La fiscal sosté que els síndics electorals van voler esquivar la notificació del TC per prendre acords sobre l’1-O

La fis­cal que acusa de deso­bediència i usur­pació de fun­ci­ons als síndics elec­to­rals de l’1-O ha asse­gu­rat aquest dijous a la tarda que tots cinc van inten­tar esqui­var la noti­fi­cació de la reso­lució del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) que sus­pe­nia la llei del referèndum.

D’aquesta manera, segons ella, van seguir apro­vant reso­lu­ci­ons almenys fins al 14 de setem­bre del 2017, cosa que els acu­sats han negat. El minis­teri públic con­si­dera que és impos­si­ble que no sabes­sin que el TC havia suspès la llei i per tant la Sin­di­ca­tura Elec­to­ral des del 8 de setem­bre, i, per tant, van come­tre deso­bediència en seguir als seus càrrecs.

En el seu informe final, la fis­ca­lia ha des­ta­cat les difi­cul­tats per loca­lit­zar alguns dels acu­sats i noti­fi­car-los la reso­lució del TC. Però, a més, ha remar­cat que tot­hom a Cata­lu­nya sabia que la llei estava sus­pesa, i més encara per­so­nes for­ma­des com els síndics, juris­tes, politòlegs i catedràtics. Per a la fis­cal, hi ha diver­sos acords de la Sin­di­ca­tura sig­nats fins al dia 14. A més, la prova que conei­xien la sus­pensió és que algun d’ells va pre­sen­tar al·lega­ci­ons abans de rebre for­mal­ment la noti­fi­cació, quan van saber que el TC posa­ria mul­tes coer­ci­ti­ves si no aban­do­na­ven el càrrec.

Per a la fis­cal, no és creïble que tots els acords els pren­gues­sin en una reunió el 7 de setem­bre al mateix Par­la­ment. El minis­teri públic ha des­ta­cat que és molt estrany que el mateix dia s’aprovés el calen­dari per acre­di­tar orga­nit­za­ci­ons interes­sa­des en el referèndum, la pròrroga d’aquests ter­mi­nis i l’acre­di­tació d’alguna d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons. Per això, segons ella, les reso­lu­ci­ons es van apro­var en dies dife­rents. De fet, aque­lla reunió al Par­la­ment es va pro­duir abans que els seus noms sor­tis­sin publi­cats al DOGC el 8 de setem­bre.

Per últim, ha dit que el delicte d’usur­pació de fun­ci­ons l’hau­rien comès en assu­mir fun­ci­ons pròpies d’una junta elec­to­ral, cosa que no està per­mesa en cap llei cata­lana ni espa­nyola.

Per la seva banda, l’advo­cat de la defensa, Ramon Setó, ha dit que la que­re­lla de la fis­ca­lia era “ins­tru­men­tal”, per tal d’impe­dir el referèndum. A més, con­si­dera que en aquell moment ja estava oberta la via admi­nis­tra­tiva per part del TC i no s’havia d’obrir la via penal, que ha de ser l’última opció.

L’advo­cat també ha recri­mi­nat a la fis­ca­lia que no hagi des­crit en les seves con­clu­si­ons com es va come­tre el delicte d’usur­pació de fun­ci­ons, qui­nes fun­ci­ons van usur­par ni a quin òrgan ho van fer, perquè la Sin­di­ca­tura Elec­to­ral ja estava sus­pesa de fun­ci­ons.

En el seu dret a l’últim torn de paraula, només Marta Alsina l’ha uti­lit­zat per cri­ti­car la fis­ca­lia en citar docu­men­tació no apor­tada a la causa i per dema­nar a la magis­trada que els noti­fi­qui la sentència en català al mateix temps que en cas­tellà. El judici ha que­dat vist per sentència.