14-F en femení
Dels disset escons en joc a les comarques gironines, vuit els ocupen diputades, amb tres dones en posició de cap de llista
Coincideixen que cal visió transversal en les polítiques que incorporin la perspectiva de gènere
Són 64 diputades i 71 diputats en els 135 escons del Parlament
Alerten de la involució amb l’entrada de l’extrema dreta
“Si una dona entra en la política, canvia la dona; si moltes dones entren en la política, canvia la política.” La cita de l’expresidenta xilena Michelle Bachelet la recorda la diputada Anna Caula (ERC) tres setmanes després d’unes eleccions catalanes que han dibuixat un escenari gairebé de paritat al Parlament. Encara hi ha, però, més homes que dones en els 135 escons de la cambra: 64 diputades i 71 diputats. La radiografia es replica a la circumscripció de Girona, amb disset diputats en joc: vuit escons per a diputades i nou per a diputats. Els homes són un més. Dels cinc partits que van obtenir representació el 14-F, Junts, ERC i el PSC van optar per una dona com a cap de llista. Dels set diputats de Junts, tres són dones. Dels quatre escons d’ERC, dos són per a diputades. Dues diputades també per al PSC dels tres que entren al Parlament, i una diputada de la CUP dels dos escons obtinguts en total.
Què és, per a les diputades gironines, la feminització de la política? Gemma Geis (Junts) considera que hi ha una “manera de fer i entendre la política amb ulls de dona” i assenyala valors com ara la “cooperació, la discreció, l’empatia i la tendresa”. Geis considera necessari la visibilització de referents, també en política. Marta Madrenas (Junts) remarca l’eficàcia dels equips de treball mixtos, però també una manera de fer diferent de les dones, “més negociadores, persistents, menys retòriques, més mediadores i empàtiques”. Hi afegeix que, amb la composició del nou Parlament, totes aquestes “qualitats seran més necessàries que mai”. Per Maria Antònia Batlle (Junts), les qualitats del poder femení rauen en la suma i en la visió empàtica i diversa. Teresa Jordà (ERC) remarca la feminització dels lideratges de l’acció política, mentre que Anna Caula (ERC) també insisteix en els valors del treball en equip, d’“escoltar i parlar en lloc d’imposar, i prioritzar el bé col·lectiu per sobre de l’individual”. Sílvia Paneque (PSC) defineix la feminització de la política com el fet de “pensar les persones com a iguals en drets” i Mònica Ríos (PSC) assenyala que l’escenari ideal és “integrar els dos models de lideratge”. En canvi, Montserrat Vinyets (CUP) no concep un lideratge femení, sinó un “engranatge molt potent en situació d’igualtat”.
Llistes cremallera
Totes perceben les llistes cremallera (llista electoral en què homes i dones ocupen llocs alterns) com l’única via per aconseguir la paritat en la representació política: “Crec que, per desgràcia, són necessàries, ateses les estructures patriarcals que encara existeixen en molts àmbits de la societat”, assenyala Mònica Ríos (PSC), número tres de la llista socialista. Maria Antònia Batlle (Junts), en el cinquè lloc de la candidatura, ho considera “encara necessari” en el camí cap a la normalització i la plena igualtat: “La paritat no és més que el reflex de com està formada la societat i avui encara es necessiten mecanismes per garantir-la.” Remarca que per assolir aquesta igualtat de condicions en tots els òrgans de direcció, tant en l’àmbit públic com en el privat, cal incloure la perspectiva de gènere en l’àmbit educatiu. “Que les dones siguin considerades quotes electorals és una forma més de masclisme i conseqüència del sistema patriarcal”, assenyala Montserrat Vinyets (CUP), número dos. Per Vinyets, el sistema de les llistes cremallera assegura una composició igualitària en la representació política. Caula (ERC), número tres, ho considera un gran encert: “Quan tenia 18 anys hauria dit que volia arribar com a dona a qualsevol espai per mèrits propis; ara penso el mateix, però amb la certesa que calen polítiques de discriminació positiva per tenir l’oportunitat de ser-hi.”
