un país prometedor, per a tots els qui hi vivim i hi treballem, si hi actuem amb afecte, amb cura i competència, amb goig de ser catalans. Amb un orgull sa. L'orgull sa que ha de presidir la manifestació d'aquesta tarda.