Guanya Catalunya

De qui és la manifestació d'ahir? Aquesta és la pregunta d'avui, que segurament trobaran a tots els diaris. Es busca pare i mare de la gran manifestació catalanista, que és com dir que se'n busquen els beneficiats. Sembla que és hora de fer llistes de guanyadors i perdedors, i segur que entre avui i els propers dies trobarem desenes de veus disposades a contribuir al concurs de mèrits. Qui n'ha sortit perjudicat, qui n'ha tret (o en traurà) benefici?

Per a l'Espanya de la nació única i indivisible, la d'ahir haurà estat una manifestació independentista, perquè és incapaç de concebre el debat, si no és de trinxeres i a cops de roc. I perquè li convé, què caram. L'altra, l'Espanya acovardida, acomplexada i sense discurs, callarà, mirarà enlaire i xiularà esperant que escampi. No sap quin mal favor està fent a Espanya amb la seva actitud.

I aquí? Possiblement cadascú voldrà guanyar punts, i és una llàstima. Perquè la manifestació ha servit per exposar, clarament i contundent, el mínim comú denominador del catalanisme. Alguns trobaran que això és poca cosa, però és molt, moltíssim, pels temps que corren. El catalanisme plural, que defensa horitzons diferents, ha entès que aquesta part del camí l'hem de fer junts, perquè aquesta és la nostra força. Si no fos així, si comencéssim una nova batalleta per apropiar-nos l'èxit de la marxa, trairíem les esperances de la majoria dels que ahir ens varem manifestar.