El canvi real
Es podrà materialitzar el canvi pel qual advocava Bachelet amb el Parlament sorgit del 14-F? “La presència de les dones pot esdevenir un factor rellevant perquè la perspectiva de gènere tingui presència en les propostes de resolucions i en les modificacions legislatives”, assenyala Gemma Geis (Junts), i fa especial esment de la llei contra la violència masclista. Madrenas (Junts) recorda la fita d’una dona presidenta de la Generalitat i alerta de retrocessos “per culpa de l’extrema dreta”. Per Batlle (Junts), l’única manera de passar de la política d’aparador a la real, “no només en l’aspecte femení sinó en tots els àmbits, és actuar”. Jordà (ERC) recorda la feina feta amb el primer pla d’igualtat de gènere del Parlament, aprovat la legislatura passada: “Fent polítiques feministes des de les institucions i a través de les conselleries, passarem de la foto als fets.” Paneque (PSC) destaca les diferències: “Les dones compartim alguns punts de vista, i és bo, però en moltes coses pensem diferent.” Hi afegeix que s’ha de prioritzar el que “demana el conjunt de la ciutadania”. Vinyets (CUP) recorda que amb l’extrema dreta hi haurà una involució: “Si volem sortir de les fotos i del postureig, el que cal és que lluitem totes plegades, des de la base, que és des d’on s’ha de fer sempre la política.”
“Voldrà dir que és un Parlament normal”
Que deixi de ser un titular. Així respon Gemma Geis a la pregunta de què n’espera, del Parlament amb més dones de la història. “Perquè voldrà dir que ha esdevingut un Parlament normal”, assenyala. Quina serà la seva contribució com a diputada electa? “Cal tolerància zero amb les afirmacions masclistes o contra la dona en el debat parlamentari, així com una visió transversal en les polítiques que incorporin la perspectiva de gènere.” També reconeix que és “fàcil de dir i complex de dur a terme”.
Conselleria d’igualtat i feminismes
“Ens hem compromès a crear una conselleria d’igualtat i feminismes”, destaca Teresa Jordà (ERC), amb l’objectiu de “garantir la perspectiva de gènere en totes les polítiques”. Entre altres coses, considera que s’ha de treballar per fer polítiques “que empoderin les dones i trenquin rols i estereotips socials”. Anna Caula (ERC) hi afegeix que la conselleria ha de “vetllar per allò que sobre el paper és tan fàcil de definir, però en el dia a dia queda molt per fer”. En aquesta política transversal, Gemma Geis (Junts) vol posar el focus en l’educació, en la lluita contra la violència de gènere i en la perspectiva de gènere en salut. “Cal posar atenció a l’impacte de la pandèmia en les dones”, i assenyala el seu rol preeminent en les cures. Marta Madrenas (Junts) considera que la igualtat de gènere “ha d’anar molt més enllà d’una conselleria” i ha d’incloure “la pràctica totalitat de les polítiques”. “Prefereixo que des de Presidència es creï una secretaria general que dissenyi, dirigeixi i impulsi de manera transversal i coordinada les polítiques en termes d’igualtat i feministes en tots els departaments”. Sílvia Paneque (PSC), que ha estat regidora d’Igualtat al consistori gironí, consideraria una “excel·lent notícia” que la igualtat de gènere fos una de les prioritats del nou govern. I coincideix amb Madrenas: “No em mostro contrària a una conselleria, però en aquests àmbits transversals sempre he pensat que és millor la dependència de Presidència.” Remarca incloure-hi el col·lectiu LGTBI. Per Montserrat Vinyets, “no calen tants organismes creats de nou”. “Cal una determinació política per treballar els feminismes en tota la seva amplitud, amb polítiques en favor de la igualtat de les dones i persones LGTBI.”
