Amnistia Internacional insta Bèlgica a no entregar Valtònyc

Amnistia Internacional va instar ahir Bèlgica a “no facilitar l’entrega” del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, condemnat per l’Estat espanyol a tres anys i mig de presó per injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces arran d’unes cançons. L’organització ho veu com una “restricció il·lícita del dret a la llibertat d’expressió” i demana al govern belga que compleixi “les seves obligacions en matèria de drets humans”. Al mateix temps, exigeix a les autoritats espanyoles que retirin l’euroordre contra el jove mallorquí.

L’extradició del cantant fa gairebé tres anys que està en mans de la justícia belga, que estudia si els delictes són equivalents al país i permeten donar-hi llum verd. Després de descartar l’entrega ràpida per terrorisme, ara el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha preguntat al Tribunal Constitucional belga si una llei d’ofenses al monarca del 1874 vulnera la llibertat d’expressió i, per tant, si és vàlida o no per acceptar l’euroordre contra el mallorquí.

En espera que l’alt tribunal decideixi en els pròxims mesos si tomba o no les injúries a la corona a Bèlgica, Amnistia Internacional va reclamar ahir al Parlament belga que s’avanci i suprimeixi aquesta llei que restringeix de “manera desproporcionada la llibertat d’expressió en dotar d’una protecció especial les crítiques al rei i altres figures públiques”. Igualment, l’ONG va exigir al Congrés dels Diputats espanyol que impulsi una reforma del Codi Penal per eliminar els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona.

Els experts jurídics asseguren que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans estableix que el delicte d’injúries a la corona és incompatible amb la llibertat d’expressió. L’ONG ho va recordar ahir, remarcant que Estrasburg “en repetides ocasions” ha avisat que “dotar els caps d’estat d’un règim jurídic especial, que els sostregui de les crítiques només a causa de la seva funció o règim jurídic, sense tenir en compte si la crítica està justificada”, impedeix la llibertat d’expressió.

La diferència entre l’Estat espanyol i el belga és que el primer ha imposat condemnes en repetides ocasions per aquest crim, mentre que el segon gairebé no ho ha fet. De fet, algunes de les sentències del TEDH que han marcat jurisprudència són per casos espanyols, com ara el d’Otegi o el de la crema de fotografies del rei a Girona. En canvi, l’antiga llei belga estava de facto enterrada perquè pràcticament ningú acaba als tribunals per haver insultat el rei de Bèlgica. Per culpa de Valtònyc, la justícia belga s’ha vist obligada a revisar aquest delicte inutilitzat, però que perviu sobre el paper.