“Hem d’empoderar les dones del nostre país”
Es marca cinc objectius, com a diputada, en el pla femení. En primer lloc, posar fi a la “vergonyosa xacra que suposa la violència masclista” i a la bretxa salarial. Per Madrenas, la conciliació familiar ha de ser una responsabilitat que no recaigui sobre les dones. També es fixa en la inseguretat: “Poder caminar tranquil·lament pels carrers i places sense la por de ser agredides.” I destaca un objectiu “gairebé personal”: l’aposta tecnològica i digital. “Treballar per fomentar les vocacions científiques”, hi afegeix.
“Hem de continuar el pla d’igualtat efectiva”
Posa èmfasi en el fet que es tracta d’una legislatura “importantíssima”: “Cal donar resposta a les necessitats socials i econòmiques derivades de la pandèmia i continuar avançant cap a una república catalana verda, socialment justa i feminista.” Per Anna Caula, cal continuar impulsant el pla d’igualtat efectiva entre homes i dones, “que està començat, però que encara no és una realitat al cent per cent”. Pren com a referent Carme Forcadell, amb projectes com el pla d’igualtat i “adaptar la reforma horària”.
“Tot i haver avançat, queda camí per recórrer”
Vol aportar la mirada “feminista i real que ja existeix a la nostra societat”, i creu que el Parlament amb 64 diputades n’és un reflex. Es proposa continuar lluitant per la igualtat “efectiva i real”, ja que considera que tot i haver avançat en alguns drets “encara queda camí per recórrer”. Indica també que l’augment del nombre de diputades és un “important salt qualitatiu” que “donarà valor afegit” tant en l’organització de les institucions com en l’execució de noves polítiques, amb “una mirada més inclusiva i transversal”.
“Cal tenir perspectiva de gènere en tots els àmbits”
Destaca que, més enllà de la paritat en el nombre de diputats i diputades al Parlament sorgit del 14-F, és necessari que la perspectiva de gènere es tingui en compte en tots els àmbits de la representació parlamentària. “Cal un nou àmbit institucional que encapçali les polítiques de gènere”, assenyala. Sobre la seva contribució com a diputada, remarca l’aportació de “proximitat, sensibilitat i empatia”: “Contribuir que el Parlament desenvolupi polítiques que ens acostin als ciutadans a través d’aquests valors.”
“Espero que sigui una legislatura emancipadora”
S’estrena en aquesta legislatura amb l’objectiu de “fer d’altaveu a la institució de totes les propostes polítiques” que la CUP du en el programa electoral i “aconseguir que s’implementin”. En aquesta línia, espera que sigui una “legislatura emancipadora en tots els sentits”. Sobre si les 64 diputades a la cambra catalana contribuiran de manera efectiva a la despatriarcalització de la política, considera que, “com en els altres àmbits de la vida, només s’aconseguirà amb la fi de les estructures capitalistes”.
“Hem de ser més contundents que mai”
Alerta dels retrocessos en les consecucions feministes que vol l’extrema dreta de Vox: “Hem de ser més contundents que mai a l’hora de defensar la nostra llibertat i igualtat.” Paneque assenyala també que caldrà respecte entre les forces democràtiques. “I reconèixer-nos mútuament com a legítimes”, hi afegeix. Considera que les 64 diputades són “una bona notícia” i que es contribuirà a fer una “política més completa, perquè és més diversa”. “Insistiré a crear consensos entre forces diferents”, remarca.
“Defensem els drets de totes les dones”
Remarca que el país necessita estabilitat i “un mandat que sigui fructífer”, i, en aquest sentit, sobre el Parlament amb més diputades de la història, indica que és un salt, “però no suficient”. Per Teresa Jordà, és responsabilitat de “totes i tots” el fet que “ningú quedi enrere”, fent referència en especial als “col·lectius més vulnerables, que sovint són els més feminitzats”. “Defensem els drets de totes les dones, sense excepcions, perquè així és com entenem que es construeix una societat millor”, assenyala.
